Alícia Sánchez-Camacho és reelegida com a presidenta del PP Català amb el 92% dels vots
Alícia Sánchez-Camacho serà quatre anys més la cara visible del PP Català. Ho ha decidit el partit en un Congrés balsàmic en què les úniques i escasses discrepàncies s'han sentit en matèria d'immigració. La candidatura de la presidenta popular, que aposta per la renovació i el relleu generacional, ha rebut el 92% dels vots dels compromissaris. Camacho culmina amb la reelecció quatre anys de presidència durant els quals, després d'endreçar les polèmiques internes, ha rellançat el partit fins a dotar-lo d'unes quotes de protagonisme desconegudes en la política catalana.
RedaccióActualitzat
La nova direcció que ha proposat la presidenta del PPC, Alícia Sánchez-Camacho, ha estat aprovada amb 720 vots a favor, 62 en blanc i 12 nuls. No ha obtingut cap vot en contra, senyal del consens i la placidesa amb què els populars catalans arribaven a la cita congressual.
Res a veure amb el que passava fa quatre anys, quan la lluita entre Camacho i Montserrat Nebrera va donar una imatge convulsa al partit.
Malgrat no tenir una gran trajectòria al seu darrere, diuen que la "personalitat arrassadora" de Camacho ha aconseguit unir al seu entorn un partit que va trobar descosit.
"La Cap", com l'anomenen afectuosament els seus col·laboradors, també ha pogut treure el PPC de "la irrellevància" dins de la política catalana, el principal objectiu amb el qual va prendre les regnes de la formació.
De fet, ha aconseguit molt més que això i ha situat el seu partit al centre del debat polític com a soci preferent del govern d'Artur Mas, malgrat que últimament les relacions no són del tot fluïdes.
Poc abans de ser reelegida, Sánchez-Camacho advertia al president català que no acceptarà la insubmissió fiscal i criticava l'actitud rupturista de Convergència i Unió, reclamant per al seu partit la condició d'alternativa de govern.
La nova cúpula
La nova direcció del PPC està encapçalada per la mateixa Camacho i Jordi Cornet, que renova el càrrec de secretari general.
Per sota trobem quatre vicesecretaries, dues d'elles amb un fort pes específic i que ocuparan l'actual portaveu del PPC, Enric Millo, que continua el seu ascens imparable dins el partit, i Dolors Montserrat. El primer s'ocuparà d'Acció Política i Econòmica i Montserrat d'Organització i Acció Social.
L'alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, puja a la vicesecretaria de Política Municipal, mentre que Andrea Levy, la més jove de tots i provinent de l'executiva de Noves Generacions a Catalunya, ocuparà la nova vicesecretaria d'Estudis i i Programes.
Després d'aquest primer grup de confiança, apareixen cinc presidents de comitès amb rang de vicesecretaris: Jorge Fernández Díaz (Comitè Electoral); Jorge Moragas (Comitè de Relacions amb les Administracions Públiques); Alberto Fernández (Comitè de Relacions Polítiques i Institucionals); Àngels Esteller (Comitè de Drets i Garanties), i Xavier García Albiol (Comitè de Convivència i Immigració).
A més, Camacho ha designat José Luis Ayllón com a coordinador de l'Oficina d'Acció Parlamentària, i Josep Llobet, fins ara vicesecretari d'Organització, coordinador d'Acció Territorial.
La resta de l'executiva, que Camacho defineix com a "continuista però renovada" i en que tenen un gran pes els representants de les Noves Generacions, està formada per 17 secretaris d'àrea, una vintena de coordinadors i 22 vocals, dels quals només cinc repeteixen respecte a l'executiva anterior.
Res a veure amb el que passava fa quatre anys, quan la lluita entre Camacho i Montserrat Nebrera va donar una imatge convulsa al partit.
Malgrat no tenir una gran trajectòria al seu darrere, diuen que la "personalitat arrassadora" de Camacho ha aconseguit unir al seu entorn un partit que va trobar descosit.
"La Cap", com l'anomenen afectuosament els seus col·laboradors, també ha pogut treure el PPC de "la irrellevància" dins de la política catalana, el principal objectiu amb el qual va prendre les regnes de la formació.
De fet, ha aconseguit molt més que això i ha situat el seu partit al centre del debat polític com a soci preferent del govern d'Artur Mas, malgrat que últimament les relacions no són del tot fluïdes.
Poc abans de ser reelegida, Sánchez-Camacho advertia al president català que no acceptarà la insubmissió fiscal i criticava l'actitud rupturista de Convergència i Unió, reclamant per al seu partit la condició d'alternativa de govern.
La nova cúpula
La nova direcció del PPC està encapçalada per la mateixa Camacho i Jordi Cornet, que renova el càrrec de secretari general.
Per sota trobem quatre vicesecretaries, dues d'elles amb un fort pes específic i que ocuparan l'actual portaveu del PPC, Enric Millo, que continua el seu ascens imparable dins el partit, i Dolors Montserrat. El primer s'ocuparà d'Acció Política i Econòmica i Montserrat d'Organització i Acció Social.
L'alcalde de Castelldefels, Manuel Reyes, puja a la vicesecretaria de Política Municipal, mentre que Andrea Levy, la més jove de tots i provinent de l'executiva de Noves Generacions a Catalunya, ocuparà la nova vicesecretaria d'Estudis i i Programes.
Després d'aquest primer grup de confiança, apareixen cinc presidents de comitès amb rang de vicesecretaris: Jorge Fernández Díaz (Comitè Electoral); Jorge Moragas (Comitè de Relacions amb les Administracions Públiques); Alberto Fernández (Comitè de Relacions Polítiques i Institucionals); Àngels Esteller (Comitè de Drets i Garanties), i Xavier García Albiol (Comitè de Convivència i Immigració).
A més, Camacho ha designat José Luis Ayllón com a coordinador de l'Oficina d'Acció Parlamentària, i Josep Llobet, fins ara vicesecretari d'Organització, coordinador d'Acció Territorial.
La resta de l'executiva, que Camacho defineix com a "continuista però renovada" i en que tenen un gran pes els representants de les Noves Generacions, està formada per 17 secretaris d'àrea, una vintena de coordinadors i 22 vocals, dels quals només cinc repeteixen respecte a l'executiva anterior.
