Mor l'escriptor i pedagog Emili Teixidor als 78 anys a causa d'un càncer
L'autor de "Pa negre" i "L'ocell de foc" va compaginar l'escriptura amb la pedagogia i la col·laboració amb els mitjans de comunicació. Va guanyar premis com el Crítica Serra d'Or, amb "Sic trànsit Glòria Swanson" i el Sant Jordi de novel·la amb "El llibre de les mosques". Amb "Pa negre", convertida després en èxit cinematogràfic, va ser distingit, entre d'altres, amb el Premi Nacional de Cultura.
RedaccióActualitzat
L'escriptor, pedagog i periodista Emili Teixidor ha mort als 78 anys a causa d'un càncer. L'autor de "Pa negre" i "L'ocell de foc", va estudiar Dret i Filosofia i Lletres i va compaginar diverses facetes professionals: com a periodista sovint parlava de llibres; com a mestre, es preocupava per inculcar el gust per la lectura, i com a escriptor dividia la seva activitat entre la literatura per a infants i la d'adults.
Nascut a Roda de Ter (Osona), l'any 1933, Teixidor va iniciar la seva activitat literària el 1967 amb "Les rates maleïdes", que va guanyar el Premi Joaquim Ruyra. Després vindrien fins a una trentena de títols més, alguns de tan celebrats com "Dídac, Berta i la màquina de lligar boira", "L'ocell de foc" o la sèrie sobre la formiga Piga.
En els seus primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble, amb el qual va iniciar una amistat que va perdurar al llarg dels anys. La seva vocació literària va sorgir d'un grup d'amics que es van aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer, entre els quals hi havia el mateix Martí i Pol. Durant els anys cinquanta va fer de mestre a la comarca d'Osona, i posteriorment va fundar amb altres companys l'escola Patmos a Barcelona.
La seva primera incursió en la narrativa per a adults va ser l'any 1979 amb "Sic trànsit Glòria Swanson", que va obtenir el Premi Crítica Serra d'Or. El 1988 va publicar "Retrat d'un assassí d'ocells" (1988):; el 2000, "El llibre de les mosques", guardonada amb el premi Sant Jordi de novel·la.
El 2003 arriba "Pa negre", la seva obra més exitosa, guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada, convertida posteriorment en tot un fenomen cinematogràfic de la mà d'Isona Passola i Agustí Villaronga.
La pel·lícula sobre la novel·la, que rememora la infància a Osona durant els anys posteriors a la Guerra Civil, va guanyar nou premis Goya, entre els quals el de millor pel·lícula. També va ser candidata d'Espanya per competir als Oscar, però va quedar eliminada. TV3 tornarà a emetre la cinta aquest dimecres, després del "Telenotícies vespre".
Les últimes aportacions literàries de Teixidor van ser "Laura Sants" i "Els convidats", també ambientada en la postguerra.
L'autor rodenc també va escriure guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls de les seves intervencions radiofòniques. La Generalitat el va guardonar amb la Creu de Sant Jordi el 1992.
Els darrers anys havia fet una tasca importantíssima en escoles i instituts fent pedagogia sobre la importància de la lectura i recomanant a infants i joves que trobin moments per escriure i gaudir dels llibres. També va apuntar en nombroses ocasions que cal incentivar l'interès per la cultura catalana.
Recentment havia estat reconegut doctor honoris causa per la Universitat de Vic.
Nascut a Roda de Ter (Osona), l'any 1933, Teixidor va iniciar la seva activitat literària el 1967 amb "Les rates maleïdes", que va guanyar el Premi Joaquim Ruyra. Després vindrien fins a una trentena de títols més, alguns de tan celebrats com "Dídac, Berta i la màquina de lligar boira", "L'ocell de foc" o la sèrie sobre la formiga Piga.
En els seus primers anys de formació va coincidir amb Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble, amb el qual va iniciar una amistat que va perdurar al llarg dels anys. La seva vocació literària va sorgir d'un grup d'amics que es van aficionar a la literatura i van formar la Penya Verdaguer, entre els quals hi havia el mateix Martí i Pol. Durant els anys cinquanta va fer de mestre a la comarca d'Osona, i posteriorment va fundar amb altres companys l'escola Patmos a Barcelona.
La seva primera incursió en la narrativa per a adults va ser l'any 1979 amb "Sic trànsit Glòria Swanson", que va obtenir el Premi Crítica Serra d'Or. El 1988 va publicar "Retrat d'un assassí d'ocells" (1988):; el 2000, "El llibre de les mosques", guardonada amb el premi Sant Jordi de novel·la.
El 2003 arriba "Pa negre", la seva obra més exitosa, guanyadora dels premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada, convertida posteriorment en tot un fenomen cinematogràfic de la mà d'Isona Passola i Agustí Villaronga.
La pel·lícula sobre la novel·la, que rememora la infància a Osona durant els anys posteriors a la Guerra Civil, va guanyar nou premis Goya, entre els quals el de millor pel·lícula. També va ser candidata d'Espanya per competir als Oscar, però va quedar eliminada. TV3 tornarà a emetre la cinta aquest dimecres, després del "Telenotícies vespre".
Les últimes aportacions literàries de Teixidor van ser "Laura Sants" i "Els convidats", també ambientada en la postguerra.
L'autor rodenc també va escriure guions per a la ràdio i la televisió, articles periodístics i reculls de les seves intervencions radiofòniques. La Generalitat el va guardonar amb la Creu de Sant Jordi el 1992.
Els darrers anys havia fet una tasca importantíssima en escoles i instituts fent pedagogia sobre la importància de la lectura i recomanant a infants i joves que trobin moments per escriure i gaudir dels llibres. També va apuntar en nombroses ocasions que cal incentivar l'interès per la cultura catalana.
Recentment havia estat reconegut doctor honoris causa per la Universitat de Vic.
