Universitat Politècnica de Catalunya

L'estudi que va revelar la contaminació de l'Ebre alerta també sobre la desembocadura del Besòs

Actualitzat a les 21:40 h   15/10/2004

L'estudi fet pels científics del CSIC i de la Universitat Autònoma sobre el conjunt de les conques fluvials i dels llacs de Catalunya s'ha presentat íntegrament a la comunitat científica i s'ha debatut a la Universitat Politècnica de Catalunya. Un estudi que analitza la contaminació per compostos organoclorats i metalls pesants, substàncies tòxiques i persistents. Precisament, aquest estudi se centra en la contaminació provocada pels abocaments de milers de tones de residus tòxics d'Erkimia al pantà de Flix. De fet, és l'anàlisi que va permetre conèixer l'acumulació de residus a l'Ebre.

Per les concentracions de contaminants trobades, pels centenars de milers de tones de residus abocats per Erkimia al pantà de Flix, per la detecció d'activitat radioactiva i pel risc potencial que aquesta acumulació en un embassament pot suposar aigües avall, l'Ebre és el punt preferent d'atenció de l'informe, i ha estat també el que ha centrat el debat fet pels científics del CSIC i de la Universitat Autònoma del conjunt de les conques fluvials i dels llacs de Catalunya.

Però el cas d'Erkimia no és tampoc l'únic punt negre dels rius catalans. La desembocadura del riu Besòs acumula a dins del mar una muntanya de fangs procedents de l'antiga depuradora d'aigües residuals, amb grans quantitats d'elements tòxics.

Les dades dels llacs de Catalunya i la comparació amb el conjunt dels llacs europeus permet veure també nivells de contaminació de metalls pesants, d'organoclorats i també d'elements radioactius en petites quantitats de sediments. Són materials que arriben com a contaminació difusa, a través de l'aire i de la pluja, que provenen de focus contaminants que poden estar situats a milers de quilòmetres. La contaminació també està globalitzada i les conseqüències poden afectar, fins i tot, les zones naturals més remotes.