Els bancs espanyols necessitarien un màxim de 62.000 milions d'euros en el pitjor dels escenaris
-Aquesta xifra està calculada en un escenari que cap analista "per pessimista que fos seria capaç de descriure", segons el número dos del Banc d'Espanya. Amb previsions més conservadores, les necessitats de capital es mourien entre els 16.000 i els 25.000 milions d'euros.
-Aquests càlculs de les auditores Oliver Wyman i Roland Berger serviran de base a la petició que el govern espanyol farà a la UE per recapitalitzar el sistema bancari.
RedaccióActualitzat
El secretari d'estat d'Economia i Suport a l'Empresa, Fernando Jiménez Latorre, i el subgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Restoy, han estat els encarregats de presentar els resultats de les avaluacions a la banca espanyola. L'informe, l'han fet l'auditora nord-americana Oliver Wyman i l'alemanya Roland Berger i s'ha fet tenint en compte dos escenaris: un que es basa en previsions econòmiques que van en la línia de la majoria dels analistes i un altre molt desfavorable i que cap analista, per molt pessimista que fos, seria capaç de descriure.
En el primer escenari, Oliver Wyman calcula unes necessitats d'entre 16.000 i 25.000 milions d'euros, mentre que Roland Berger posa la xifra a la part més alta de la forquilla i supera els 25.000 milions d'euros. Pel que fa al segon escenari, el més negatiu, Wyman estableix un barem d'entre 51.000 i 62.000 milions d'euros, mentre que Roland Berger es queda al voltant dels 51.000 milions d'euros.
Les dues auditores han tingut en compte les pèrdues esperades en les carteres de les entitats i quina capacitat tindria l'entitat per fer-hi front en cadascun dels dos escenaris. D'aquests càlculs surt un capital que ha de complir unes exigències. En el cas de l'escenari més conservador són del 9% del capital, mentre que en el més advers són del 6%. L'anàlisi ha agafat el 90% del sistema financer i s'ha aplicat a tota la cartera de crèdit, incloses les pèrdues generades pels crèdits a famílies, pimes o adquisició d'habitatge. L'exercici va del 2012 al 2014.
El secretari d'estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, ha explicat que les avaluacions són en "essència un test d'estrès per identificar com està el sistema i quina és la capacitat del sistema per resistir un deteriorament de la situació econòmica". L'exercici no identifica quines entitats necessiten els diners ni tampoc quina quantitat. Segons ha transcendit, les necessitats de capital es concentraran en les entitats participades pel Fons de Reestructuració d'Ordenació Bancària (FROB). El Santander, BBVA i CaixaBank no necessitarien capital addicional ni tan sols en l'escenari més negatiu.
D'altra banda, el Banc d'Espanya, a través del FROB, ha decidit "ajornar temporalment" la subhasta de Catalunya Caixa, fins que es resolgui l'ajuda europea a la banca. L'organisme es compromet a garantir-ne la viabilitats i també la del Banc de València, Novagalicia i Bankia, entitats que estan sota el seu control.
Unes hores després que s'hagin fet públiques les auditories, l'Eurogrup ha demanat a Espanya que presenti dilluns que ve, 25 de juny, la sol·licitud formal de rescat. Ho ha explicat el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, al final de la trobada que han mantingut els ministres d'Economia a Luxemburg aquest dijous. Abans d'entrar a la reunió, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha avançat que la petició es faria en "els pròxims dies".
En el primer escenari, Oliver Wyman calcula unes necessitats d'entre 16.000 i 25.000 milions d'euros, mentre que Roland Berger posa la xifra a la part més alta de la forquilla i supera els 25.000 milions d'euros. Pel que fa al segon escenari, el més negatiu, Wyman estableix un barem d'entre 51.000 i 62.000 milions d'euros, mentre que Roland Berger es queda al voltant dels 51.000 milions d'euros.
Les dues auditores han tingut en compte les pèrdues esperades en les carteres de les entitats i quina capacitat tindria l'entitat per fer-hi front en cadascun dels dos escenaris. D'aquests càlculs surt un capital que ha de complir unes exigències. En el cas de l'escenari més conservador són del 9% del capital, mentre que en el més advers són del 6%. L'anàlisi ha agafat el 90% del sistema financer i s'ha aplicat a tota la cartera de crèdit, incloses les pèrdues generades pels crèdits a famílies, pimes o adquisició d'habitatge. L'exercici va del 2012 al 2014.
El secretari d'estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, ha explicat que les avaluacions són en "essència un test d'estrès per identificar com està el sistema i quina és la capacitat del sistema per resistir un deteriorament de la situació econòmica". L'exercici no identifica quines entitats necessiten els diners ni tampoc quina quantitat. Segons ha transcendit, les necessitats de capital es concentraran en les entitats participades pel Fons de Reestructuració d'Ordenació Bancària (FROB). El Santander, BBVA i CaixaBank no necessitarien capital addicional ni tan sols en l'escenari més negatiu.
D'altra banda, el Banc d'Espanya, a través del FROB, ha decidit "ajornar temporalment" la subhasta de Catalunya Caixa, fins que es resolgui l'ajuda europea a la banca. L'organisme es compromet a garantir-ne la viabilitats i també la del Banc de València, Novagalicia i Bankia, entitats que estan sota el seu control.
Unes hores després que s'hagin fet públiques les auditories, l'Eurogrup ha demanat a Espanya que presenti dilluns que ve, 25 de juny, la sol·licitud formal de rescat. Ho ha explicat el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, al final de la trobada que han mantingut els ministres d'Economia a Luxemburg aquest dijous. Abans d'entrar a la reunió, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, ha avançat que la petició es faria en "els pròxims dies".
