Zapatero ofereix salvar alguns articles de l'Estatut i els grups catalans l'avisen que s'ha acabat un cicle
L'oferta de José Luis Rodríguez Zapatero d'intentar recuperar amb vies alternatives part dels articles de l'Estatut que el Tribunal Constitucional ha declarat inconstitucionals no ha convençut els grups catalans del Congrés. CiU, ERC i ICV-IU han avisat el president espanyol que la sentència de l'Estatut suposa el final d'un cicle i que s'han donat ales a l'independentisme. Tampoc s'ha mostrat satisfet amb la proposta el president de la Generalitat, José Montilla, que ha advertit a Zapatero que la resposta és "insuficient" i que no es conformarà amb "unes frases", encara que ha matisat que sembla que Zapatero "comença a escoltar el missatge de Catalunya".
La sentència de l'Estatut ha acaparat gran part dels discursos de la primera jornada del Debat de Política General al Congrés dels Diputats.
D'entrada, José Luis Rodríguez Zapatero s'ha mostrat disposat a recuperar a través de modificacions de lleis preceptes de l'Estatut de Catalunya que s'han declarat inconstitucionals en la sentència del TC. Les condicions que hi ha posat són que només es recuperaran aquells preceptes declarats inconstitucionals "no per raons de fons, sinó pel tipus de norma per regular-los".
Al llarg de la sessió s'ha mostrat convençut que la sentència no només no minva l'autogovern de Catalunya, sinó que en fa de "garant", i ha negat que estiguin en perill la immersió linguïstica o el nou finançament. Zapatero ha admès que és difícil d'entendre que els jutges s'hagin pronunciat sobre un text votat pel poble en referèndum, però ha dit que aquestes són les regles del joc constitucional.
L'oferta no ha convençut els grups catalans, que han coincidit a pronosticar davant Zapatero que s'ha acabat un cicle polític i que cal replantejar-se les relacions entre Espanya i Catalunya, encara que amb matisos.
Josep Antoni Duran i Lleida, de CiU, ha retret a Zapatero que, de la mateixa manera que la ministra Chacón, hagi acceptat una sentència que suposa un retrocés en aspectes com la llengua, el finançament i la justícia, i fins i tot ha fet un paral·lelisme de la sentència amb el decret de Nova Planta. Per això, no ha dubtat a qualificar la sentència com l'acte més separador dels últims 35 anys entre Catalunya i Espanya, així com una provocació matussera el fet de publicar-la el dia abans de la manifestació.
Joan Ridao, d'ERC, ha aprofitat el debat per anunciar la fi de l'Espanya plural i l'inici del camí cap a la independència. El dirigent republicà ha considerat que la sentència condemna els catalans a ser "una subespècie de ciutadans espanyols", s'ha preguntat "qui és aquest tribunal morós per vulnerar el que ha estat Catalunya durant mil anys" i ha considerat que la manifestació del 10 de juliol "ha forjat una nova majoria".
Joan Herrera, d'ICV, ha demanat al govern espanyol que reconegui que Espanya és un "estat plurinacional". Per això ha exigit a José Luis Rodríguez Zapatero que impulsi una reforma de la Constitució o bé que permeti que Catalunya tingui el dret de decidir el seu futur. Herrera ha considerat que "res no tornarà a ser igual" entre Catalunya i Espanya des de la manifestació del 10-J.
El salvavides que ha llançat Zapatero tampoc ha agradat al president de la Generalitat, José Montilla, que malgrat constatar que Zapatero "comença a escoltar el missatge de Catalunya" li ha advertit que la resposta que ha donat fins ara "no és suficient" i que no es conformarà amb només "unes frases". Montilla es reunirà la setmana que ve amb Zapatero per parlar del tema, però el president espanyol ha avançat durant el debat que la seva posició serà la que ha defensat en aquest Debat de Política General.
D'entrada, José Luis Rodríguez Zapatero s'ha mostrat disposat a recuperar a través de modificacions de lleis preceptes de l'Estatut de Catalunya que s'han declarat inconstitucionals en la sentència del TC. Les condicions que hi ha posat són que només es recuperaran aquells preceptes declarats inconstitucionals "no per raons de fons, sinó pel tipus de norma per regular-los".
Al llarg de la sessió s'ha mostrat convençut que la sentència no només no minva l'autogovern de Catalunya, sinó que en fa de "garant", i ha negat que estiguin en perill la immersió linguïstica o el nou finançament. Zapatero ha admès que és difícil d'entendre que els jutges s'hagin pronunciat sobre un text votat pel poble en referèndum, però ha dit que aquestes són les regles del joc constitucional.
L'oferta no ha convençut els grups catalans, que han coincidit a pronosticar davant Zapatero que s'ha acabat un cicle polític i que cal replantejar-se les relacions entre Espanya i Catalunya, encara que amb matisos.
Josep Antoni Duran i Lleida, de CiU, ha retret a Zapatero que, de la mateixa manera que la ministra Chacón, hagi acceptat una sentència que suposa un retrocés en aspectes com la llengua, el finançament i la justícia, i fins i tot ha fet un paral·lelisme de la sentència amb el decret de Nova Planta. Per això, no ha dubtat a qualificar la sentència com l'acte més separador dels últims 35 anys entre Catalunya i Espanya, així com una provocació matussera el fet de publicar-la el dia abans de la manifestació.
Joan Ridao, d'ERC, ha aprofitat el debat per anunciar la fi de l'Espanya plural i l'inici del camí cap a la independència. El dirigent republicà ha considerat que la sentència condemna els catalans a ser "una subespècie de ciutadans espanyols", s'ha preguntat "qui és aquest tribunal morós per vulnerar el que ha estat Catalunya durant mil anys" i ha considerat que la manifestació del 10 de juliol "ha forjat una nova majoria".
Joan Herrera, d'ICV, ha demanat al govern espanyol que reconegui que Espanya és un "estat plurinacional". Per això ha exigit a José Luis Rodríguez Zapatero que impulsi una reforma de la Constitució o bé que permeti que Catalunya tingui el dret de decidir el seu futur. Herrera ha considerat que "res no tornarà a ser igual" entre Catalunya i Espanya des de la manifestació del 10-J.
El salvavides que ha llançat Zapatero tampoc ha agradat al president de la Generalitat, José Montilla, que malgrat constatar que Zapatero "comença a escoltar el missatge de Catalunya" li ha advertit que la resposta que ha donat fins ara "no és suficient" i que no es conformarà amb només "unes frases". Montilla es reunirà la setmana que ve amb Zapatero per parlar del tema, però el president espanyol ha avançat durant el debat que la seva posició serà la que ha defensat en aquest Debat de Política General.
