Nouakchott

Sis mesos del segrest a mans d'Al-Qaeda dels cooperants de la caravana Barcelona Acció Solidària

Actualitzat a les 20:17 h   29/05/2010

Aquest dissabte fa sis mesos que els cooperants de la caravana Barcelona Acció Solidària van ser segrestats prop de la capital mauritana, Nouakchott, a mans d'Al-Qaeda. El govern espanyol continua negociant l'alliberament d'Albert Vilalta i Roque Pasqual, i demana prudència i discreció. A hores d'ara, però, no se'n té notícia i només se sap que estan bé. Alícia Gámez, la tercera cooperant que va ser segrestada, es troba en llibertat des del passat 10 de març.

Mig any després del segrest dels cooperants catalans de l'ONG Barcelona Acció Solidària a Mauritània , les notícies sobre Albert Vilalta i Roque Pasqual arriben amb comptagotes. Mentre el govern espanyol assegura que continua negociant amb els segrestadors, a hores d'ara només se sap que Pasqual i Roque es troben bé, però no sembla que el seu alliberament estigui a prop de produir-se.

Novembre

El 29 de novembre del 2009, Albert Vilalta, Roque Pasqual i Alícia Gámez són segrestats a 150 quilòmetres de Nouakchott, la capital de Mauritània. Els tres cooperants de la caravana humanitària Barcelona Acció Solidària viatgen en l'últim vehicle del comboi quan són interceptats i segrestats a mans d'un grup d'Al-Qaeda del Magreb Islàmic.

Minuts abans, els seus companys senten un missatge d'alerta per l'emissora, retrocedeixen i quan arriben fins al vehicle de Vilalta, Pasqual i Gámez se'l troben abandonat enmig de la carretera, buit i envoltat de casquets de bala de kalàixnikovs. Poc després, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, Miguel Ángel Moratinos, explica que tot i que no hi ha confirmació oficial, "no es descarta que sigui un acte d'Al-Qaeda del Magreb Islàmic".

Des de llavors, moltes especulacions i poca informació. Quaranta-vuit hores després del segrest, una agència de notícies alemanya informa del possible alliberament, però finalment es queda només en una falsa alarma.

Després dels primers dies d'incertesa la caravana decideix continuar el seu camí cap al Senegal escortada per membres de l'exèrcit de Mauritània, i les autoritats espanyoles i mauritanes posen en marxa un dispositiu per evitar que els ostatges puguin ser traslladats a Mali.

Desembre

El 8 de desembre la branca magrebina d'Al-Qaeda envia un vídeo on reivindica l'autoria del segrest i reclama un rescat econòmic. Tot i que en la gravació s'assegura que els catalans es troben bé, a finals de desembre el govern espanyol confirma que Albert Vilalta està ferit de bala en una cama.

Gener

Després de reiterar la importància de mantenir el silenci i la prudència, el mes de gener el ministre Moratinos sorprèn tothom amb unes declaracions en què assegura que tot es resoldrà satisfactòriament i que "el govern espanyol no paga rescats". Des de l'ONG Barcelona Acció Solidària es critiquen les paraules de Moratinos perquè consideren que incompleix el pacte de "discreció" marcat pel mateix govern espanyol.

Una setmana després de les polèmiques declaracions del ministre, l'executiu de Zapatero confirma l'existència d'un vídeo dels ostatges catalans en què Vilalta apareix amb una cama enguixada.

Març

Després d'un febrer sense notícies, a principis de març els segrestadors amplien les exigències per alliberar els ostatges. A banda dels diners reclamen l'excarceració de presos de l'organització capturats a Mauritània.

En una setmana convulsa, el 9 de març la vicepresidenta espanyola, María Teresa Fernández de la Vega, es troba en secret a Barcelona amb els familiars des tres cooperants. Vint-i-quatre hores després de la reunió, Alícia Gámez és alliberada sana i estàlvia i torna cap a Catalunya.

Abril

A mitjans d'abril, la parella italiana capturada per la mateixa branca d'Al-Qaeda que els cooperants catalans és alliberada i alerta de les males condicions en què es troben retinguts els cooperants. Aquest alliberament torna a disparar els rumors sobre la possible llibertat de Vilalta i Pasqual, una llibertat que de moment encara no arriba.