El cirurgià del primer trasplantament de cor a Espanya amb èxit: "El futur passa pel porc"

Fa 40 anys que Josep Maria Caralps i el seu equip van fer el primer trasplantament de cor que va culminar amb èxit

Actualitzat

Ara que ja està jubilat, Josep Maria Caralps encara recorda amb detall aquell dia de maig del 1984 quan ell i el seu equip van entrar al quiròfan de l'Hospital de Sant Pau per fer el primer trasplantament de cor amb èxit d'Espanya.

Explica que en veure el nou cor bategant per primera vegada en el cos de Juan Alarcón, el receptor, va mantenir la sang freda característica dels cirurgians, però també va sentir certa emoció: "Estàvem convençuts que aniria bé perquè ens havíem preparat molt bé".

El cert és que Juan Alarcón va viure nou mesos més amb el nou òrgan, fins que va tenir un rebuig, el principal problema dels trasplantaments. Són, sobretot, els fàrmacs immunosupressors cada cop millors els que van permetre l'impuls del trasplantament de cor com una tècnica consolidada que ha salvat moltes vides.

La clau, assegura el doctor Caralps, és que en aquell moment es van plantejar, de forma clara, no un trasplantament, sinó tot un programa per consolidar-lo com a teràpia. I així va ser. Des d'aleshores han passat 40 anys, amb millores constants, i amb un repte de futur enorme: es necessiten cada cop més cors.

Per motius diversos, augmenten les persones amb insuficiència cardíaca, que malgrat els tractaments més efectius que han millorat la qualitat de vida i incrementat la supervivència, continua sent una malaltia crònica. Cap a un 10% dels pacients acabaran fent formes greus que obligaran a plantejar un trasplantament.

Per Sònia Miravet, cap de la Unitat d'Insuficiència Cardíaca de l'Hospital de Sant Pau: "No estem aconseguint que la prevalença disminueixi i tampoc estem aconseguint canviar definitivament el pronòstic de la malaltia".

L'equip del primer trasplantament de cor a Sant Pau en roda de premsa el 1984
L'equip del primer trasplantament de cor a Sant Pau en roda de premsa el 1984

Dispositius artificials que fan de cor

Una línia d'investigació molt avançada són els dispositius artificials que fan les funcions del cor. N'hi ha de diferents tipus, per a moments d'emergència clínica i també per a més llarg termini.

Antonino Ginel, cap de Cirurgia Cardíaca de Sant Pau, explica que gràcies a aquestes màquines mantenen el pacient viu i donen temps. "De vegades és temps per prendre decisions", diu.

Sònia Miravet, que juntament amb Antonino Ginel, són els actuals directors del programa de trasplantament de Sant Pau, va més enllà i assegura: "Avui en dia ja no són només un impàs (els dispositius artificials), ja tenim pacients que no es poden trasplantar pel motiu que sigui i estan vivint amb aquests dispositius de manera indefinida".

Ara, però, no substitueixen els trasplantaments. L'evidència científica apunta que -almenys per ara- la qualitat de vida és millor amb un cor trasplantat que amb un dispositiu artificial. Per tant, necessitem més cors. Un camí, segons Josep Maria Caralps, és augmentar l'edat dels donants:

"Un cor pot durar bategant 115 o 120 anys. Si es treu d'un senyor de 80 anys, però que el cor el té bé, es pot aprofitar."

Així, assegura, s'aconseguiran més donants, per a més receptors -que també podran ser de més edat. De manera que, al final, en continuaran faltant. I la mirada, coincideixen molts experts, se situa fora de la nostra espècie, concretament en el porc, perquè per mida i forma, el seu cor s'assembla molt al nostre.

Mentre no es planifica el trasplantament, hi ha dispositius externs que poden fer la funció del cor
Mentre no es planifica el trasplantament, hi ha dispositius externs que poden fer la funció del cor (3Cat)

Un cor de porc

Conceptualment, el dels simis també podria ser una opció, però presenta molts problemes ètics que el fan descartar, com diu Antonino Ginel: "Són tan semblants a nosaltres que, d'alguna o altra manera, i això és molt personal, són una mica nosaltres, també".

El porc és animal de granja i això permet criar-ne amb aquesta finalitat. S'està fent molta investigació per modificar-los genèticament i evitar el rebuig, el principal problema -igual que entre humans, però encara amb més intensitat.

Sembla ciència-ficció però, segons molts experts, està molt més a prop del que podem pensar. Com relata Antonino Ginel:

"Ara mateix ja hi ha un pacient al món a casa seva amb un ronyó d'un porc, però amb un cor encara no. Però això passarà, ho veiem a l'abast de les mans."

I quan arribi, tindrà molts avantatges, també de tipus pràctic, reconeix Josep Maria Caralps: "Podrem programar els trasplantaments, fer-los a les 8 del matí, no com ara que sempre es fan de nit". Per Caralps, "la solució a llarg termini està en els animals, i en els animals, el porc".

Transport d'un cor de manera urgent
Transport d'un cor de manera urgent (3Cat)
ARXIVAT A:
Salut
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut