Barcelona
Actualitzat a les
00:15 h
29/10/2010
El català deixa de ser llengua preferent per llei a l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Lleida. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès de forma cautelar diferents preceptes del reglament d'ús del català en aquestes dues administracions. En el primer cas, ha deixat sense efecte set articles, mentre que en el segon se n'han vist afectats una vintena. Totes dues suspensions són cautelars, és a dir, es mantindran fins que es resolguin els recursos presentats contra aquests reglaments lingüístics. La justícia ho justifica per la sentència de l'Estatut.
Els
treballadors de l'Ajuntament de Barcelona i els de la Diputació de Lleida ja
no tenen l'obligació de dirigir-se als ciutadans en
català. És un dels efectes que ha deixat la
suspensió parcial per part del TSJC del reglament d'ús del català de les dues administracions.
En el cas de l'Ajuntament de
Barcelona, s'han suspès
set articles després que la justícia ha estimat el
recurs interposat pel grup municipal del
Partit Popular. El president dels populars, Alberto Fernández Díaz, va recórrer a la justícia perquè considera que el reglament, aprovat al febrer passat, discrimina el castellà. El president del PP a Barcelona reclama incorporar també el castellà en aquells articles que fixen el català com a llengua preferent.
Així, la interlocutòria dictada per la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC deixa sense efecte articles com els que fixen que les
comunicacions internes del consistori barceloní s'han de fer en català o que és la llengua catalana la que s'ha d'emprar per
redactar les actes dels plens i les comissions. A més, també suspèn cautelarment mesures com que els impresos, l'expedició de
documents, els rètols, els registres o les comunicacions administratives orals s'hagin de fer en català.
La sala justifica la suspensió d'aquests articles per la
sentència del Tribunal Constitucional que va retallar l'Estatut de Catalunya i que, entre altres coses, rebutjava l'ús preferent del català, cosa que segons el TC no s'ajustava a la Constitució. El Constitucional va canviar l'expressió per "llengua d'ús normal" per situar-la al mateix nivell que el castellà.
Pel que fa a la
Diputació de Lleida, el jutge ha deixat sense efecte 19
articles després del
recurs presentat per
Convivència Cívica Catalana contra el reglament que fixa l'ús del català i també de l'aranès. La decisió ha estat també de la secció cinquena de la sala contenciosa administrativa del TSJC i afecta els articles que fixen que els
contractes o els expedients administratius s'han de redactar en català i també deixa sense efecte que les
retolacions, les publicacions i la publicitat institucional de la Diputació de Lleida siguin en llengua catalana.
Tant aquesta suspensió com la de Barcelona són
cautelars i es mantindran fins que es resolgui el fons dels recursos.