Felip Puig admet que el Cesicat ha fet seguiments a petició dels Mossos però només d'informació accessible a la xarxa

El conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha reconegut que el Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat) ha elaborat informes de seguiment de persones i moviments per encàrrec dels Mossos d'Esquadra. Puig, però, ha destacat que la informació recopilada s'ha fet a partir de "fonts obertes" a internet.

El seguiment de determinats "perfils" de persones i moviments s'ha fet d'informació "accessible a la xarxa", per la qual cosa Puig ha considerat que "no hi ha hagut excés en les funcions" del Cesicat, rebutjant que aquest organisme "pretengui ser el CNI, ni té vocació de ser-ho". El conseller ha atribuït a "elucubracions" algunes informacions aparegudes als mitjans de comunicació.

Puig ha indicat que el document "Agència de Seguretat Nacional" va ser elaborat com un "exercici intern" de membres del Cesicat i que "no va ser encarregat, rebut, ni aplicat pel govern".

El conseller ha reconegut aquest seguiment davant la Comissió d'Empresa i Ocupació del Parlament de Catalunya, on ha comparegut a petició de tots els grups polítics i pròpia després que Ciutadans fes públic un document sobre la creació d'una agència catalana de seguretat. El president de la Generalitat va negar aquesta acusació però tant des del PP català com des del govern espanyol es van abonar a la polèmica reptant Mas a anar als tribunals, els primers, i alertant que aquesta possibilitat vulneraria la Constitució.

Funcions de ciberseguretat

El conseller també ha defensat que el Cesicat es dedica a funcions de ciberseguretat, com un projecte per encriptar els mòbils d'alts càrrecs de la Generalitat "per garantir la confidencialitat de les seves comunicacions". Per contra, ha afegit, se n'ha rebutjat un altre pel qual es podien activar els telèfons intel·ligents com a mecanisme de seguretat per als Mossos en missions d'alt risc.

Segons dades de Puig, el passat 2013 el Cesicat va intervenir en 1.953 incidents de seguretat electrònica a Catalunya, dels quals 453 estaven relacionats amb la Generalitat, 140 amb administracions locals, uns 500 amb empreses privades, 350 amb universitats, 118 amb ciutadans particulars i 350 amb associacions i entitats.