Jerusalem

Maragall i Carod reten homenatge a les víctimes de l'holocaust a Jerusalem

Actualitzat a les 21:17 h   20/05/2005

El president català, Pasqual Maragall, i el líder d'ERC, Josep-Lluís Carod-Rovira, han retut homenatge als sis milions de jueus víctimes de l'holocaust del règim nazi i han visitat més tard, a la part antiga de Jerusalem, el Mur de les Lamentacions. Després de l'incident diplomàtic d'ahir, que es va produir quan Carod-Rovira va abandonar un acte per l'absència de la bandera catalana, la diplomàcia ha retirat de la corona que ha encarregat per a l'acte la cinta amb la bandera espanyola.

L'acte d'homenatge a les víctimes del nazisme s'ha dut a terme a la Cripta dels Records del nou Museu de l'Holocaust, on aquesta vegada no hi ha hagut cap problema de protocol perquè a la corona de flors que la Generalitat ha dipositat al costat de la flama perpètua en memòria de la tragèdia només s'exhibia la bandera catalana amb la inscripció "President de la Generalitat de Catalunya".

Per evitar "l'accident" d'ahir, tal com el defineixen fonts de l'ambaixada espanyola a Israel, la diplomàcia espanyola ha retirat de la corona que ha encarregat per a l'acte la cinta amb la bandera espanyola, al mateix temps que ha expressat el "malestar" de l'ambaixador, Eudaldo Mirapeix, per la repercussió mediàtica de l'incident, que va portar Carod a no participar en l'homenatge a Itzhak Rabin per la falta de la senyera.

L'anècdota d'avui l'ha protagonitzat Maragall, que en un to distès i complint el seu "somni" de visitar Terra Santa ha comprat una màquina fotogràfica d'un sol ús i l'ha estrenada fent una foto a Carod, a qui prèviament havia col·locat una corona d'espines enmig de les rialles de tots els presents. L'operació fotogràfica s'ha repetit amb el conseller Castells.

Víctimes de l'holocaust

Maragall i Carod, al costat del conseller d'Economia, Antoni Castells, i un emocionat Lluís Bassat, publicista català de família jueva, han recorregut el museu, un recinte que presenta la història de l'holocaust des de la perspectiva jueva fent èmfasi en les experiències individuals, testimonis dels supervivents i els seus objectes personals.

En un moment de la visita, Bassat no ha pogut contenir les llàgrimes quan a la sala d'accés a internet ha pogut veure les actes de familiars seus en què el govern del Tercer Reich confirma que van ser assassinats pels nazis.

Maragall, al costat de Carod-Rovira, també ha fet alguna consulta de familiars d'origen portuguès per part del seu gendre, encara que sense èxit. Al final de la visita, Maragall ha estat en la denominada Sala dels Noms, un dipòsit per pàgines amb testimonis de milions de víctimes de l'holocaust, en memòria d'aquelles persones que van morir, i ha pogut apreciar la coneguda llista de Schindler, que va salvar de la mort molts jueus perseguits pels nazis.

El nou Museu de l'Holocaust es va inaugurar el 14 de març d'aquest any davant la presència d'una quarantena de líders mundials i va obrir les portes a finals del mateix mes. Han fet falta deu anys per acabar-lo i ha tingut un cost de 56 milions de dòlars.