Barcelona

El Parlament aprova la resposta a la sentència del TC proposada per Montilla i basada en el preàmbul de l'Estatut

Actualitzat a les 11:16 h   21/07/2010

El ple extraordinari celebrat al Parlament amb motiu de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya dóna com a resposta el preàmbul de l'Estatut. Aquest text, aprovat en referèndum el 18 de juny del 2006 i reinterpretat per part del TC, és la proposta de resolució que ha fet el president de la Generalitat de Catalunya, José Montilla, a la resta de grups parlamentaris i que s'ha aprovat amb només 18 vots en contra. És la solució del president per garantir la unitat de la cambra en la resposta al TC, tot i que s'interpreta com una proposta de mínims ja que, tot i apuntar la definició de Catalunya com una nació, no parla de la manifestació multitudinària del 10-J a Barcelona.

Montilla havia declinat replicar els líders de cada partit en els seus discursos del matí i ha estat a la tarda quan ha pujat a la tribuna d'oradors per oferir una resposta conjunta. Ha estat una intervenció curta, de menys d'un quart d'hora, en què el president ha llegit el preàmbul de l'Estatut oferint-lo com a proposta de resposta de la cambra a la sentència del Tribunal Constitucional (TC). El text no té valor jurídic, però malgrat això el TC el reinterpreta i l'invalida.

D'aquesta manera, el president s'ha assegurat que els partits que van aprovar l'Estatut el 30 de setembre ratifiquin de nou el text i, per tant, aconseguir la tant esperada imatge d'unitat parlamentària. Finalment s'ha aprovat per 18 vots a favor i 115 en contra. Amb tot, la proposta de Montilla s'entén com una solució de mínims ja que no fa cap referència a la gran manifestació que dissabte passat va aplegar més d'1.100.000 persones al centre de Barcelona en contra de la sentència.

El "sí" de Convergència i Unió el tenia assegurat, ja que en el discurs del matí, el cap de l'oposició, Artur Mas, havia garantit el seu suport a qualsevol proposta que presentés el president o el govern. Finalment, Mas ha assegurat el seu "sí" en pro de la unitat, tot i que troba que la proposta és de "mínims" i insuficient. Diu que el text és una "causa nacional comuna"', tot i que ha deixat clar que l'horitzó nacional de la federació nacionalista va més enllà.

En el si del govern no hi havia prou consens ja que sobre Esquerra Republicana pivotava el factor de desacord. Amb la proposta de ratificar el preàmbul estatutari els republicans han acabat acceptant aquesta fórmula per preservar una foto d'unitat però alhora el seu president, Joan Puigcercós, sap que "no servirà de res" i per això ERC ha presentat un text propi de caràcter independentista. Els republicans, en concret, han proposat que el Parlament s'oposi a l'acatament de la sentència, reculli el clam pel dret a decidir de la manifestació del 10 de juliol a Barcelona i engegui un procés per la independència de Catalunya que culmini amb un referèndum popular. Aquestes propostes s'han rebutjat amb els vots en contra de la resta de grups, llevat de CiU, que s'hi ha abstingut.

Iniciativa per Catalunya-Verds, per la seva banda, també considera la resolució com un punt de partida. En canvi, no s'han sumat a la resolució conjunta ni el PP ni Ciutadans, que s'han mostrat crítics amb la proposta de resolució, i han demanat al president de la Generalitat que compleixi la sentència del Constitucional. El PP creu que Montilla s'ha tornat sobiranista. Per cert, que les propostes de tots dos grups rebutjades demanaven el mateix, l'acatament i i l'adequació de les lleis a la sentència.