Brussel·les

Inèdita victòria dels independentistes a Flandes mentre els socialistes s'imposen a Valònia i Brussel·les

Actualitzat a les 18:49 h   14/06/2010

La jornada electoral que s'ha viscut a Bèlgica quedarà marcada en el calendari. Per primer cop en la història del país, una formació independentista obté la majoria a Flandes. És la nova aliança nacionalista de centredreta, desmarcada de l'extrema dreta, i que persegueix una independència de Flandes gradual, passant primer per una confederació amb Valònia. Hauran d'arribar a un acord de govern amb els socialistes, que s'han imposat a la regió francòfona i a Brussel·les. Tot plegat, en una Bèlgica immersa en plena crisi del model d'estat i amb l'economia al límit.

La victòria, per primera vegada en els 180 anys d'història de Bèlgica, d'una formació independentista a Flandes ha marcat les eleccions generals anticipades d'aquest diumenge. Amb més del 30% dels vots, la Nova Aliança Flamenca, nascuda fa menys de deu anys, ha aconseguit superar els partits tradicionals flamencs amb un programa independentista gradual, que ara vol passar de l'actual federació a una confederació. El que ja ha fet la victòria d'aquest partit independentista de centredreta és allunyar l'independentisme de la radicalitat de l'extrema dreta xenòfoba del Vlaams Belang, que ha perdut molts vots.

A la part francòfona de l'Estat, és a dir, a Valònia, i al 85% de Brussel·les, ha guanyat, també passant lleugerament del llistó del 30%, el Partit Socialista. Ara, tots dos guanyadors tindran la iniciativa per formar una coalició de govern amb l'ajut de més partits.

Tant el líder dels independentistes flamencs, Bart de Wever, com el dels socialistes francòfons, Elio di Rupo, ja s'han declarat disposats a negociar la reforma de l'estat i, sobretot, la de les finances públiques amb un pla d'austeritat. El primer objectiu del nou govern serà disminuir el dèficit pressupostari. Bèlgica, amb un deute públic del 99% del PIB, és el tercer pitjor país de la zona euro després de Grècia i Itàlia.