Imatge d'arxiu d'Artur Mas, durant el debat d'investidura (Foto: ACN)
Imatge d'arxiu d'Artur Mas, durant el debat d'investidura (Foto: ACN)

El delfí de Pujol arriba al tron després de 7 anys de desert

Fa 9 anys Jordi Pujol va elegir Artur Mas com el seu successor -el seu delfí- al capdavant del govern. Una possibilitat que va ser avortada pels dos successius pactes tripartits d'esquerres, que van condemnar a CiU a set anys de travessia pel desert.

Actualitzat
Amb 54 anys, Artur Mas i Gavarró té experiència en els últims governs de CiU, on va arribar a ser conseller en cap i, anteriorment, conseller d'Economia i de Política Territorial. Els seus primers passos en la política els va fer a l'oposició de l'Ajuntament de Barcelona.

Està casat amb Helena Rakosnik des del 1982 - el mateix any que es va afiliar a CDC-, amb qui té tres fills. Ha estudiat al Liceu Francès i l'Aula. És llicenciat en Ciències Econòmiques i Empresarials.

Carrera política

Mas va començar la seva carrera política el 1991 en ser elegit regidor de Barcelona, després d'haver dirigit una societat d'inversions propietat d'un grup industrial de pells adobades i de treballar a l'àrea exterior d'un grup d'empreses industrials que produïa material de logística i elevació.

El 1995 va passar a l'altre costat de la plaça Sant Jaume per ser conseller d'Obres Públiques al govern de Jordi Pujol. Dos anys més tard va canviar de cartera i va assumir la d'Economia. El febrer del 2000 va passar a ocupar l'oficina del portaveu del Govern i al novembre va ser nomenat secretari general de Convergència.

El 2001 Pujol el va nomenar conseller en cap, i al cap d'un any va passar a ser oficialment el candidat de CiU. Una designació que va obrir la capsa dels trons a la federació nacionalista, perquè Josep Antoni Duran i Lleida també aspirava a ser el relleu de Jordi Pujol. Mas va haver d'esperar al 2004 per obtenir un càrrec dins l'estructura de CiU, quan va ser nomenat president de la federació en substitució de Jordi Pujol.

Set anys de travessia pel desert


A les eleccions catalanes del 2003 CiU va obtenir quatre escons més que el PSC de Pasqual Maragall, però el pacte PSC-ERC-ICV-EUiA els va deixar fora del govern.

Durant els seus tres primers anys a l'oposició va protagonitzar el procés d'elaboració del nou Estatut, que va culminar amb un acord després de reunir-se en secret amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, el 2006.

A les eleccions del 2006, el seu segon assalt electoral  va acabar més o menys de la mateixa manera: CiU va guanyar amb més comoditat que tres anys enrere, però un altre pacte tripartit el va desbancar.

2010, victòria inapel·lable

Finalment, el 28 de novembre del 2010, Mas va aconseguir una victòria inapel·lable -a només 6 escons de la majoria absoluta- , que feia impossible que el tripartit sumés per poder governar.

L'anunci solemne de la presidenta del Parlament, Núria de Gispert, proclamant la investidura de Mas com a nou president de la Generalitat ha tornat la batutra al govern de CiU, que va dominar durant 23 anys la Generalitat sota la presidència de Pujol.
Anar al contingut