Barcelona

La ministra d'Educació i Ciència diu que el sincrotró entrarà en funcionament finalment el 2009

Actualitzat a les 20:51 h   26/10/2004

El sincrotró estarà plenament en funcionament el 2009, més tard del previst, ja que sempre s'havia parlat de finals del 2008. Ho ha explicat la ministra d'Educació i Ciència, Maria Jesús Sansegundo, en la reunió del consell rector per l'obra que s'ha fet aquesta tarda a Barcelona. De totes maneres, la ministra ha assegurat que les obres començaran sobre el calendari previst. El sincrotró és un gran accelerador de partícules en forma d'anell d'uns 250 metres de perímetre que prestarà serveis a grups d'investigadors de diverses àrees com biologia, farmàcia, biotecnologia, genètica, nous materials i nanotecnologies.

Les instal·lacions del sincrotró de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) començaran a funcionar "plenament" el 2009, un any més tard del previst, segons que ha declarat la ministra d'Educació i Ciència, Maria Jesús San Segundo.

La ministra ha assegurat que "el 2009 estarà ja plenament utilitzable", mentre que actualment "s'estan elaborant les anàlisis geològiques del terreny i preparant l'obra civil del sincrotró".

San Segundo ha afirmat que "no hi ha motius per pensar en un retard de l'inici de les obres", que han de començar el 2006.

La ministra ha fet aquestes declaracions als periodistes abans de presidir a Barcelona la reunió del Consell Rector del Consorci per a la Construcció, Equipament i Explotació del laboratori de llum de Sincrotó.

San Segundo ha considerat que aquest projecte és "important per a la indústria espanyola d'alta tecnologia, que es beneficiarà d'aquestes instal·lacions" en camps com la microelectrònica, els productes farmacèutics o el diagnòstic de malalties.

El pressupost del projecte s'eleva a 164 milions d'euros, compartits al 50% entre el govern i la Generalitat.

El sincrotró, que és un accelerador de partícules, obre grans expectatives en el terreny de la investigació en diferents camps, des de l'industrial en alta tecnologia fins al sanitari per al diagnòstic i tractament de malalties. L'obra, que té un cost de 164 milions d'euros, és la instal·lació científica de més envergadura que s'ha fet als últims anys a l'estat espanyol.