Barcelona

Organitzadors i mitjans no es posen d'acord en el recompte de persones de la manifestació del 10-J

Quanta gent hi havia al carrer el 10-J? Un milió i mig o 56.000? Són els dos extrems de la xifra d'assistència a la marxa contra la sentència del Tribunal Constitucional. Els organitzadors parlen d'1.500.000. La Guàrdia Urbana, d'1.100.000. Alguns mitjans, de més de 400.000. I EFE, de 56.000, segons les dades de l'empresa Lynce. Es tracta d'una valoració complicada que enfronta els precedents amb la capacitat real dels espais per on va transcórrer la marxa. La majoria dels assistents parlen d'una manifestació més multitudinària que la de 1977 o la del "No a la guerra" el 15 de febrer del 2003.

Actualitzat
El sistema per comptar els assistents a una manifestació ha aixecat sempre controvèrsia. Interessos concrets, sensacions i precedents es barregen per donar lloc a una xifra que no sempre genera consens. El dissabte 10 de juliol milers de catalans van sortir al carrer per manifestar-se contra la sentència del Tribunal Constitucional. Eren milers, però quants?

Segons la Guàrdia Urbana, 1.100.000. Segons els organitzadors de la marxa, 1.500.000. No s'ha explicat com s'ha arribat a aquestes xifres, però quadren si es tenen en compte els precedents històrics. 11 de setembre de 1977: un milió de persones al carrer. 15 de febrer del 2003: més d'un milió. Les persones que han assistit a les tres marxes poden testimoniar que el 10-J hi havia més gent al carrer que en aquestes manifestacions anteriors, i per tant les dades quadrarien.

EFE, però, parla de 56.000 persones. Es basen en les dades de l'empresa Lynce, amb qui l'agència de notícies té un contracte per comptar manifestacions. El seu sistema és complex però bàsic: fan una fotografia aèria del lloc i calculen aproximadament la densitat de gent i els metres quadrats pels que s'estén la marxa. En aquest cas, les fotografies corresponien a les 20.30 del vespre, una hora en què la marxa ja començava a decaure. Les dades facilitades per Lynce tenen un marge d'error a l'alça del 15%, que podria elevar el nombre d'assistents fins a 64.400. Alguns mitjans s'han agafat a aquesta xifra per parlar de la manifestació. La xifra seria similar a la marxa contra la llei de l'avortament a Madrid el 2009. Llavors els organitzadors van parlar de dos milions de participants.

Aquest sistema de Lynce és similar al que va establir el col·lectiu Contrastant, que ja ha deixat d'operar però que durant força temps es va dedicar, entre altres, a comptar manifestacions. Sempre han assegurat que al passeig de Gràcia no hi caben més de 300.000 persones. El cas és que la manifestació del 10-J va desbordar el recorregut previst i va omplir part de la Diagonal, la Rambla de Catalunya, i els carrers transversals al passeig de Gràcia i a la Gran Via.

Al final cadascú pot fer els seus càlculs. En aquest vídeo es poden veure imatges aèries de la marxa. El passeig de Gràcia estava ple de gom a gom i té una amplada de 42 metres. Des de la Diagonal fins a la Gran Via hi ha poc més d'un quilòmetre. La Gran Via fa 50 metres d'ample i el tram fins a Tetuan ocupa una mica menys d'un quilòmetre. Entre els dos trams estem parlant d'uns 100.000 metres quadrats. Amb una densitat de quatre persones per metre quadrat, es pot parlar ja de 400.000 manifestants. Queda encara per sumar el tram de la Rambla de Catalunya, amb uns 15 metres però on la densitat era menor; els carrers paral·lels i els que tallen la Gran Via i el passeig de Gràcia; el recorregut fins a la plaça de Catalunya, on també hi havia gent, i el tram de l'avinguda de la Diagonal entre Rambla de Catalunya i Pau Claris, que també estava pres per la multitud.

Sigui quina sigui la xifra final, és, sens dubte, la manifestació més multitudinària que ha viscut Barcelona i, per extensió, Catalunya.
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut