Barcelona

La prima de risc a 500 punts, un llindar perillós

Actualitzat a les 16:15 h   19/11/2011

El nivell de la prima de risc -que és el sobrecost que un país ha de pagar per col·locar deute públic, en funció de la seva solvència- s'ha convertit en una informació habitual als mitjans de comunicació a mesura que s'ha estès la crisi del deute a l'eurozona. I aquest dijous ha agafat encara més protagonisme perquè ha tingut a tocar els 500 punts bàsics, un llindar considerat perillós. Els precedents de Grècia, Irlanda i Portugal fan que, quan s'arriba als 500, s'incrementin els temors d'un rescat financer del país.

Què és la prima de risc?

La prima de risc és la diferència entre el bo a 10 anys d'un país i el d'Alemanya, considerat el més solvent i que es pren com a referència. En el cas d'Espanya, aquest dijous ha arribat als 499 punts, encara que finalment ha tancat als 463, una cota similar a la de dimecres. La prima d'Itàlia s'ha situat als 495 punts, mentre que la de Grècia ha superat els 2.700.

És perillós, aquest llindar?

Es considera perillós perquè Grècia va ser rescatada el 10 de maig del 2010 amb la prima a 450 punts,; Irlanda, el 22 de novembre del mateix any, amb la prima a 544; i Portugal, el 5 de maig del 2011, amb la prima a 627. Quan va dimitir Silvio Berlusconi, la prima italiana va arribar als 570 punts. També s'identifica com a perillós un interès pel deute superior al 7%, que justament també ha assolit Espanya aquest dijous, en els bons a deu anys. Feia 14 anys que no s'arribava a aquest extrem. Encara que les dificultats per finançar-se aboquen un país al rescat, aquestes xifres no són l'única causa que hi porta.

Quins altres factors compten?

La capacitat de creixement del país, el seu dèficit i deute també es tenen en compte. Per exemple, Itàlia té un endeutament equivalent al 120% del PIB, percentatge que en el cas d'ESpanya ronda el 60%. Per contra, Espanya té un atur superior al 21%, que frega els 5 milions de persones, segons l'última Enquesta de Població Activa. A més, el govern espanyol ha admès que aquest any no podrà complir amb l'objectiu que el dèficit de totes les administracions públiques no superi el 6%. L'última previsió és que tanqui el 2011 amb uns números vermells del 6,6%.

Què es pot fer?

El president espanyol -a tres dies de deixar el càrrec- ha demanat a la UE i al BCE que donin una resposta immediata a la crisi del deute. S'entén que José Luis Rodríguez Zapatero vol que el Banc Central Europeu compri més deute espanyol, com ja ha passat des de l'estiu. Diversos analistes assenyalen que el BCE és l'unica institució que pot posar fre al contagi del deute, que ja apunta cap a França. Alemanya, però, s'hi oposa perquè entén que la missió del banc és mantenir a ratlla la inflació, perquè, si creix, tots els països europeus s'emprobriran. Una altra idea de què s'ha parlat a les cimeres europees és la de crear eurobons, comuns per a tota la zona euro, però de moment no ha prosperat.

Com funciona la subhasta?

El Tresor espanyol necessitava diners i ha posat a subhasta 4.000 milions d'euros en bons a 10 anys. No els ha pogut vendre tots, n'ha venut el 90% i ha hagut de pagar uns interessos mai vistos, gairebé del 7%, per aconseguir convèncer els compradors del mercat primari, que són els grans bancs, asseguradores i fons de pensions, entre altres.

Per arribar al client particular, les entitats que han anat a la subhasta posen els bons en el mercat secundari, on es compren i venen. Aquí els interessos es fixen en funció de les operacions, la demanda, les notícies, els rendiments que vulguin aconseguir els inversors i, per tant, les variacions són constants. Al final del dia, en aquest mercat el bo a deu anys espanyol es pagava pràcticament al 6,5%.

S'ha tancat amb aquest preu després que el Banc Central Europeu hagi hagut d'entrar al mercat a comprar bons espanyols per frenar l'escalada dels interessos que marcaven uns inversors que fa dies que es mostren desconfiats amb el deute espanyol. Abans de l'actuació del BCE, la rendibilitat dels bons espanyols s'havia enfilat i era molt més alta que la del bo alemany, el que serveix de referència i que es paga per sota del 2%.