Al president Montilla no l'ha sorprès la resposta negativa de Rajoy. L'esperava. Però la trobada al Palau de la Generalitat li ha servit per oficialitzar el que ja sabia i comprovar que al líder de l'oposició espanyola l'actual atzucac de l'Estatut l'incomoda.

Que si ara ho hagués de fer no presentaria el recurs però que, un cop fet el pas, de ja fa quatre anys!, fer-se enrere el deixaria davant els seus com un covard. De fet, no és cap secret que Rajoy a qui tem més és als mitjans de comunicació madrilenys suposadament propers. L'acoquinen perquè el castiguen. No es refien d'ell per tou. Per això, en sortir del Palau, utilitza la cordialitat de Montilla tot lloant-lo per distanciar-se encara més de Zapatero, mentre que, de passada, també intenta erosionar el president català presentant-lo com a dialogant, que, als ulls de les trinxeres madrilenyes, equival a dèbil.

Tot és joc. Tot és tàctica. On porta però? Enlloc. Perquè l'embolic és considerable, les sortides poc dignes i el mal ja està fet. Què passarà doncs? Em temo que ningú no ho sap veritablement malgrat les múltiples especulacions. Que els membres dits conservadors del Constitucional siguin sensibles a les teories del PP no vol dir, necessàriament, que obeeixin Rajoy. També pot ser que vagin per lliure com sembla que fa algun dels considerats progressistes. I és que si hi ha càrrecs que imprimeixen caràcter, què no condicionarà salvar Espanya!