Madrid

Els partits catalans no veuen creïble ni eficaç el compromís de Zapatero de rescatar l'Estatut

Actualitzat a les 13:15 h   15/07/2010

Els portaveus de CiU, ERC i ICV al Congrés dels Diputats no donen crèdit ni consideren que sigui eficaç i ajustat als reclams de Catalunya el compromís que el president del govern espanyol ha adquirit al Congrés. Zapatero s'ha mostrat obert a recuperar a través de reformes legislatives els preceptes de l'Estatut que el Tribunal Constitucional ha tombat. Josep Antoni Duran Lleida, Joan Ridao i Joan Herrera han criticat amb duresa la intervenció de José Luis Rodríguez Zapatero i no només la relacionada amb l'Estatut, sinó amb els aspectes referits a la situació econòmica.

El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran Lleida, ha criticat que l'oferiment de Zapatero per recuperar els preceptes de l'Estatut tombat "arriba tard". Ha afegit que no es creu el president del govern espanyol - que ja va prometre que donaria suport al text íntegre de l'Estatut aprovat pel Parlament de Catalunya- i ha restat importància a la solució plantejada per Zapatero. Duran creu que el que ha tombat el Constitucional no es resol amb "la modificació de quatre o cinc lleis orgàniques".

De la seva banda, el republicà Joan Ridao ha valorat com una "drecera" la solució proposada per Zapatero per l'Estatut de Catalunya i ha afegit que "el que la gent va dir a Barcelona és que no està per agafar dreceres, sinó el camí del mig, que és el dret a decidir". Així, Ridao ha refermat la proposta d'ERC de caminar cap a la independència i no només recuperar l'Estatut en la seva integritat com proposa el president de la Generalitat, José Montilla.

Finalment, l'ecosocialista Joan Herrera també ha acusat Zapatero de no entendre ni respectar el que més d'un milió de persones van reclamar a Barcelona en la manifestació del dissabte 10 de juliol. Herrera creu que Zapatero "no ha entès el que va passar a Catalunya" i ha reclamat que es reformi la llei orgànica que regula el Tribunal Constitucional i també que es canviï la Constitució. De fet, el Parlament de Catalunya, abans que el TC es pronunciés sobre l'Estatut, ja va demanar una modificació de la llei del Constitucional perquè no es pogués pronunciar sobre Estatuts avalats en referèndum.