L'Eurogrup dóna temps a Espanya fins dilluns per demanar el rescat financer
L'Eurogrup ha anunciat aquesta nit el calendari de les ajudes, hores després de saber-se que la banca espanyola necessitarà, com a molt, 62.000 milions d'euros. La xifra final del rescat, i tots els detalls de com s'aplicarà, hauran d'estar enllestits el 9 de juliol. Els ministres de Finances de la Unió Europea es reuneixen avui a Luxemburg i podrien suavitzar parcialment algunes de les recomanacions econòmiques que s'han fet a Espanya.
RedaccióActualitzat
Els ministres d'Economia de l'eurozona, l'anomenat Eurogrup, han establert aquesta matinada el calendari per fer efectiu el rescat financer espanyol. Dilluns és la data límit perquè Espanya en faci la petició oficial. A partir d'aquí, es començaran a negociar les condicions del préstec, que haurien d'estar enllestides, com a molt tard, el 9 de juliol.
Brussel·les ha establert aquestes bases després de saber-se el resultat de les auditories externes que el govern espanyol esperava abans de prendre qualsevol decisió. Unes auditories que estableixen les necessitats de finançament de la banca espanyola en 62.000 milions d'euros, una quantitat inferior als 100.000 milions que ofereix la Unió Europea.
El ministre d'Economia espanyol serà, després d'això, el centre d'atenció a la reunió de l'Ecofin d'aquest divendres a Luxemburg. Una cita en què s'espera que els ministres de Finances de la Unió Europea donin suport a les principals recomanacions econòmiques de Brussel·les per Espanya. Podrien, en canvi, suavitzar-ne alguna altra, com la de demanar que s'acceleri el pla per endarrerir la jubilació als 67 anys, tal com havia plantejat la Comissió Europea.
Per quan la petició?
Des de França s'apunta que Luis de Guindos podria formalitzar en aquest fòrum la petició d'ajuda però el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha donat de marge fins dilluns.
L'interessat no ha aclarit quan pensa demanar el que considera un "simple tràmit burocràtic" i ha assegurat que ho farà "en els pròxims dies".
Un cop feta la petició, el comissari Olli Rehn, començaran les avaluacions de la troica -de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional- per fixar les condicions que s'imposaran al sector financer i els plans de reestructuració per a les entitats que necessitin ajuda.
L'objectiu final del rescat és, segons ell, facilitar el crèdit per a les famílies i empreses, en comptes de potenciar activitats especulatives.
Tot plegat, amb la previsió que el 9 de juliol, en una nova reunió de l'Eurogrup, ja es pugui signar el memoràndum, el contracte entre el govern espanyol i els creditors europeus, amb les condicions i la xifra global del préstec.
L'Eurogrup també s'ha mostrat partidari que el mecanisme mitjançant el qual es vehicularà el préstec sigui el fons de rescat permanent que ha d'entrar en vigor el pròxim més de juliol.
A la reunió, Christine Lagarde, la directora gerent del Fons Monetari Internacional, ha insistit en la necessitat que el fons de rescat pugui injectar diners directament als bancs, sense passar pels estats. És l'opció que han demanat Rajoy i la Comissió Europea, però Berlín no en vol sentir ni a parlar.
Brussel·les ha establert aquestes bases després de saber-se el resultat de les auditories externes que el govern espanyol esperava abans de prendre qualsevol decisió. Unes auditories que estableixen les necessitats de finançament de la banca espanyola en 62.000 milions d'euros, una quantitat inferior als 100.000 milions que ofereix la Unió Europea.
El ministre d'Economia espanyol serà, després d'això, el centre d'atenció a la reunió de l'Ecofin d'aquest divendres a Luxemburg. Una cita en què s'espera que els ministres de Finances de la Unió Europea donin suport a les principals recomanacions econòmiques de Brussel·les per Espanya. Podrien, en canvi, suavitzar-ne alguna altra, com la de demanar que s'acceleri el pla per endarrerir la jubilació als 67 anys, tal com havia plantejat la Comissió Europea.
Per quan la petició?
Des de França s'apunta que Luis de Guindos podria formalitzar en aquest fòrum la petició d'ajuda però el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ha donat de marge fins dilluns.
L'interessat no ha aclarit quan pensa demanar el que considera un "simple tràmit burocràtic" i ha assegurat que ho farà "en els pròxims dies".
Un cop feta la petició, el comissari Olli Rehn, començaran les avaluacions de la troica -de la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional- per fixar les condicions que s'imposaran al sector financer i els plans de reestructuració per a les entitats que necessitin ajuda.
L'objectiu final del rescat és, segons ell, facilitar el crèdit per a les famílies i empreses, en comptes de potenciar activitats especulatives.
Tot plegat, amb la previsió que el 9 de juliol, en una nova reunió de l'Eurogrup, ja es pugui signar el memoràndum, el contracte entre el govern espanyol i els creditors europeus, amb les condicions i la xifra global del préstec.
L'Eurogrup també s'ha mostrat partidari que el mecanisme mitjançant el qual es vehicularà el préstec sigui el fons de rescat permanent que ha d'entrar en vigor el pròxim més de juliol.
A la reunió, Christine Lagarde, la directora gerent del Fons Monetari Internacional, ha insistit en la necessitat que el fons de rescat pugui injectar diners directament als bancs, sense passar pels estats. És l'opció que han demanat Rajoy i la Comissió Europea, però Berlín no en vol sentir ni a parlar.
