Com hem arribat fins aquí?

Actualitzat a les 19:23 h   13/05/2010

El govern espanyol ha justificat les mesures del pla d'estalvi perquè ha passat de tenir diners de sobres en els comptes de l'Estat a tenir dèficit. Amb la crisi s'han acumulat tants números vermells que equivalen a l'11,4% de tota la riquesa que Espanya genera en un any. Ara, l'objectiu és rebaixar-los fins al 3%, com exigeix Europa. Aquest és el recorregut que explica com s'ha arribat fins a aquesta situació.

Any 2006. L'encreuament de grues omplia bona part del paisatge a tot l'Estat. L'economia espanyola vivia un moment pletòric. Només aquell any, es van començar 665.000 habitatges a tot l'Estat, deu vegades més dels que es preveu que s'iniciïn aquest any. Bancs i caixes tenien l'aixeta del crèdit oberta i tothom podia demanar més del 100% del preu del seu pis. I, a conseqüència directa d'això, augmentaven moltíssim els ingressos públics de les administracions. Era època de vaques grasses i Zapatero tenia diners per tirar endavant importants avenços socials. Entre aquests, la tan esperada llei de dependència o el "xec nadó" de 2.500 euros per naixement, que entra en vigor el juliol del 2007.

Tothom rumoreja que el "boom" de la construcció es pot acabar, però ningú s'ho acaba de creure. El setembre del 2008, cau un dels bancs d'inversió més importants dels Estats Units, Lehman Brothers, i es desencadena una crisi "subprime" que aviat s'encomanarà a l'altre cantó de l'Atlàntic. Aquí, comencen a aparèixer massa cartells de venda de pisos, les xifres de l'atur comencen a augmentar i creix la despesa pública, però des del govern no es vol parlar de crisi.

Els bancs deixen de donar crèdits i el govern creu que és moment d'augmentar la despesa pública. S'aprova un pla d'inversió local per, segons diuen, augmentar l'ocupació mentre duri la crisi.

Polítiques econòmiques més o menys efectives, però que generen un important augment del dèficit. Continua augmentant l'atur fins als quatre milions de parats i la productivitat espanyola continua sent de les més baixes d'Europa. Els mercats financers llancen les seves amenaces, esclata la crisi grega i els inversors internacionals comencen a tenir dubtes que Espanya pugui retornar a mitjà termini el seu deute. Europa reacciona amb mesures dràstiques i el govern espanyol no té més remei que aprovar retallades en moltes de les prestacions socials que havia estat aprovant en èpoques de bonança.

Així, doncs, si durant l'època de vaques grasses teníem un superàvit del 2% del PIB, en tres anys hem passat a un dèficit de més de l'11%, i per complir els compromisos europeus cal que l'any 2013 tinguem només un 3% de dèficit. S'haurà de veure si, tot i les retallades d'ahir, s'arriba a aquest ja famós 3%.