L'escola privada no concertada també s'oposa a la "llei Wert"
Segons ha pogut saber TV3, els centres privats no concertats ni poden ni volen oferir línies d'escolarització en castellà com proposa la reforma educativa del ministre d'Educació.
Redacció /TV3Actualitzat
Les escoles privades de Catalunya no estan obertes a oferir una educació amb el castellà com a llengua vehicular, tal com proposa el ministre Wert. L'esborrany de la LOMCE compta amb els centres privats per escolaritzar els alumnes que sol·licitin el castellà com a llengua vehicular i indica que el cost que suposi l'hauria d'assumir la Generalitat. Es podria pensar que això és ben rebut per les escoles privades no concertades, però no és així. TV3 ha parlat amb l'associació que agrupa la majoria d'aquests centres a Catalunya, i la resposta és taxativa: ni entenen el canvi, ni el comparteixen, ni creuen que finalment tiri endavant.
La presidenta de l'Associació de Centres Privats no Concertats, Maria Pilar González, ha indicat que la proposta de Wert és "un xic ambigua" i que "no queda gens definida en l'article 82 de l'esborrany de l'avantprojecte de llei". A més, considera que "no té sentit" ja que "nosaltres no tenim cap escola en el nostre sector que faci currículum en castellà", ha dit emfasitzant aquest "cap".
Segons ha insistit Maria Pilar González, estan perplexos perquè no entenen que el ministre Wert plantegi que la Generalitat pagui l'escola privada en castellà als pares que ho demanin, senzillament perquè ara mateix no hi ha cap centre que ofereixi aquest pla d'estudis.
Una nova veu, doncs, que s'afegeix a l'oposició que ha generat l'esborrany de Wert a Catalunya i que es va fer evident aquest dilluns 10 de desembre amb 60 manifestacions arreu del país.
Defensa de l'actual model
I és que la presidenta de l'associació que aplega les escoles privades ha indicat que consideren que el tractament de les llengües que s'ha fet fins ara funciona, i per això, en el cas hipotètic que els arribés una família que demani l'escolarització en castellà la resposta seria aquesta: "Se'ls explicaria com ho fem i s'hi hauria d'avenir... No crec que nosaltres canviem massa, no hi estem disposats".
Sobre les crítiques a la manera com Wert ha tirat endavant la seva proposta, que han arribat des del govern de la Generalitat, i també des del PSOE, Maria Pilar González també ha explicat que el Ministeri no s'ha posat en contacte amb ells per a res.
D'altra banda, Aenocc, que representa 70 centres privats que escolaritzen prop de 20.000 alumnes, manifesta que moltes d'aquestes escoles atrauen famílies precisament pel tractament de les llengües que fan, amb una aposta per català, castellà i molta incidència en un o dos idiomes estrangers. Un exemple és la Princess Margaret, on l'accent es posa en l'anglès, com ha explicat el seu director, Àlex Cerdà.
Els centres privats, com els públics o concertats, han de seguir els continguts que marca la normativa, però tenen marge per exemple per fixar-se quants alumnes hi ha per classe o per equipar tecnològicament les aules. Els preus i el perfil de l'alumnat varien segons la zona. Però, per exemple, a la Princess Margaret del barri d'Horta el cost és al voltant de 500 euros mensuals -sense el menjador- i la matrícula per entrar al centre és de 1.000 euros.
La presidenta de l'Associació de Centres Privats no Concertats, Maria Pilar González, ha indicat que la proposta de Wert és "un xic ambigua" i que "no queda gens definida en l'article 82 de l'esborrany de l'avantprojecte de llei". A més, considera que "no té sentit" ja que "nosaltres no tenim cap escola en el nostre sector que faci currículum en castellà", ha dit emfasitzant aquest "cap".
Segons ha insistit Maria Pilar González, estan perplexos perquè no entenen que el ministre Wert plantegi que la Generalitat pagui l'escola privada en castellà als pares que ho demanin, senzillament perquè ara mateix no hi ha cap centre que ofereixi aquest pla d'estudis.
Una nova veu, doncs, que s'afegeix a l'oposició que ha generat l'esborrany de Wert a Catalunya i que es va fer evident aquest dilluns 10 de desembre amb 60 manifestacions arreu del país.
Defensa de l'actual model
I és que la presidenta de l'associació que aplega les escoles privades ha indicat que consideren que el tractament de les llengües que s'ha fet fins ara funciona, i per això, en el cas hipotètic que els arribés una família que demani l'escolarització en castellà la resposta seria aquesta: "Se'ls explicaria com ho fem i s'hi hauria d'avenir... No crec que nosaltres canviem massa, no hi estem disposats".
Sobre les crítiques a la manera com Wert ha tirat endavant la seva proposta, que han arribat des del govern de la Generalitat, i també des del PSOE, Maria Pilar González també ha explicat que el Ministeri no s'ha posat en contacte amb ells per a res.
D'altra banda, Aenocc, que representa 70 centres privats que escolaritzen prop de 20.000 alumnes, manifesta que moltes d'aquestes escoles atrauen famílies precisament pel tractament de les llengües que fan, amb una aposta per català, castellà i molta incidència en un o dos idiomes estrangers. Un exemple és la Princess Margaret, on l'accent es posa en l'anglès, com ha explicat el seu director, Àlex Cerdà.
Els centres privats, com els públics o concertats, han de seguir els continguts que marca la normativa, però tenen marge per exemple per fixar-se quants alumnes hi ha per classe o per equipar tecnològicament les aules. Els preus i el perfil de l'alumnat varien segons la zona. Però, per exemple, a la Princess Margaret del barri d'Horta el cost és al voltant de 500 euros mensuals -sense el menjador- i la matrícula per entrar al centre és de 1.000 euros.
