François Hollande nomena Manuel Valls nou primer ministre francès
En un missatge televisat, el president francès, François Hollande, ha fet l'anunci. El fins ara ministre de l'Interior substituirà Jean-Marc Ayrault, que ha presentat la seva renúncia i la del seu govern. Manuel Valls és una figura controvertida entre els socialistes, perquè alguns el consideren massa pròxim a la dreta.
El president de França, Françoise Hollande, ha nomenat aquest dilluns l'actual ministre de l'Interior, Manuel Valls, nou primer ministre. La notícia no agafa ningú desprevingut. Després de la patacada socialista a les eleccions municipals es preveia una remodelació del govern i el nom de Valls, d'arrels catalanes, ja apareixia a totes les travesses. Un segon factor determinant ha estat l'elevada abstenció, que se suma als baixos índexs de popularitat del president francès.
Hollande ha fet l'anunci en un discurs televisat, demostrant als francesos que ha entès el missatge. Davant l'avenç de la dreta, la resposta d'Hollande ha estat Manuel Valls, potser el socialista menys d'esquerres del seu executiu. A ningú li ha estranyat que hagi estat l'escollit.
El president francès ha aprofitat també per explicar la seva estratègia que passa per tres punts molt concrets: la lluita contra l'atur, abaixar impostos perquè els ciutadans recuperin el poder adquisitiu perdut i un pacte contra la desigualtat.
El nomenament de Valls arriba després que el fins ara primer ministre francès, Jean-Marc Ayrault, hagi presentat la seva renúncia i la del seu govern a conseqüència de la desfeta electoral.
Un futur primer ministre nascut a Barcelona
Manuel Valls va néixer a la capital catalana fa 51 anys i és fill del pintor català Xavier Valls. Va estudiar a l'Escola Nacional d'Administració, molt popular entre l'elit francesa. El 2001 va ser escollit alcalde d'Evry i un any més tard va entrar a l'Assemblea Nacional. La seva figura és controvertida dins del socialisme perquè és més popular entre els votants de dreta que entre els d'esquerra.
En els dos anys que porta al govern, ha estat protagonista de diverses polèmiques. Una de les últimes va ser el seu enfrontament amb l'humorista Dieudonné, acusant-lo d'antisemita per fer un gest amb el braç. Se li va prohibir actuar, però la justícia va donar la raó al còmic i li va permetre continuar representat el seu espectacle.
Uns mesos abans, havia causat un gran rebombori la detenció d'una noia de 15 anys en una escola i la seva expulsió a Kosovo, d'on era originària la família de la menor.
Membres de l'esquerra més radical i responsables del seu partit han demanat el seu cap. I és que, segons una enquesta, el 41% dels partidaris de la dreta l'escollirien com a primer ministre entre els socialistes, davant del 20% dels votants d'esquerra.
El seu tarannà al capdavant del Ministeri de l'Interior i les seves aparicions als mitjans de comunicació recorden les d'un dels seus predecessors, Nicolas Sarkozy, que es va convertir en president de França.
El 2011, Manuel Valls ho va intentar i va ser candidat a les primàries del Partit Socialista a la presidència, però només va aconseguir un 6% dels vots. Quan Hollande va guanyar contra Nicolas Sarkozy ara fa dos anys, Valls, que sempre havia tingut la seguretat com una qüestió estratègica, és nomenat ministre de l'Interior, un departament considerat un trampolí cap a la presidència.
En els últims mesos, el seu departament s'ha centrat en el desmantellament de campaments il·legals habitats per gitanos d'origen romanès i la seva posterior deportació. Aquestes accions són aprovades per la majoria dels francesos, però criticades per associacions i fundacions que reclamen més polítiques d'integració d'aquests col·lectius.
En el si del govern, Manuel Valls també ha demostrat la seva força, oposant-se en repetides ocasions al projecte de reforma penal de la ministra Justícia. Ha tingut també discrepàncies amb la ministra d'Habitatge, que no amaga la seva oposició sobre les seves polítiques en seguretat i immigració.
