El BCE abaixa els tipus d'interès al 0,15%, injecta 400.000 milions i cobrarà als bancs pels seus dipòsits

El Banc Central Europeu ha abaixat els tipus d'interès fins al 0,15%, el mínim històric de la zona euro. L'entitat que dirigeix Mario Draghi ha pres la decisió de rebaixar els tipus 10 punts bàsics, del 0,25% fins aquest 0,15% per impulsar el creixement i la inflació, i marcar així un punt d'inflexió en la corba que ha dibuixat la crisi econòmica i la tímida recuperació.

Els mercats viuen una certa alegria inversora però al carrer el consum encara és presoner de moltes temences, cosa que frena el creixement de la zona euro. Davant d'aquesta realitat, el president del BCE, Mario Draghi, ja va avisar el mes passat que aviat podria actuar decididament contra aquesta situació. Draghi ha decidit finalment passar de les paraules a l'acció i fer-ho de manera contundent.

Els analistes coincidien que amb una sola mesura no n'hi havia prou i sembla que Draghi aquest cop sí que els ha escoltat.

Després de revisar a la baixa els pronòstics d'inflació per als pròxims tres anys, el BCE ha anunciat que cobrarà als bancs pels dipòsits que tenen a Franckfurt, per incentivar que moguin els diners.

Càstig als bancs que no mouen els diners

El consum que reactiva l'economia es promou amb una rebaixa dels tipus que alimenti la inflació, però també donant aire als consumidors. Això passa per obrir d'una vegada per totes l'aixeta del crèdit. Amb aquesta intenció, Draghi ha decidit penalitzar per primer cop els bancs pels diners que tenen guardats al BCE sense moure'ls. El BCE farà pagar a les entitats pels dipòsits que hi tenen, i per a això ha fixat un tipus negatiu, del -0,10%, com una mesura perquè els prestin a empreses i famílies.

Injecció de liquiditat

Però el més esperat i també el més celebrat ha estat la nova i potent injecció de liquiditat que ha de servir per reactivar l'economia: 400.000 milions d'euros, que arriben, per primer cop, amb la condició de donar crèdit, perquè els diners arribin a l'economia real.

D'altres mesures pendents

Els experts també parlaven d'altres possibilitats que finalment no s'han materialitzat. Una era que el Banc Central Europeu tornés a comprar deute massivament.

Finalment, Draghi s'ha guardat per més endavant aquesta mesura, una de les més polèmiques, però també la més efectiva. Ha deixat molt clar, això sí, que preveu la possibilitat de fer-la servir més endavant.  

I encara una altra mesura molt necessària: debilitar l'euro. La fortalesa de la divisa comunitària dificulta l'exportació per part de la zona euro. Per tant, s'esperava que les mesures que surtin de Frankfurt contribuïssin també a afeblir l'euro respecte al dòlar i eliminar la barrera de la divisa com a obstacle per a la recuperació.