Una exposició al Museu d'Història recorda l'enderrocament de les muralles de Barcelona
El Museu d'Història de la Ciutat acull una exposició que explica com, fa 150 anys, Barcelona va aconseguir enderrocar les muralles que la oprimien. A través de gravats, pintures, objectes i audiovisuals, els visitants s'acostaran a una història turbulenta, amb moments dramàtics. El títol, "¡Abajo las murallas!", era un clam ciutadà en uns temps difícils, amb molta densitat de població, epidèmies i un rígid control militar. L'enderroc de les muralles, que va començar l'any 1854 i va trigar anys a completar-se, és un fet molt important en la història de la ciutat, perquè va permetre que Barcelona, amb la creació de l'Eixample, es convertís en una ciutat moderna.
Ara es fa difícil imaginar que fa un segle i mig Barcelona estava encerclada per muralles, i que a un quilòmetre a la rodona només hi havia camps. La muralla, amb més de 6 quilòmetres de perímetre, estava rodejada per un fossat; tenia torres de fins a 30 metres d'altura i diversos portals, on es cobraven impostos per entrar mercaderies a la ciutat. Tots els moviments de les persones estaven sota control dels militars.
Actualment sembla normal el lliure moviment de les persones. En aquells moments, a Barcelona això no era així. A partir d'una determinada hora del vespre, la muralla es tancava. I fins a una hora del matí no s'obria.
La primera muralla de Barcelona es va construir en època romana. A l'edat mitjana, a mesura que la ciutat creixia, es va anar ampliant el recinte defensiu. Sota la monarquia borbònica, es va reforçar el recinte amb baluards i amb la Ciutadella militar. Els únics accessos eren un nombre reduït de portes.
En el segle XIX, la muralla bloquejava l'expansió de la ciutat, en plena revolució industrial. Les cases creixien cap amunt en carrers estrets i mal ventilats. Amb una densitat de població de les més altes d'Europa, hi havia epidèmies, i també revoltes.
El títol d'un opuscle del metge Pere Felip Monlau, "¡Abajo las murallas!", es va convertir en bandera per a tota la ciutat. Però el poder, sobretot el militar, s'hi oposava.
El 1842 i el 1843 hi ha dos primers intents d'enderrocar la muralla, però que no funcionen. Acaben amb bombardejos de la ciutat, amb situacions de repressió. Aquest anhel va arrelant durant deu anys d'espera en els quals no és possible enderrocar la muralla. L'epidèmia de còlera de 1854, genera la situació excepcional que permet tirar endavant l'enderroc de la muralla.
L'enderroc definitiu comença l'agost d'aquell any, i en pocs anys desapareixen gairebé tota la muralla i els baluards. L'any 1868 també s'enderroca l'odiada Ciutadella. L'única fortificació que s'ha conservat íntegrament és a les Drassanes: ens permet imaginar com era la muralla que havia condicionat la formació de la ciutat. L'enderroc de la muralla és una data clau, perquè va permetre que Barcelona, amb la creació de l'Eixample, es convertís en una ciutat moderna.
