Montilla aposta per enfortir el pacte constitucional, i CiU i ERC, per un nou camí
El president de la Generalitat, José Montilla, ha demanat als partits polítics en la seva intervenció al Parlament que estiguin a l'altura de les circumstàncies històriques, i avui responguin unitàriament a la sentència del Constitucional sobre l'Estatut. Montilla també ha demanat al PSOE que no sigui passiu en la resolució de l'encaix de Catalunya amb Espanya. A parer seu, l'objectiu a llarg termini és reformar la Constitució per encabir-hi la realitat nacional de Catalunya. Mas, en canvi, no creu que sigui possible refer el pacte constitucional perquè a Madrid no hi ha aliats. El líder de CiU ha demanat al president que sigui ell qui elabori una proposta unitària sobre la resposta a la retallada del TC i li promet a canvi el seu vot. Montilla ha evitat replicar-li. També ERC creu que ara és moment de tancar la via autonomista i ha defensat la independència com a millor opció de futur.
El ple l'ha encetat el president català, José Montilla, que ha cridat CiU, ERC i ICV-EUiA a pactar "un 'full de ruta' compartit" on es defineixi l'estratègia catalana per aplicar l'Estatut i com recuperar els aspectes esmenats pel Tribunal Constitucional. Ha fet aquesta apel·lació a l'inici del seu discurs, de prop d'una hora. Montilla considera que "hi ha marge suficient per a un denominador comú" i ha advertit que ja hi haurà temps perquè cada partit contrasti el seu horitzó de futur a les eleccions catalanes.
El president, que ha reconegut la gravetat del moment, ha assegurat que el Constitucional ha menystingut el poble de Catalunya i ha dit que aquest és un moment crucial per a la relació entre Catalunya i Espanya. També ha dit que sap que Catalunya pot caminar sola, però que, honestament, no creu que aquest sigui el seu camí. Montilla també ha carregat contra el PSOE, demanant que no sigui passiu en la resolució de l'encaix de Catalunya amb Espanya.
Montilla diu que serà exigent en la negociació amb el president espanyol, i anuncia que el diàleg ha d'anar més enllà de refer el pacte estatutari, per revifar el pacte constitucional. En aquest sentit, afirma que l'objectiu a més llarg termini és reformar la Constitució per encabir la realitat nacional de Catalunya.
Però el cap de l'oposició i president de CiU, Artur Mas, que ha estat el següent a intervenir al ple, no creu que Catalunya pugui plantejar una relectura de la Constitució més oberta i generosa amb Catalunya, perquè a Madrid no hi ha aliats. Ni del PP ni del PSOE. El cap de l'oposició ha acabat la seva intervenció demanant al president, José Montilla, que, si el tripartit és incapaç de pactar una resolució unitària, sigui ell mateix qui presenti una proposta. Mas li ha garantit el seu suport, però el president ha preferit no respondre-li. Per a sorpresa de Mas, el president ha preferit no replicar-li, un gest insòlit que es produeix després que ahir el líder de CiU va abandonar la cimera convocada a Palau sense fer-hi cap aportació.
El PSC, per boca del seu portaveu, Miquel Iceta, s'ha mostrat al Parlament com la formació política catalana més perjudicada per la retallada de l'Estatut, perquè ha posat en qüestió la visió federalista d'Espanya que ells defensen. També ha alertat Esquerra que la independència pot crear fractura social, una possibilitat que els republicans rebutgen. Joan Puigcercos ha defensat, durant la seva intervenció, la independència com la millor opció, cada cop més acceptada. A parer seu, el perill militar ja no existeix.
El tercer soci de govern, Inciativa-Esquerra Unida i Alternativa, ha acusat els magistrats del Constitucional d'atiar el conflicte lingüístic i de decidir una sentència carca i tronada. A partir d'ara, ha admès Jaume Bosch, els federalistes no tenen cap altra opció que la reforma de la Constitució. Sobre la possibilitat de pactar aquesta tarda una resolució unitària contra la sentència, de moment ni rastre, només bones intencions.
El Partit Popular i Ciutadans, que estan a favor de la sentència del Constitucional, han reivindicat el seu discurs: la catalanitat no passa necessàriament per defensar l'estatut refrendat. Acusen els partits del govern i CiU d'haver redactat l'Estatut concients de la seva inconstitucionalitat, els retreuen que posin en dubte la legitimitat del Tribunal i, sobretot, aprofiten per proclamar que tots aquells que comparteixen la sentència són tan catalans com els que no la comparteixen. Tots dos exigeixen també que les lleis que despleguen l'Estatut s'adaptin al que diu la sentència.
Buscant la unitat
Acabat el debat entre el president i els líders parlamentaris, la sessió se suspendrà al voltant de les sis de la tarda perquè els grups puguin elaborar i presentar les seves propostes de resolució. La previsió és que el ple es pugui reprendre cap a les vuit del vespre per fer el debat i la votació d'aquestes resolucions.
Serà, doncs, un dia llarg i intens al Parlament català, on els partits que rebutgen la sentència del Constitucional volen reproduir la unitat que va demostrar dissabte passat la societat civil en la manifestació multitudinària que va recórrer el centre de Barcelona. Un acord que sembla difícil després que la reunió d'aquest dijous entre el president Montilla, Convergència i Unió, PSC, Esquerra i Iniciativa per mirar de pactar un text acabés en fracàs. La falta d'acord, encara aquest divendres al matí, ha fet que cada partit presentés les seves resolucions individuals al Debat de Política General al Congrés.
El president, que ha reconegut la gravetat del moment, ha assegurat que el Constitucional ha menystingut el poble de Catalunya i ha dit que aquest és un moment crucial per a la relació entre Catalunya i Espanya. També ha dit que sap que Catalunya pot caminar sola, però que, honestament, no creu que aquest sigui el seu camí. Montilla també ha carregat contra el PSOE, demanant que no sigui passiu en la resolució de l'encaix de Catalunya amb Espanya.
Montilla diu que serà exigent en la negociació amb el president espanyol, i anuncia que el diàleg ha d'anar més enllà de refer el pacte estatutari, per revifar el pacte constitucional. En aquest sentit, afirma que l'objectiu a més llarg termini és reformar la Constitució per encabir la realitat nacional de Catalunya.
Però el cap de l'oposició i president de CiU, Artur Mas, que ha estat el següent a intervenir al ple, no creu que Catalunya pugui plantejar una relectura de la Constitució més oberta i generosa amb Catalunya, perquè a Madrid no hi ha aliats. Ni del PP ni del PSOE. El cap de l'oposició ha acabat la seva intervenció demanant al president, José Montilla, que, si el tripartit és incapaç de pactar una resolució unitària, sigui ell mateix qui presenti una proposta. Mas li ha garantit el seu suport, però el president ha preferit no respondre-li. Per a sorpresa de Mas, el president ha preferit no replicar-li, un gest insòlit que es produeix després que ahir el líder de CiU va abandonar la cimera convocada a Palau sense fer-hi cap aportació.
El PSC, per boca del seu portaveu, Miquel Iceta, s'ha mostrat al Parlament com la formació política catalana més perjudicada per la retallada de l'Estatut, perquè ha posat en qüestió la visió federalista d'Espanya que ells defensen. També ha alertat Esquerra que la independència pot crear fractura social, una possibilitat que els republicans rebutgen. Joan Puigcercos ha defensat, durant la seva intervenció, la independència com la millor opció, cada cop més acceptada. A parer seu, el perill militar ja no existeix.
El tercer soci de govern, Inciativa-Esquerra Unida i Alternativa, ha acusat els magistrats del Constitucional d'atiar el conflicte lingüístic i de decidir una sentència carca i tronada. A partir d'ara, ha admès Jaume Bosch, els federalistes no tenen cap altra opció que la reforma de la Constitució. Sobre la possibilitat de pactar aquesta tarda una resolució unitària contra la sentència, de moment ni rastre, només bones intencions.
El Partit Popular i Ciutadans, que estan a favor de la sentència del Constitucional, han reivindicat el seu discurs: la catalanitat no passa necessàriament per defensar l'estatut refrendat. Acusen els partits del govern i CiU d'haver redactat l'Estatut concients de la seva inconstitucionalitat, els retreuen que posin en dubte la legitimitat del Tribunal i, sobretot, aprofiten per proclamar que tots aquells que comparteixen la sentència són tan catalans com els que no la comparteixen. Tots dos exigeixen també que les lleis que despleguen l'Estatut s'adaptin al que diu la sentència.
Buscant la unitat
Acabat el debat entre el president i els líders parlamentaris, la sessió se suspendrà al voltant de les sis de la tarda perquè els grups puguin elaborar i presentar les seves propostes de resolució. La previsió és que el ple es pugui reprendre cap a les vuit del vespre per fer el debat i la votació d'aquestes resolucions.
Serà, doncs, un dia llarg i intens al Parlament català, on els partits que rebutgen la sentència del Constitucional volen reproduir la unitat que va demostrar dissabte passat la societat civil en la manifestació multitudinària que va recórrer el centre de Barcelona. Un acord que sembla difícil després que la reunió d'aquest dijous entre el president Montilla, Convergència i Unió, PSC, Esquerra i Iniciativa per mirar de pactar un text acabés en fracàs. La falta d'acord, encara aquest divendres al matí, ha fet que cada partit presentés les seves resolucions individuals al Debat de Política General al Congrés.
