Barcelona

Revifa l'eterna discussió entre els partidaris i els detractors de la vacunació

Actualitzat a les 20:19 h   30/11/2010

El brot de xarampió que ha afectat 35 menors, d'un total de 50 contagis, a la ciutat de Granada ha fet ressorgir el debat al voltant de la vacunació. L'alt risc de contagi d'aquesta malaltia va provocar que una ordre judicial obligués els pares dels nens afectats a vacunar-los a la força. Ara la discussió torna a oposar els arguments d'aquells defensors de la vacunació amb els dels contraris de la pràctica mèdica. Els primers alerten que si el col·lectiu no vacunat creix excessivament posarà en risc la immunitat del grup, i els segons creuen que els problemes derivats de la vacunació poden ser superiors als beneficis.

El calendari de vacunacions establert per les autoritats sanitàries inclou unes quaranta vacunes que protegeixen contra la pòlio, la rubèola o el xarampió. La vacunació massiva contra aquestes malalties ha permès que desapareguin pràcticament als països industrialitzats. D'aquesta manera, les persones que decideixen no vacunar-se queden lliures del contagi gràcies a la immunització de la majoria de la població, però si el col·lectiu no vacunat creix gaire, es posa en risc la immunitat del grup.

Sobre aquest efecte, el president de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària (SESPAS), Andreu Segura, opina que "el conflicte que es planteja és entre un interès personal i un interès col·lectiu", ja que si bé "cadascú té tot el dret a fer el que vulgui amb el seu cos, i és una posició comprensible", quan aquesta llibertat "implica tercers, s'han de prendre les mesures que calgui per protegir-los, perquè forma part d'una col·lectivitat, no viu en solitari".

Els contraris lamenten l'estigmatització social

Per la seva banda, els contraris a les vacunes consideren que els problemes derivats de la vacunació poden ser superiors als beneficis, una tesi que topa frontalment amb els arguments de la majoria d'epidemiòlegs. Juan Manuel Marín, autor del llibre "Vacunaciones sistematicas en cuestión. Son realmente necesarias?" veu com una cosa ignominiosa que aquesta gent que defensa poder decidir no vacunar els seus fills sigui percebuda com un perill públic i creu que aquest debat mostra "les dificultats de conviure diferents sensibilitats dins d'un mateix grup humà". Per aquest motiu, Marín avisa que presentar socialment aquestes persones com a "ciutadans dolents perquè tenen una altra visió de les coses i volen ser coherents amb aquesta forma de viure és molt delicat."

"No vacunar els nens és una actitud egoista"

En contraposició a aquest punt de vista, hi ha la veu del doctor José María Bayas, del Centre de Vacunació d'Adults de l'Hospital Clínic de Barcelona. Bayas considera que és "una frivolitat que als països industrialitzats tinguem de vegades actituds egoistes" com la d'aquelles persones que "no vacunen els seus fills perquè diuen que comporta riscos" quan si aquests nens estan "parcialment protegits" és perquè "la immunitat de grup fa que aquests virus circulin poc a canvi que tots els altres sí que es vacunin".

Tot i que els defensors de les vacunes reconeixen que poden tenir efectes secundaris, adverteixen que, en cas de no vacunar-se, la mateixa malaltia pot produir efectes molt pitjors.