Bèlgica es queda sense govern després que els liberals flamencs l'han abandonat per una nova crisi interna
Una nova crisi de govern a Bèlgica fa caure el govern de coalició de flamencs i valons constituït fa cinc mesos. Un dels cinc partits que l'integren, els liberals flamencs, han anunciat que l'abandonen pel conflicte endèmic entre les comunitats flamenca i valona del país: les discrepàncies sobre els drets lingüístics a la perifèria de Brussel·les. El primer ministre, Yves Leterme, ha confirmat que a la tarda presentarà la dimissió al rei. El govern belga ha caigut just el mateix dia que la Cambra de Diputats tenia previst aprovar la polèmica mesura de prohibir la burca al carrer i castigar-ho amb 30 euros de multa o fins a set dies de presó.
La inestabilitat política ha tornat a Bélgica. El govern d'Yves Leterme només ha durat cinc mesos i ha caigut a només dos mesos d'assumir la presidència de torn de la Unió Europea. La crisi ha esclatat aquest dijous quan el partit liberal flamenc, que és un dels cinc membres de la coalició de govern, ha decidit abandonar l'executiu, que ha deixat en minoria, i ha forçat així una nova dimissió de Leterme.
El primer ministre, Yves Leterme, s'ha dirigit al Palau Reial per lliurar la dimissió al rei, que s'està pensant si l'hi accepta.
El motiu d'aquesta nova crisi torna a ser el conflicte sobre els drets lingüístics d'uns 100.000 francòfons que viuen a la perifèria de Brussel·les en territori de Flandes. Els partits flamencs els volen suprimir aquests drets, i els francòfons els defensen. De fet, els partits flamencs reclamen que als pobles de Flandes on hi ha majoria de ciutadans francòfons no es puguin dirigir a les administracions en francès.
Els últims mesos, aquest era un conflicte latent que anava guanyant intensitat fins que ha acabat esclatant, col·locant Bèlgica un cop més davant d'un escenari polític inestable i difícilment previsible.
El primer ministre, Yves Leterme, s'ha dirigit al Palau Reial per lliurar la dimissió al rei, que s'està pensant si l'hi accepta.
El motiu d'aquesta nova crisi torna a ser el conflicte sobre els drets lingüístics d'uns 100.000 francòfons que viuen a la perifèria de Brussel·les en territori de Flandes. Els partits flamencs els volen suprimir aquests drets, i els francòfons els defensen. De fet, els partits flamencs reclamen que als pobles de Flandes on hi ha majoria de ciutadans francòfons no es puguin dirigir a les administracions en francès.
Els últims mesos, aquest era un conflicte latent que anava guanyant intensitat fins que ha acabat esclatant, col·locant Bèlgica un cop més davant d'un escenari polític inestable i difícilment previsible.
