Ramon Muntaner: "Deu ser molt divertit baixar-se una cançó, però són un obstacle 60 cèntims?" (II)
Entrevistar un membre de la SGAE no és gaire difícil, però tampoc és bufar i fer ampolles. És la típica entitat on, abans de començar a fer preguntes, has de donar unes quantes respostes. Però un cop coberts els tràmits se t'obren les portes del seu mediterrani edifici a Barcelona. És la seu d'una empresa que no ha parat de créixer en ingressos aquest últims anys, malgrat o potser afavorida per l'esclat de les tecnologies digitals. En parlem amb Ramon Muntaner, director de la SGAE a la zona mediterrània i, en algun moment, amb la seva directora de comunicació, Agnela Domínguez, present en la conversa.
El cànon no et permet copiar lliurament?
Pots fer una còpia privada, però d'un suport original que hagis comprat per internet, en un CD... com sigui però original. D'aquí legalment te'n pots fer una còpia privada. Així de senzill.
Les descàrregues i les xarxes de "peer to peer", tenen alguna bona cosa per als autors?
Fa anys que diem que les noves tecnologies són fonamentals per al desenvolupament dels creadors. Estem absolutament a favor de l'ús d'internet, entre altres coses perquè afavoreix que els autors puguin arribar al seu públic sense intermediaris. Ara, el que no podem permetre és que això signifiqui l'espoli total dels seus drets. El que demanem, i així s'està fent a tot el món, és la regularització dels drets a l'entorn de la xarxa.
Però des del "boom" de Napster la SGAE recapta un 40% més i han crescut els ingressos per concerts...
Però això que justifica? Això justifica una il·legalitat?
El que pregunto és si el fet que hi hagi més difusió de la música no afavoreix els autors...
Pregunta'ls-ho. No entenc aquesta dicotomia. Per mi no hi ha debat, cada autor que decideixi. Si un autor vol posar la seva obra a la xarxa perquè tothom que la vulgui tenir la pugui adquirir gratuïtament, hi té tot el dret del món, però si no ho vol també hi té dret. Aquí hi ha dues qüestions fonamentals. Primera, el concepte de propietat intel·lectual no ha calat mai en aquest país. A França, on van amb anys d'avantatge, no només ningú discuteix aquest concepte, sinó que la gent està encantada que existeixi perquè saben que protegeix els seus creadors i els seus artistes. Segona, hi ha un problema profund de valors: el respecte al creador malauradament està molt per sota del que hi ha a altres països.
Parles de França, però allà precisament s'està fent molta pressió sobre les descàrregues anomenades il·legals.
Sí, però hi ha avisos i depèn d'un jutge. És que nosaltres no som policies. Les entitats de gestió no intervenim, només gestionem. Ara, si trobem alguna conducta que lesiona la moral o el guany econòmic de l'autor, fem el que faria tot ciutadà: posar una demanda, però el jutge mana. Se'ns ha demonitzat acusant-nos de prohibir i perseguir, però no és així. Si realment hi ha tanta gent que hi és contrària, doncs que canviïn la llei. Nosaltres, que som molt respectuosos, farem la nostra feina amb la nova legislació. Això sí, faran un ridícul impressionant, perquè tindran reclamacions de totes les entitats de gestió i dels autors d'arreu del món.
No sou policies, però heu fet pressió per demanar l'actualització de la llei.
Sí, per adaptar la normativa europea. Brussel·les feia anys que reclamava aquest canvi, fins i tot amb multes a l'Estat. Aquí hi ha un tema de populisme. Un govern ha d'aplicar la legislació i fer-la entendre, fer pedagogia. Per què no ho va fer? Perquè l'incomodava moltíssim, perquè algunes mesures de les actuals poden semblar impopulars, però els governs no hi són per fer contents els grups de pressió. A més, la llei es va aprovar amb la majoria de tots els partits del Congrés, excepte dos que es van abstenir. Sincerament, es fa difícil entendre el perquè de tot aquest merder.
[ Torna al principi ] - [ Continua llegint l'entrevista ]
Pots fer una còpia privada, però d'un suport original que hagis comprat per internet, en un CD... com sigui però original. D'aquí legalment te'n pots fer una còpia privada. Així de senzill.
Les descàrregues i les xarxes de "peer to peer", tenen alguna bona cosa per als autors?
Fa anys que diem que les noves tecnologies són fonamentals per al desenvolupament dels creadors. Estem absolutament a favor de l'ús d'internet, entre altres coses perquè afavoreix que els autors puguin arribar al seu públic sense intermediaris. Ara, el que no podem permetre és que això signifiqui l'espoli total dels seus drets. El que demanem, i així s'està fent a tot el món, és la regularització dels drets a l'entorn de la xarxa.
Però des del "boom" de Napster la SGAE recapta un 40% més i han crescut els ingressos per concerts...
Però això que justifica? Això justifica una il·legalitat?
El que pregunto és si el fet que hi hagi més difusió de la música no afavoreix els autors...
Pregunta'ls-ho. No entenc aquesta dicotomia. Per mi no hi ha debat, cada autor que decideixi. Si un autor vol posar la seva obra a la xarxa perquè tothom que la vulgui tenir la pugui adquirir gratuïtament, hi té tot el dret del món, però si no ho vol també hi té dret. Aquí hi ha dues qüestions fonamentals. Primera, el concepte de propietat intel·lectual no ha calat mai en aquest país. A França, on van amb anys d'avantatge, no només ningú discuteix aquest concepte, sinó que la gent està encantada que existeixi perquè saben que protegeix els seus creadors i els seus artistes. Segona, hi ha un problema profund de valors: el respecte al creador malauradament està molt per sota del que hi ha a altres països.
Parles de França, però allà precisament s'està fent molta pressió sobre les descàrregues anomenades il·legals.
Sí, però hi ha avisos i depèn d'un jutge. És que nosaltres no som policies. Les entitats de gestió no intervenim, només gestionem. Ara, si trobem alguna conducta que lesiona la moral o el guany econòmic de l'autor, fem el que faria tot ciutadà: posar una demanda, però el jutge mana. Se'ns ha demonitzat acusant-nos de prohibir i perseguir, però no és així. Si realment hi ha tanta gent que hi és contrària, doncs que canviïn la llei. Nosaltres, que som molt respectuosos, farem la nostra feina amb la nova legislació. Això sí, faran un ridícul impressionant, perquè tindran reclamacions de totes les entitats de gestió i dels autors d'arreu del món.
No sou policies, però heu fet pressió per demanar l'actualització de la llei.
Sí, per adaptar la normativa europea. Brussel·les feia anys que reclamava aquest canvi, fins i tot amb multes a l'Estat. Aquí hi ha un tema de populisme. Un govern ha d'aplicar la legislació i fer-la entendre, fer pedagogia. Per què no ho va fer? Perquè l'incomodava moltíssim, perquè algunes mesures de les actuals poden semblar impopulars, però els governs no hi són per fer contents els grups de pressió. A més, la llei es va aprovar amb la majoria de tots els partits del Congrés, excepte dos que es van abstenir. Sincerament, es fa difícil entendre el perquè de tot aquest merder.
[ Torna al principi ] - [ Continua llegint l'entrevista ]
