Setmana de tristos aniversaris. Un any després de l'incendi d'Horta de Sant Joan, les ferides encara no s'han tancat i 12 mesos més tard de l'entrada per ordre judicial dels Mossos d'Esquadra al Palau de la Música, poques coses s'han aclarit.

Dos lamentables fets que han provocat les corresponents diligències judicials però també les conseqüents comissions d'investigació parlamentària a causa del seu vessant polític. Aquests exàmens complementaris no han fet altra cosa que escampar més sospites i demostrar la manca de respecte institucional d'alguns dels declarants als diputats. No és que aquests se l'hagin guanyat, alguns ni tan sols se l'han treballat, però sí que és sorprenent que tant en el cas dels bombers com ara dels inculpats i alguns empresaris i polítics convocats, se'ls hagi permès un to i una actitud que ha saltat de la gosadia al menyspreu. Tot indigne en una democràcia del respecte obligat a la feina i al lloc on rau la sobirania popular.

En qualsevol cas, però, es mantenen oberts els sumaris, es van coneixent detalls complementaris, els advocats personats van exposant les seves tesis i, per tant, van mantenint viu el foc també gràcies als testimonis, documents i noves aportacions. Un foc tan real com el dialèctic. El que va costar la vida a cinc persones als familiars de les quals no se'ls ha permès de fer el dol, i el que va anar desballestant durant anys una institució admirada per simbòlica.

Sobre les seves brases s'hi couen encara desavinences i crítiques, arguments i retrets. Condició humana, en definitiva. Exactament allò que hauria de quedar al marge quan la mirada dels responsables polítics es dirigeix a l'alçada marcada per les circumstàncies. Aclarir i no pas confondre.