Catalunya

Diputats de les Terres de l'Ebre denuncien pressions dels "lobbies" taurins per oposar-se a la prohibició de les corrides de toros

Actualitzat a les 12:15 h   06/08/2010

Els diputats de diferents partits de les Terres de l'Ebre -ERC, PSC i CiU- han denunciat pressions dels "lobbies" taurins perquè s'oposin a la prohibició de les corrides de toros. Una denúncia que arriba dos dies abans que s'ha de votar al Parlament la iniciativa legislativa popular que, amb arguments animalistes, insta la prohibició d'aquests espectacles que comporten la mort de l'animal.

Els diputats Marta Cid, d'ERC; Núria Ventura, del PSC, i Francesc Sancho, de CiU, han denunciat l'actitud del PP en barrejar una iniciativa legislativa popular de les corrides de toros amb les festes amb bous de les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, Sancho, que ha parlat de xantatge de les empreses taurines, ha manifestat: "Com a parlamentari, com a representant de les Terres de l'Ebre, ni acceptarem xantatges ni serem presoners de ningú. Des del primer moment vam dir que se separaven unes coses de les altres i, per tant, no van juntes". I ha afegit: "Si algun diputat tenia algun compromís respecte al vot a la ILP pensant que votant la ILP salvava els correbous, que se n'oblidi".

Els tres parlamentaris han demanat al PP que retiri el recurs presentat al Consell de Garanties Estatutàries sobre la llei que regula els correbous a les comarques de les Terres de l'Ebre.

El PP aconsegueix posposar el blindatge dels correbous

A banda de la votació per a la prohibició o no de les corrides de toros que es farà aquest dimecres al Parlament, també estava prevista l'aprovació d'un blindatge legal per a la regulació dels correbous a les Terres de l'Ebre, però aquesta proposició de llei ha quedat pendent per a la legislatura vinent a proposta del PP, que qüestiona si la clàusula que limita la celebració dels correbous només a les poblacions amb tradició encaixa amb l'Estatut.

Durant els correbous, l'animal pateix però no mor. L'embolat és una de les modalitats més populars però també de les més criticades d'aquesta tradició del sud de Catalunya, declarada patrimoni festiu pel Consell de Cultura Popular i Tradicional de la Generalitat. Els braus porten unes torxes a les banyes que s'encenen i llavors es talla la corda perquè el brau pugui ser torejat.

Entre les propostes de llei que s'havien d'aprovar hi havia un recull de normes a seguir per garantir la seguretat del públic, la protecció dels animals i una limitació perquè aquest tipus de festes només es puguin celebrar a les poblacions on ja són tradició.