Benigno Aquino, acord de pau amb el Front Moro d'Alliberament Islàmic
Amb la firma d'aquest acord es tancaran 40 anys d'enfrontaments que han fet més de 100.000 morts en aquest arxipèlag del Pacífic.
RedaccióActualitzat
El govern de les Filipines i el Front Moro d'Alliberament Islàmic (FMLI) han anunciat un acord que obre la via per signar la pau i posar fi a dècades de lluita armada que han causat desenes de milers de morts. "Fa dues generacions des que va començar el conflicte a Mindanao, un cicle de violència que s'ha cobrat la vida de més cent mil filipins. Aquest acord marc obre la via per aconseguir una pau definitiva i duradora a Mindanao", ha dit el president de les Filipines, Benigno Aquino, en anunciar l'acord a la nació.
El mandatari ha indicat que en el passat s'havien comès equivocacions i experiments fallits a la regió autònoma del Mindanao musulmà.
"Ara hem forjat un acord que corregeix aquests errors, que defineix els nostres paràmetres i els nostres objectius, alhora que respecta la integritat i la sobirania de la nostra nació", va dir Aquino, segons el comunicat de la seva intervenció.
El pacte obtingut a Kuala Lumpur, on aquesta última ronda de converses va començar el dia 2 d'octubre, estableix la creació d'una nova regió autònoma a les Filipines que es dirà Bangsamoro, com els musulmans del país designen a la seva terra ancestral. Bangsamoro, vocable que significa poble musulmà, integrarà totes les àrees del sud de les Filipines on la comunitat islàmica és majoria.
Aquino va manifestar que la nova entitat política requerirà l'aprovació de noves lleis, però ha garantit que el pacte respecta l'actual Constitució, que tot el procés es farà de forma transparent i que hi haurà un referèndum.
"Aquest acord consolida que les Filipines continuï sent una nació i un sol poble, amb tota la diversitat cultural darrere d'un mateix objectiu", va apuntar el cap d'Estat.
"Els filipins de Bangsamoro, per altra banda, tindran un repartiment just i equitatiu d'impostos, de beneficis i dels fruits del patrimoni nacional. Gaudiran de la mateixa protecció davant la llei i de la imparcialitat de la justícia", ha afegit Aquino.
Les converses van avançar ràpidament a partir del 2000, quan Malàisia va començar a exercir de mediador i es van consensuar els temes relacionats amb seguretat i rehabilitació, per entrar en la fase final, la que tractava del territori a governar pels musulmans i les seves atribucions.
El juliol del 2008, les dues parts van firmar un memoràndum d'entesa en aquest últim apartat, que també creava altres regions especials musulmanes, i va semblar que el procés desembocava per fi en la pau quan van sorgir problemes imprevists. Els terratinents i els empresaris cristians que perdien el seu estatus en quedar englobats en el nou territori islàmic van recórrer al Tribunal Suprem. El Suprem va paralitzar el procés l'agost d'aquest any per estudiar si el govern de la presidenta Gloria Macapagal Arroyo s'havia atorgat més poders dels que li concedeix la Constitució, com afirmaven alguns.
Alguns dirigents de l'FMLI es van sentir traïts, van reprendre la lluita armada i va començar una onada de violència a Mindanao que va ocasionar 300 morts i prop de mig milió de desplaçats. Des de llavors, s'ha hagut de treballar per restablir la confiança i es va haver de fer una alternança en la prefectura de l'Estat: Rierol va concloure el seu mandat únic el 2010 i la va succeir Aquino.
"Existeix una oportunitat ara, més gran que mai, perquè els moros de Mindanao obtinguin un acord millor amb el govern de Manila. Els signes són propicis, l'administració d'Aquino, i fins i tot aquells que no estan amb el partit governant estan ara més oberts a acabar d'una vegada aquest conflicte en Mindanao", avançava avui en l'edició dominical un mitjà afí a l'FMLI.
L'FMLI va ser constituït formalment el 1984 i compta amb uns 12.000 militants.
El mandatari ha indicat que en el passat s'havien comès equivocacions i experiments fallits a la regió autònoma del Mindanao musulmà.
"Ara hem forjat un acord que corregeix aquests errors, que defineix els nostres paràmetres i els nostres objectius, alhora que respecta la integritat i la sobirania de la nostra nació", va dir Aquino, segons el comunicat de la seva intervenció.
El pacte obtingut a Kuala Lumpur, on aquesta última ronda de converses va començar el dia 2 d'octubre, estableix la creació d'una nova regió autònoma a les Filipines que es dirà Bangsamoro, com els musulmans del país designen a la seva terra ancestral. Bangsamoro, vocable que significa poble musulmà, integrarà totes les àrees del sud de les Filipines on la comunitat islàmica és majoria.
Aquino va manifestar que la nova entitat política requerirà l'aprovació de noves lleis, però ha garantit que el pacte respecta l'actual Constitució, que tot el procés es farà de forma transparent i que hi haurà un referèndum.
"Aquest acord consolida que les Filipines continuï sent una nació i un sol poble, amb tota la diversitat cultural darrere d'un mateix objectiu", va apuntar el cap d'Estat.
"Els filipins de Bangsamoro, per altra banda, tindran un repartiment just i equitatiu d'impostos, de beneficis i dels fruits del patrimoni nacional. Gaudiran de la mateixa protecció davant la llei i de la imparcialitat de la justícia", ha afegit Aquino.
Les converses van avançar ràpidament a partir del 2000, quan Malàisia va començar a exercir de mediador i es van consensuar els temes relacionats amb seguretat i rehabilitació, per entrar en la fase final, la que tractava del territori a governar pels musulmans i les seves atribucions.
El juliol del 2008, les dues parts van firmar un memoràndum d'entesa en aquest últim apartat, que també creava altres regions especials musulmanes, i va semblar que el procés desembocava per fi en la pau quan van sorgir problemes imprevists. Els terratinents i els empresaris cristians que perdien el seu estatus en quedar englobats en el nou territori islàmic van recórrer al Tribunal Suprem. El Suprem va paralitzar el procés l'agost d'aquest any per estudiar si el govern de la presidenta Gloria Macapagal Arroyo s'havia atorgat més poders dels que li concedeix la Constitució, com afirmaven alguns.
Alguns dirigents de l'FMLI es van sentir traïts, van reprendre la lluita armada i va començar una onada de violència a Mindanao que va ocasionar 300 morts i prop de mig milió de desplaçats. Des de llavors, s'ha hagut de treballar per restablir la confiança i es va haver de fer una alternança en la prefectura de l'Estat: Rierol va concloure el seu mandat únic el 2010 i la va succeir Aquino.
"Existeix una oportunitat ara, més gran que mai, perquè els moros de Mindanao obtinguin un acord millor amb el govern de Manila. Els signes són propicis, l'administració d'Aquino, i fins i tot aquells que no estan amb el partit governant estan ara més oberts a acabar d'una vegada aquest conflicte en Mindanao", avançava avui en l'edició dominical un mitjà afí a l'FMLI.
L'FMLI va ser constituït formalment el 1984 i compta amb uns 12.000 militants.
