Envia-ho
Prenguem nota d'Holanda. Cap de les raons de la seva crisi política que ha desembocat en eleccions i resultats sorprenents ha pogut superar els canvis de rumb de la campanya i encara menys el veredicte final dels electors.
Va ser la presència de tropes a l'Afganistan el que va provocar la caiguda del govern. Després, en l'ambient enrarit que caracteritza aquell país pel que fa als immigrants en general i els musulmans en particular, el discurs del partit radical de dreta amb tuf xenòfob va cridar l'atenció mediàtica. Aquesta, però, va girar cap a la situació econòmica fins a centrar els mítings i els debats. I això que les retallades que s'esperen ho seran en el país amb l'índex més baix d'atur de tota la Unió Europea.
Però el final de l'escrutini, la derrota sense pal·liatius del primer ministre que l'ha portat a abandonar la vida política tot deixant el partit democristià en quarta posició, ha anat acompanyada per la forta pujada de la formació més radical saltant fins al tercer lloc del podi després de sumar 24 escons sobre els 9 anteriors.
És, doncs, com si la vida pública es mogués en un nivell i la reacció ciutadana per un altre. I així, com si de corrents subterranis es tractés, l'elector fa emergir la seva veu i emmudir els seus representants d'acord amb el que creu que és la defensa dels seus veritables interessos que no solen coincidir amb els dels partits polítics. Un divorci que va encara més enllà del que també estem vivint aquí.
Una distància difícil d'escurçar i encara més en temps de crisi. I si ja es dóna per descomptat que aquesta es fa pagar a qui governa, també sembla evident que, de passada, s'aposta per la radicalitat de qui diu tenir "la solució". És clar que la història demostra sobradament que el temps evidencia l'engany.
Però també ho és que quan la resposta oficial es demostra ineficaç pels problemes quotidians, la temptació fa caure en el parany. Per això Shakespeare a "Mesura per mesura" ja es preguntava: qui és més culpable? El temptador o el temptat? Aquesta és allà, i pot ser aquí, la qüestió.
Va ser la presència de tropes a l'Afganistan el que va provocar la caiguda del govern. Després, en l'ambient enrarit que caracteritza aquell país pel que fa als immigrants en general i els musulmans en particular, el discurs del partit radical de dreta amb tuf xenòfob va cridar l'atenció mediàtica. Aquesta, però, va girar cap a la situació econòmica fins a centrar els mítings i els debats. I això que les retallades que s'esperen ho seran en el país amb l'índex més baix d'atur de tota la Unió Europea.
Però el final de l'escrutini, la derrota sense pal·liatius del primer ministre que l'ha portat a abandonar la vida política tot deixant el partit democristià en quarta posició, ha anat acompanyada per la forta pujada de la formació més radical saltant fins al tercer lloc del podi després de sumar 24 escons sobre els 9 anteriors.
És, doncs, com si la vida pública es mogués en un nivell i la reacció ciutadana per un altre. I així, com si de corrents subterranis es tractés, l'elector fa emergir la seva veu i emmudir els seus representants d'acord amb el que creu que és la defensa dels seus veritables interessos que no solen coincidir amb els dels partits polítics. Un divorci que va encara més enllà del que també estem vivint aquí.
Una distància difícil d'escurçar i encara més en temps de crisi. I si ja es dóna per descomptat que aquesta es fa pagar a qui governa, també sembla evident que, de passada, s'aposta per la radicalitat de qui diu tenir "la solució". És clar que la història demostra sobradament que el temps evidencia l'engany.
Però també ho és que quan la resposta oficial es demostra ineficaç pels problemes quotidians, la temptació fa caure en el parany. Per això Shakespeare a "Mesura per mesura" ja es preguntava: qui és més culpable? El temptador o el temptat? Aquesta és allà, i pot ser aquí, la qüestió.
Envia-ho
comentaris - (0)
Avís:
Tots els comentaris passen per un procés de moderació, per això poden trigar uns minuts a aparèixer publicats.
Aquests comentaris són l'opinió dels usuaris i no la d'aquest portal.
No s'admeten comentaris insultants, ni racistes, ni contraris a les lleis vigents.
No es publicaran comentaris que no estiguin relacionats amb la notícia.
No es publicaran els comentaris que incompleixin les condicions d'ús que asseguren una participació de qualitat i respectuosa.
Recomanacions per als comentaris:
- Els comentaris han de ser educats i no poden caure en el mal gust.
- Aconsellem fer servir una ortografia correcta, amb punts i comes, perquè l'opinió sigui més entenedora.
- Recomanem escriure amb un ús adequat de les majúscules i les minúscules: un comentari tot en majúscules fa la sensació que s'està cridant, mentre que un comentari tot en minúscules es pot malinterpretar o no entendre's correctament si conté noms propis o topònims.
