Sitges

Un investigador català posa nom a la malaltia que tenia la nena de "L'exorcista"

Actualitzat a les 17:16 h   30/10/2010

La popular nena del clàssic del cinema de terror "L'exorcista" ni estava posseïda ni tenia esquizofrènia. El científic català Josep Dalmau ha liderat una investigació nord-americana que ha tret misteri a l'aparatós trastorn que tenia Regan MacNeil i l'ha descrit com una encefalitis per anticossos, que ataquen proteïnes neuronals crucials. En un 80% dels casos aquesta malaltia immunològica té curació a força d'identificar i inhibir els anticossos. La descripció d'aquesta afecció s'ha fet pública aquest dissabte a Sitges en el marc del Congrés Internacional de Neuroimmunologia.

Encefalitis per anticossos contra receptors NMDA. Aquest és el diagnòstic que hauria estalviat l'exorcisme a Regan MacNeil i, en un terreny menys cinematogràfic, una constant d'anades i vingudes a metges i hospitals a molts dels pacients "reals" que la tenen sense saber-ho.

Els símptomes que va retratar William Friedkin en el ja clàssic del terror de 1973, tret de les llicències purament de ficció com que la menor comenci a parlar idiomes que desconeix i giri 360 graus el cap, han estat històricament confosos amb l'esquizofrènia o les possessions diabòliques quan, en realitat, són fruit de l'atac d'anticossos a proteïnes situades a la superfície de les neurones i en els seus punts de connexió.

La funció d'aquestes proteïnes és molt important perquè són les encarregades dels circuits del cervell, la memòria i l'aprenentatge. La seva alteració provoca un reguitzell de símptomes com al·lucinacions visuals, desestructuració del llenguatge fins a fer-lo incomprensible, converses imaginàries per telèfon, visions de morts, certesa de possessió de la veritat absoluta, convenciment de contacte directe amb Déu, expressions constants de terror o torçar espectacularment el cos fins a provocar crisis epilèptiques i moviments anormals de la boca, la cara i els braços.

Una mostra de 400 malalts

La malaltia afecta especialment noies d'entre 18 i 20 anys. Aquestes eren la major part dels 400 malalts que han estat estudiats pel grup liderat per l'investigador català. El 80% van aconseguir una curació completa o gairebé completa i han pogut reprendre les activitats habituals.

La meitat de les malaltes tenia un petit tumor benigne a l'ovari amb teixit nerviós que iniciava una resposta immunològica en el cervell i desencadenava la malaltia. Això els va dur el 2005 a continuar amb les investigacions i el 2007 es va identificar per primera vegada la proteïna diana a la qual atacaven els anticossos en 12 malalts.