Wert ofereix a les autonomies revisar el calendari d'aplicació de la LOMCE perquè sigui progressiu

El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha ofert als responsables autonòmics del ram revisar el calendari d'aplicació de la Llei Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) perquè es posi en marxa de manera "progressiva". Tot i això, se'n mantindrà l'entrada en vigor per al 2014.

El ministre ho ha anunciat durant la seva intervenció a la Comissió General de les Comunitats Autònomes, que s'ha fet al Senat, a la qual han assistit tots els consellers d'Educació.

"Vull posar de manifest davant d'aquesta comissió la disposició del Ministeri d'Educació d'entaular, en el marc de la discussió d'aquesta cambra i a través del grup popular, la revisió del calendari d'aplicació que no afectaria en cap cas a l'entrada en vigor de la llei, però que podria plantejar un esglaonament", ha assenyalat el ministre.

La intenció del Ministeri és que la reforma s'implanti en dos cursos a partir del que ve. El 2014-15 arribarien els canvis a primer, tercer i cinquè de Primària, a primer i tercer d'ESO i a primer de Batxillerat. El 2015-16, la reforma s'implantaria a la resta de cursos. Les autonomies, però, veuen massa ajustat aquest calendari.

Wert també ha dit que el finançament de la norma anirà lligada al calendari d'aplicació si aquest es modifica.

La comissió ha aprovat amb els 31 vots a favor del PP l'informe que estableix que la llei no envaeix competències autonòmiques. Els 18 representants de l'oposició hi han votat en contra.

Rigau demana "valentia" a Wert per retirar els aspectes lingüístics

En el debat, la consellera Irene Rigau ha advertit al ministre que la Generalitat defensarà "fins al final" el seu model educatiu perquè garanteix l'aprenentatge tant del català com del castellà. Rigau ha acusat Wert d'imposar un "retrocés de 32 anys" en matèria educativa i li ha recordat que el Consell d'Estat ha avalat l'estructura actual del currículum escolar.

La consellera ha recordat al ministre que la llengua no és un problema a les aules catalanes, com ho demostra el fet que només hi ha 26 casos judicialitzats davant del milió d'alumnes catalans. Per això li ha demanat que retiri aspectes com ara l'obligació de la Generalitat de pagar l'escolarització en castellà a les famílies que ho demanin. També ha recordat al ministre que implantar la LOMCE per decret a Catalunya implica retirar a la Generalitat unes competències que té reconegudes pel Tribunal Constitucional.

Crítiques de l'oposició

Des de l'oposició i les comunitats no governades pel PP han coincidit amb la Generalitat a denunciar la falta de consens amb què s'ha tirat endavant la "llei Wert" i alguns grups han assegurat que vol privatitzar l'educació. Catalunya, juntament amb el País Basc, Andalusia, les Canàries i Astúries, han denunciat que envaeix competències i que pretén tornar a altres temps, amb sistemes com les revàlides. Per això portaran la llei al Tribunal Constitucional.

Des de l'Entesa, el senador José Montilla ha lamentat que la reforma s'hagi redactat "sobre la base que hi ha un problema amb el castellà" a Catalunya. El senador d'ICV Joan Saura ha considerat que la llei "naixerà morta" perquè els grups s'han posat d'acord per derogar-la quan el PP perdi el poder.

Pressions d'un sector del PP sobre l'assignatura de religió

En el debat sobre la LOMCE també hi ha algunes discrepàncies dins del mateix grup del PP. L'ala més conservadora dels populars pressiona perquè sigui obligatori que els instituts ofereixen la religió com a matèria optativa al Batxillerat, un punt en què no hi ha unanimitat en el Partit Popular.