Un equip de la UAB dissenya un cilindre invisible als camps magnètics
Fer que les coses siguin invisibles és encara molt lluny de ser una realitat, però hi ha estudis que fan petits passos en aquesta direcció. Alguns d'aquests passos són els que està fent el Departament de Físiques de l'Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha aconseguit la invisibilitat als camps magnètics en un estudi que demà publicarà la revista "Science".
TV3Actualitzat
En les últimes hores, les trucades de mitjans de comunicació estrangers al Departament de Física de la UAB no paren. És el primer cop que uns investigadors dissenyen un cilindre completament invisible als camps magnètics que, a més, fa indetectable qualsevol cosa que s'hi posi a dins.
El cilindre es compon d'una capa de ferro, níquel i crom, que atrau els camps magnètics i, per tant, els distorsiona. La segona capa és un superconductor que fa l'efecte contrari i repel·leix qualsevol camp. En combinar-les, les dues capes es compensen i el camp magnètic travessa l'objecte sense causar cap distorsió.
La troballa ben aviat la podríem trobar aplicada a la vida real, com ara en les persones que porten marcapassos. Carles Navau, del Departament de Física de l'Autònoma, explica que, en fer una ressonància, "els mateixos camps magnètics de l'aparell de ressonància poden molestar al marcapassos i protegir-lo no és suficient perquè la mateixa protecció pot molestar la imatge de la ressonància. D'aquesta manera, tenim una protecció que no distorsiona la imatge i podem fer ressonàncies magnètiques més bones."
Segons els investigadors, aquest és un pas més cap a la invisibilitat a la llum, un somni de l'home que ha passat del terreny de la ciència-ficció a la ciència. Els més optimistes calculen que s'hi arribarà d'aquí uns 10 anys.
El cilindre es compon d'una capa de ferro, níquel i crom, que atrau els camps magnètics i, per tant, els distorsiona. La segona capa és un superconductor que fa l'efecte contrari i repel·leix qualsevol camp. En combinar-les, les dues capes es compensen i el camp magnètic travessa l'objecte sense causar cap distorsió.
La troballa ben aviat la podríem trobar aplicada a la vida real, com ara en les persones que porten marcapassos. Carles Navau, del Departament de Física de l'Autònoma, explica que, en fer una ressonància, "els mateixos camps magnètics de l'aparell de ressonància poden molestar al marcapassos i protegir-lo no és suficient perquè la mateixa protecció pot molestar la imatge de la ressonància. D'aquesta manera, tenim una protecció que no distorsiona la imatge i podem fer ressonàncies magnètiques més bones."
Segons els investigadors, aquest és un pas més cap a la invisibilitat a la llum, un somni de l'home que ha passat del terreny de la ciència-ficció a la ciència. Els més optimistes calculen que s'hi arribarà d'aquí uns 10 anys.
