Europa se sent tractada com un enemic pels nous detalls de l'espionatge massiu dels EUA
Les institucions europees se senten tractades com un enemic pels Estats Units després de destapar-se l'espionatge massiu a institucions europees.
RedaccióActualitzat
Indignació creixent a Europa en fer-se públic l'espionatge massiu dels Estats Units als seus socis europeus. Les institucions europees se senten tractades com un enemic pels Estats Units arran dels nous detalls sobre l'espionatge massiu que publica el setmanari "Der Spiegel".
El setmanari alemany assegura que s'han fet enregistraments a les seus de la Unió Europea a l'ONU i a Washington, i fins i tot a Brussel·les.
El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha reaccionat amb contundència. Assegura que està en estat de xoc i afegeix: "en cas de que sigui cert, com a representant d'un organisme europeu em sento tractat com un enemic".
Schulz veu una intencionalitat econòmica en l'espionatge. El president del Parlament argumenta que com que "la Unió Europea no és una potència militar, l'única explicació és escoltar els debats d'estratègia econòmica de la Unió i dels seus membres en relació al mercat nord-americà".
L'afer pot afectar les relacions entre Europa i els Estats Units i exigeix explicacions a Obama. La comissària de Justícia, Viviane Reding, ja ha deixat clar que difícilment es pot negociar de bona fe un acord de lliure comerç amb els nord-americans quan hi ha sospites d'espionatge. L'amenaça, però, no sembla que hagi de tenir futur, perquè els primers interessats en l'acord de lliure comerç són els europeus.
La indignació no és només de les institucions comunitàries: pesos pesants com Alemanya i França, també espiats, condemnen aquests procediments.
Per afegir més sal a la ferida, les informacions de "Der Spiegel" donen a entendre que els Estats Units tindrien uns aliats de "primera categoria" que no han estat espiats com el Canadà, el Regne Unit o Austràlia.
El setmanari alemany assegura que s'han fet enregistraments a les seus de la Unió Europea a l'ONU i a Washington, i fins i tot a Brussel·les.
El president del Parlament Europeu, Martin Schulz, ha reaccionat amb contundència. Assegura que està en estat de xoc i afegeix: "en cas de que sigui cert, com a representant d'un organisme europeu em sento tractat com un enemic".
Schulz veu una intencionalitat econòmica en l'espionatge. El president del Parlament argumenta que com que "la Unió Europea no és una potència militar, l'única explicació és escoltar els debats d'estratègia econòmica de la Unió i dels seus membres en relació al mercat nord-americà".
L'afer pot afectar les relacions entre Europa i els Estats Units i exigeix explicacions a Obama. La comissària de Justícia, Viviane Reding, ja ha deixat clar que difícilment es pot negociar de bona fe un acord de lliure comerç amb els nord-americans quan hi ha sospites d'espionatge. L'amenaça, però, no sembla que hagi de tenir futur, perquè els primers interessats en l'acord de lliure comerç són els europeus.
La indignació no és només de les institucions comunitàries: pesos pesants com Alemanya i França, també espiats, condemnen aquests procediments.
Per afegir més sal a la ferida, les informacions de "Der Spiegel" donen a entendre que els Estats Units tindrien uns aliats de "primera categoria" que no han estat espiats com el Canadà, el Regne Unit o Austràlia.
