Estocada lingüística
Enllaç a altres textos de l'autor
Xavier Bosch
Director i presentador del programa "Àgora", de TV3
Ahir vam fer l'últim "Àgora" de la desena temporada. Els convidats van ser els portaveus i representants dels cinc partits catalans al Congrés dels Diputats. Si el que es tractava era posar el termòmetre per mesurar la possibilitat de la unitat política catalana a Madrid per defensar l'Estatut, no es pot ser optimista. Daniel Fernández (PSC), Josep Sánchez Llibre (CiU), Joan Ridao (ERC) i Joan Herrera (IC-V) van demostrar saber la teoria (haver escoltat el missatge del poble a la manifestació de dissabte) però el perdia la pràctica. Va quedar clar que, al Debat de Política General de dimecres i dijous a Madrid, difícilment hi haurà una resposta unitària de mínims. La clau, en aquest cas, la tornen a tenir els 25 diputats del PSC que asseguren que prioritzen Catalunya per davant del PSOE però, en les últimes dècades, mai no han votat res que pogués incomodar els socialistes espanyols. Esclar que fins avui el greuge contra Catalunya mai no havia estat tan gros. Per exemple, en matèria lingüística, l'estocada al català és molt profunda a un triple nivell: no és exigible als ciutadans, a l'administració bilingüisme i, a l'escola, tan vehicular ha de ser la llengua castellana com la catalana. Hem tornat molts anys enrere i aquí, com van dir els Joans (Ridao i Herrera), tindrem conflictes des que comenci el curs i en les properes dècades. Morta la immersió, ja hem begut oli.
Davant la gravetat del fet, sí que vaig albirar un cert punt d'acord entre els tres partits del govern i CIU. Tant de bo que, ni que sigui per salvar la quintaessència de la nostra cultura, els polítics estiguin a l'altura de Catalunya i deixin de fer el ridícul. La resposta s'anirà escrivint els propers dies, mentre l'"Àgora" estigui tancat per vacances.
Aquest nou "Àgora", tal com el vam concebre amb Mònica Terribas i Rosa Marqueta, mai va tenir per objectiu fer grans audiències. Amb tot, anant als dilluns, l'estela del "Crackòvia" és tan llarga que, malgrat el nostre programa, amb una mitjana de 130.000 espectadors i rondant el 7% de quota de pantalla, TV3 ha estat líder cada dilluns de la temporada. Això sí, per a qui vulgui fer rànquings "d'allò que interessa la gent", el programa més vist va ser el dilluns 8 de març que va coincidir amb la gran nevada i el col·lapse col·lectiu, amb una mitjana per damunt dels 300.000 espectadors. En segon lloc del podi hi ha hagut el debat sobre la sentència de l'Estatut amb els portaveus del Parlament i, encara al podi, el debat sobre l'impost de successions. Aquella nit, un dels convidats era el catedràtic d'economia Alexandre Pedrós que va morir, d'un infart, uns mesos després. Malauradament, la seva família i les seves filles ara estaran patint, directament, la injustícia d'aquest impost que el seu pare maldava per retirar.
Davant la gravetat del fet, sí que vaig albirar un cert punt d'acord entre els tres partits del govern i CIU. Tant de bo que, ni que sigui per salvar la quintaessència de la nostra cultura, els polítics estiguin a l'altura de Catalunya i deixin de fer el ridícul. La resposta s'anirà escrivint els propers dies, mentre l'"Àgora" estigui tancat per vacances.
Aquest nou "Àgora", tal com el vam concebre amb Mònica Terribas i Rosa Marqueta, mai va tenir per objectiu fer grans audiències. Amb tot, anant als dilluns, l'estela del "Crackòvia" és tan llarga que, malgrat el nostre programa, amb una mitjana de 130.000 espectadors i rondant el 7% de quota de pantalla, TV3 ha estat líder cada dilluns de la temporada. Això sí, per a qui vulgui fer rànquings "d'allò que interessa la gent", el programa més vist va ser el dilluns 8 de març que va coincidir amb la gran nevada i el col·lapse col·lectiu, amb una mitjana per damunt dels 300.000 espectadors. En segon lloc del podi hi ha hagut el debat sobre la sentència de l'Estatut amb els portaveus del Parlament i, encara al podi, el debat sobre l'impost de successions. Aquella nit, un dels convidats era el catedràtic d'economia Alexandre Pedrós que va morir, d'un infart, uns mesos després. Malauradament, la seva família i les seves filles ara estaran patint, directament, la injustícia d'aquest impost que el seu pare maldava per retirar.
