L'acte se celebra a Santa Maria del Mar

Ricard Maria Carles diu adéu a la diòcesi de Barcelona després de 14 anys al capdavant

Ricard Maria Carles s'ha acomiadat de la diòcesi de Barcelona en una missa a Santa Maria del Mar, amb la basílica plena de gom a gom. L'ara arquebisbe emèrit es prendrà un temps de descans després de 14 anys al capdavant de la diòcesi, un període en què ha hagut d'afrontar algun maldecap, tot i que avui la seva homilia ha servit per recordar els millors moments del seu mandat. El seu successor, a partir del 18 de juliol, serà Lluís Martínez Sistach.

Actualitzat
Ricard Maria Carles va arribar a Barcelona el 1990 procedent de la diòcesi de Tortosa. No venia gaire motivat, segons havia arribat a afirmar el mateix Carles. El relleu de Jubany, que tot i no ser revolucionari va deixar entrar una mica d'aire fresc en l'ambient franquista, no va ser fàcil. Els primers anys al capdavant de la diòcesi, Carles va saber formar un equip plural que agrupava les diferents sensibilitats de l'Església catalana. Però, ben aviat, les topades ideològiques van ser una constant fins al punt que els seus auxiliars van fer que la presidència de la Conferència Episcopal anés a les mans de l'arquebisbe de Saragossa i no pas a les de Carles. Torre Annunziata El veritable conflicte va venir quan el 1995 un mafiós italià va relacionar Carles amb una presumpta xarxa de blanqueig de diners. No va servir de gaire que les acusacions no es poguessin demostrar. Tampoc va ajudar la substitució dels tertulians més polítics de Ràdio Estel per posar-ne d'altres de més conservadors. Això i alguns comentaris en contra de les parelles de fet, l'ús del preservatiu i que l'Església demanés perdó pels abusos comesos durant el franquisme van indignar molts fidels. La mostra d'això és la recollida de més de 6.000 signatures en contra de Carles. Entre les crítiques a la seva gestió se li recrimina el fet que la diòcesi de Barcelona sigui l'única que no disposa d'una casa sacerdotal per acollir els mossens sense domicili o els transeünts. Per últim, el fet que es posi en marxa la divisió de la diòcesi en tres, que ell havia demanat el 1993, no fa més que provocar més rebuig i un camí molt llarg per recórrer. Un dels passos més complicats del procés serà la divisió dels béns immobles entre les tres demarcacions resultants: Barcelona, Sant Feliu i Terrassa. A més, tot i que ja s'han confirmat quines seran les catedrals de les noves diòcesis, no serà gens fàcil trobar edificis on instal·lar l'administració dels nous bisbats prop d'aquestes. Pel que fa a l'arquebisbat de Tarragona, el càrrec l'ocuparà Jaume Pujol, que es converteix en el primer arquebisbe de l'Opus Dei a l'Estat.
Anar al contingut