Brussel·les

Espanya té un 12,3% d'estrangers, el doble que la UE

Actualitzat a les 20:26 h   07/09/2010

Els estrangers residents a Espanya suposen el 12,3 per cent de la població, gairebé el doble que la xifra conjunta de la Unió Europea (6,4%), segons dades publicades per Eurostat, l'oficina d'estadística comunitària. Les xifres difoses revelen que l'1 de gener del 2009 hi havia 31.900.000 ciutadans estrangers als països de la Unió Europea, dels quals 11.900.000 eren comunitaris traslladats a un altre estat membre i la resta procedia de països extracomunitaris. A Espanya, hi havia 5,65 milions de persones amb una altra nacionalitat, dels quals 2.270.000 (el 5% de la població) procedien d'un altre país membre de la UE, mentre que els 3.370.000 restants (el 7,4%) havien arribat d'un país extracomunitari.

En el conjunt de la UE, el 2,4% de la població (11.940.000 de ciutadans) provenien d'un altre estat membre i el 4% (19,9 milions) de fora dels Vint-i-set. En xifres absolutes, Espanya és, després d'Alemanya (amb més de 7 milions d'estrangers), l'estat de la UE que acull més residents forans, seguit del Regne Unit, França i Itàlia.

Els països que registren el nombre més baix de residents estrangers són Bulgària (23.800) i Malta (18.100). En proporció al total d'habitants del país, Luxemburg (43,5%), i Letònia (17,9%) són els països amb més percentatge d'estrangers, mentre que Bulgària (0,3%) i Polònia (0,1%t) registren les xifres més baixes.

Pel que fa als ciutadans europeus que decideixen traslladar-se a un altre país de la UE, són els romanesos (2 milions), els polonesos (1,5 milions) i els italians (1,3 milions) els que es desplacen més. Els turcs (2,4 milions), els marroquins (1,8 milions) i els albanesos (un milió) són els residents no comunitaris més nombrosos en els Vint.

Segons l'Eurostat, la mitjana d'edat dels residents estrangers a la UE era significativament més baixa que la mitjana de nacionals (34,3 anys davant de 41,2), excepte a Estònia, Letònia i Polònia. Les diferències més notòries entre la mitjana estrangera i la nacional es van registrar a Itàlia (32,3 anys davant de 43,9), Finlàndia (33 contra 42,1) i Dinamarca (32,1 anys davant de 41).