Samaràs demana més temps per implantar les reformes que ha de fer a canvi del rescat
El primer ministre grec, Andonis Samaràs, insisteix a demanar als seus creditors internacionals "més temps, que no vol dir més diners", per implantar les reformes que li han demanat a canvi del rescat financer.
RedaccióActualitzat
El primer ministre grec, Andonis Samaràs, segueix demanant als seus creditors internacionals més temps per implantar totes les reformes que ha de fer el seu govern a canvi del rescat financer.
En una entrevista que publica avui el diari alemany "Bild", Samaràs recorda els ajustaments aplicats fins ara per l'executiu hel·lè, i mostra el seu compromís de continuar complint els compromisos contrets, però demana -literalment- "una mica d'aire fresc per poder respirar", és a dir, per reactivar l'economia i incrementar els ingressos. I aclareix que "més temps no vol dir, necessàriament, més diners".
Segons el conveni del rescat, Grècia ha de fer retallades per valor de 11,5 milions d'euros en els pròxims dos anys. Després de mesos de discussions entre Samaràs i els seus socis de govern, l'Administració encara no ha trobat la manera de fer aquestes retallades, adreçades bàsicament a les pensions i a la funció pública, sense provocar revoltes ciutadanes. I és que Grècia ja ha fet retallades que, en els últims mesos, han empobrit molt la població i han obligat a tancar milers de negocis.
El primer ministre grec traslladarà aquest missatge avui en una trobada amb el president de l'Eurogrup, Jean Claude Juncker.
Més complicat ho tindrà per intentar convèncer la cancellera alemanya, Angela Merkel, amb qui s'ha de reunir divendres a Berlín. Fa pocs dies, el seu ministre d'economia, Philipp Rösler, ja es va mostrar contrari a concedir una pròrroga de dos anys per aplicar les reformes, tal com havia suggerit l'executiu grec.
En canvi, Samaràs, que ha de continuar la roda de trobades per convèncer els seus socis comunitaris que li concedeixin més temps, pot trobar-se més còmodament a París amb el president francès, François Hollande, menys estricte que l'executiu alemany pel que fa a aplicar reformes que retallin drets socials.
En aquesta mateixa entrevista al "Bild", Samaràs descarta la sortida de Grècia de l'euro, un escenari que, segons diu, seria un malson que portaria al col·lapse econòmic, a revoltes socials i a una crisi democràtica sense precedents.
En una entrevista que publica avui el diari alemany "Bild", Samaràs recorda els ajustaments aplicats fins ara per l'executiu hel·lè, i mostra el seu compromís de continuar complint els compromisos contrets, però demana -literalment- "una mica d'aire fresc per poder respirar", és a dir, per reactivar l'economia i incrementar els ingressos. I aclareix que "més temps no vol dir, necessàriament, més diners".
Segons el conveni del rescat, Grècia ha de fer retallades per valor de 11,5 milions d'euros en els pròxims dos anys. Després de mesos de discussions entre Samaràs i els seus socis de govern, l'Administració encara no ha trobat la manera de fer aquestes retallades, adreçades bàsicament a les pensions i a la funció pública, sense provocar revoltes ciutadanes. I és que Grècia ja ha fet retallades que, en els últims mesos, han empobrit molt la població i han obligat a tancar milers de negocis.
El primer ministre grec traslladarà aquest missatge avui en una trobada amb el president de l'Eurogrup, Jean Claude Juncker.
Més complicat ho tindrà per intentar convèncer la cancellera alemanya, Angela Merkel, amb qui s'ha de reunir divendres a Berlín. Fa pocs dies, el seu ministre d'economia, Philipp Rösler, ja es va mostrar contrari a concedir una pròrroga de dos anys per aplicar les reformes, tal com havia suggerit l'executiu grec.
En canvi, Samaràs, que ha de continuar la roda de trobades per convèncer els seus socis comunitaris que li concedeixin més temps, pot trobar-se més còmodament a París amb el president francès, François Hollande, menys estricte que l'executiu alemany pel que fa a aplicar reformes que retallin drets socials.
En aquesta mateixa entrevista al "Bild", Samaràs descarta la sortida de Grècia de l'euro, un escenari que, segons diu, seria un malson que portaria al col·lapse econòmic, a revoltes socials i a una crisi democràtica sense precedents.
