La proposta de resolució del PSOE i el PSC sobre l'Estatut, derrotada al Congrés
La proposta de resolució pactada entre el PSOE i el PSC sobre la sentència del Tribunal Constitucional relativa a l'Estatut ha estat derrotada aquest dimarts a la tarda en el ple del Congrés, en l'última jornada del Debat sobre Política General. Els socialistes no han aconseguit aprovar el seu text, que ha sumat 174 vots en contra (del PP, CiU, ERC, el PNB, Nafarroa Bai i Unió, Progrés i Democràcia). A favor només hi han votat els 169 diputats del grup socialista, que no ha aconseguit atraure ni un sol vot de la resta de l'hemicicle, mentre que els diputats d'IU, Gaspar Llamazares, i d'ICV, Joan Herrera, han optat per l'abstenció, igual que els altres dos membres del Grup Mixt.
Els socialistes, segons que ha explicat el diputat Eduardo Madina, han presentat un text que reconeix la plena legitimitat del Tribunal Constitucional per emetre sentència sobre els recursos presentats a l'Estatut i subratlla l'obligació d'acatar aquesta sentència, encara que admet el dret a opinar-hi. Una resolució que expressa la disposició del PSOE a "explorar els camins constitucionals" que permetin modificar aquelles parts del text estatutari que el TC ha corregit.
Per contra, ha prosseguit Madina, el PP s'ha dedicat a la "impugnació massiva" de l'Estatut i a repetir "tres variacions d'un mateix tema: 'el principi del fi de l'Estat', l'autor del qual és Mariano Rajoy; 'Espanya es trenca', amb l'autoria de la dreta en el sentit més ampli; i 'és un Estatut al servei d'ETA', l'autor del qual és el sempre insuperable Jaime Mayor Oreja".
Soraya Sáenz de Santamaría, en nom del PP, ha acusat el govern de no tenir "una idea clara d'Espanya", i ha recalcat que el debat sobre l'Estatut "va néixer perquè José Luis Rodríguez Zapatero intentava guanyar unes eleccions autonòmiques i el vol fer reviure precisament per no perdre-les". Segons Sáenz, és per això que Zapatero "està disposat a tornar a discutir allò que el TC ha dit que és indiscutible" abans "d'apel·lar a la responsabilitat dels diputats socialistes que enyorin els consensos constitucionals del 1978" i que "segueixen pensant que les regles del joc hi són per complir-les i les sentències per ser respectades".
Josep Sánchez Llibre, en nom de CiU, ha reiterat que el seu grup no comparteix la sentència del TC, amb la qual s'ha escrit "una de les pàgines més tristes de Catalunya i Espanya". Per això, ha instat el Congrés a defensar el contingut de l'Estatut i el seu ple desenvolupament, així com a reconèixer que "no hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments i voluntat. Som una nació i no hem de renunciar a la plena satisfacció de les nostres aspiracions d'autogovern".
Un pas més enllà ha anat el portaveu d'ERC, Joan Tardà, que ha afirmat que la sentència del TC denota que "la Catalunya que es vol ser no hi cap, en aquesta Constitució, i per no canviar la Constitució pretenen canviar Catalunya". "Doncs no canviarem, la seva incomprensió ens reafirma en el nostre anhel; si no cabem a la Constitució espanyola hem de fer una Constitució catalana on cabre-hi", ha reivindicat, tal com demana la seva resolució, perquè el poble català "té dret a decidir si opta a independitzar-se".
Finalment, Joan Herrera (ICV) ha defensat la seva proposta de resolució al·legant que fa falta un compromís amb un calendari concret per desenvolupar l'Estatut i l'autogovern català, perquè "no hi ha cap una societat tan plurinacional i plurilingüística com aquesta, encara que alguns interpretin la Constitució de manera tan estreta que ja gairebé no hi cabem".
Des del Grup Mixt, Rosa Díez (UPyD) ha anunciat el seu vot contrari a totes les propostes que "propugnen l'incompliment de la sentència del TC, tant a les més alambinades, com les del PSOE, com a les més clares, o sigui, les dels nacionalistes".
Per contra, ha prosseguit Madina, el PP s'ha dedicat a la "impugnació massiva" de l'Estatut i a repetir "tres variacions d'un mateix tema: 'el principi del fi de l'Estat', l'autor del qual és Mariano Rajoy; 'Espanya es trenca', amb l'autoria de la dreta en el sentit més ampli; i 'és un Estatut al servei d'ETA', l'autor del qual és el sempre insuperable Jaime Mayor Oreja".
Soraya Sáenz de Santamaría, en nom del PP, ha acusat el govern de no tenir "una idea clara d'Espanya", i ha recalcat que el debat sobre l'Estatut "va néixer perquè José Luis Rodríguez Zapatero intentava guanyar unes eleccions autonòmiques i el vol fer reviure precisament per no perdre-les". Segons Sáenz, és per això que Zapatero "està disposat a tornar a discutir allò que el TC ha dit que és indiscutible" abans "d'apel·lar a la responsabilitat dels diputats socialistes que enyorin els consensos constitucionals del 1978" i que "segueixen pensant que les regles del joc hi són per complir-les i les sentències per ser respectades".
Josep Sánchez Llibre, en nom de CiU, ha reiterat que el seu grup no comparteix la sentència del TC, amb la qual s'ha escrit "una de les pàgines més tristes de Catalunya i Espanya". Per això, ha instat el Congrés a defensar el contingut de l'Estatut i el seu ple desenvolupament, així com a reconèixer que "no hi ha tribunal que pugui jutjar els nostres sentiments i voluntat. Som una nació i no hem de renunciar a la plena satisfacció de les nostres aspiracions d'autogovern".
Un pas més enllà ha anat el portaveu d'ERC, Joan Tardà, que ha afirmat que la sentència del TC denota que "la Catalunya que es vol ser no hi cap, en aquesta Constitució, i per no canviar la Constitució pretenen canviar Catalunya". "Doncs no canviarem, la seva incomprensió ens reafirma en el nostre anhel; si no cabem a la Constitució espanyola hem de fer una Constitució catalana on cabre-hi", ha reivindicat, tal com demana la seva resolució, perquè el poble català "té dret a decidir si opta a independitzar-se".
Finalment, Joan Herrera (ICV) ha defensat la seva proposta de resolució al·legant que fa falta un compromís amb un calendari concret per desenvolupar l'Estatut i l'autogovern català, perquè "no hi ha cap una societat tan plurinacional i plurilingüística com aquesta, encara que alguns interpretin la Constitució de manera tan estreta que ja gairebé no hi cabem".
Des del Grup Mixt, Rosa Díez (UPyD) ha anunciat el seu vot contrari a totes les propostes que "propugnen l'incompliment de la sentència del TC, tant a les més alambinades, com les del PSOE, com a les més clares, o sigui, les dels nacionalistes".
