Ramon Muntaner: "Deu ser molt divertit baixar-se una cançó, però són un obstacle 60 cèntims?" (III)
Entrevistar un membre de la SGAE no és gaire difícil, però tampoc és bufar i fer ampolles. És la típica entitat on, abans de començar a fer preguntes, has de donar unes quantes respostes. Però un cop coberts els tràmits se t'obren les portes del seu mediterrani edifici a Barcelona. És la seu d'una entitat que no ha parat de créixer en ingressos aquest últims anys, malgrat o potser afavorida per l'esclat de les tecnologies digitals. En parlem amb Ramon Muntaner, director de la SGAE a la zona mediterrània i, en algun moment, amb la seva directora de comunicació, Agnela Domínguez, present en la conversa.
Però tan dolent és que algú es baixi 10 o 200 cançons si després hi ha més festivals, més concerts...?
Però, no és qüestió de fer una regla exacta. Que cadascú decideixi quin és el model que vol seguir. I si un autor decideix donar gratis la seva obra, no és l'usuari el que es pren aquest dret, és l'autor el que el dóna. I si el dóna perquè així després té més concerts, doncs que ho faci, però qui ho ha de decidir és l'autor i no l'usuari. I així és com es reconeix a les legislacions vigents a pràcticament tot el món. Deixa decidir l'autor...
Però un cop tinc la cançó que l'autor m'ha cedit lliurement, si la vull gravar llavors pago el cànon...
Ho compliques molt. On vols anar a parar?
Simplement: el cànon no és massa indiscriminat?
Quan compres un suport que et permet fer còpies, et permet fer còpies de moltes coses, entre les quals continguts musicals i audiovisuals. El problema no és de l'autor, és del fabricant. Tothom discuteix el preu del cànon, però no dels suports o de l'ADSL. Ningú no el discuteix perquè els que de debò fan el negoci gran ja s'han cuidat de tirar-nos a sobre tota l'opinió pública. Quan els fabricants van perdre totes les opcions i van haver de seure a negociar, nosaltres els vam aplicar tarifes per sota de la mitjana europea. Però després ells van posar el producte a la venda especificant que incloïa el cànon i amb preus fins i tot per sobre del que cobrem... i aquí ningú diu res. Del que es tracta és de demonitzar permanentment la SGAE i els autors.
Per què?
Perquè els mitjans de comunicació ja no només escriuen notícies, ara també venen productes, tenen grans cadenes d'entreteniment. Bona part del seu negoci són els continguts, i com més barats paguin aquests continguts més negoci faran. Com? Bàsicament, debilitant el màxim que puguin les entitats que han de negociar amb ells les tarifes d'aquests continguts. Com més dèbils ens tinguin millor ho tindran. Per això publiquen determinades coses... perquè s'acosta una negociació.
Els autors estan pitjor ara que fa deu anys, abans de la popularització d'internet?
Agnela Domínguez (la directora de comunicació intervé en aquest punt concret de l'entrevista): Si em permeteu, l'autoria està millor que abans perquè el contingut de cop és negoci. Ha aparegut tota una intermediació que veu que de l'oci i l'entreteniment en pot fer negoci. L'autoria està molt ben posicionada, però si la debilites i li treus el salari, estarà molt mal posicionada d'aquí a 20 anys i el que farà el negoci serà el fabricant. Ara estem discutint el salari de l'autor.
Continua Ramon Muntaner: Sí, ara tornem a fa 110 anys. És la vella lluita entre l'autor i el productor, una batalla entre David i Goliat en què l'autor està intentant cobrar per la seva obra i fer que es respecti. Però a grans trets, penso que hi ha un gran talent. Si alguna cosa té aquest país és cultura i creativitat, i l'hem de potenciar. Debilitar els autors i desprotegir-los no porta enlloc. I no ens enganyem: deu ser molt divertit baixar-te una cançó, però també la pots trobar legalment per 90 o 60 cèntims. Són un obstacle, 60 cèntims?
Però aquesta mena de batalla que m'expliques no enganxa pel mig els consumidors?
Els consumidors haurien de defensar encesament els seus creadors que tan feliços els fan. I aquí tornem als valors: de què estem parlant? De consumidors compulsius o de consumidors de cultura? Perquè si del que es tracta és de consumir compulsivament tot el que ens puguem baixar de manera gratuïta, doncs potser estem creant una societat malalta.
I, per acabar, com veus el futur?
Interessant i optimista. Finalment s'imposarà una regularització de l'ús de la xarxa en tot els sentits, tal com ja està passant en altres països. Quan això es produeixi, crec que arribaran moltes més i millors oportunitats a molts talents que fins ara estan ignorats i no es coneixen. Això sí, en la mesura que es respecti la decisió de l'autor de com s'ha de distribuir, vendre o regalar la seva obra.
[ Al principi de l'entrevista ] - [ Torna a la pàgina anterior ]
Però, no és qüestió de fer una regla exacta. Que cadascú decideixi quin és el model que vol seguir. I si un autor decideix donar gratis la seva obra, no és l'usuari el que es pren aquest dret, és l'autor el que el dóna. I si el dóna perquè així després té més concerts, doncs que ho faci, però qui ho ha de decidir és l'autor i no l'usuari. I així és com es reconeix a les legislacions vigents a pràcticament tot el món. Deixa decidir l'autor...
Però un cop tinc la cançó que l'autor m'ha cedit lliurement, si la vull gravar llavors pago el cànon...
Ho compliques molt. On vols anar a parar?
Simplement: el cànon no és massa indiscriminat?
Quan compres un suport que et permet fer còpies, et permet fer còpies de moltes coses, entre les quals continguts musicals i audiovisuals. El problema no és de l'autor, és del fabricant. Tothom discuteix el preu del cànon, però no dels suports o de l'ADSL. Ningú no el discuteix perquè els que de debò fan el negoci gran ja s'han cuidat de tirar-nos a sobre tota l'opinió pública. Quan els fabricants van perdre totes les opcions i van haver de seure a negociar, nosaltres els vam aplicar tarifes per sota de la mitjana europea. Però després ells van posar el producte a la venda especificant que incloïa el cànon i amb preus fins i tot per sobre del que cobrem... i aquí ningú diu res. Del que es tracta és de demonitzar permanentment la SGAE i els autors.
Per què?
Perquè els mitjans de comunicació ja no només escriuen notícies, ara també venen productes, tenen grans cadenes d'entreteniment. Bona part del seu negoci són els continguts, i com més barats paguin aquests continguts més negoci faran. Com? Bàsicament, debilitant el màxim que puguin les entitats que han de negociar amb ells les tarifes d'aquests continguts. Com més dèbils ens tinguin millor ho tindran. Per això publiquen determinades coses... perquè s'acosta una negociació.
Els autors estan pitjor ara que fa deu anys, abans de la popularització d'internet?
Agnela Domínguez (la directora de comunicació intervé en aquest punt concret de l'entrevista): Si em permeteu, l'autoria està millor que abans perquè el contingut de cop és negoci. Ha aparegut tota una intermediació que veu que de l'oci i l'entreteniment en pot fer negoci. L'autoria està molt ben posicionada, però si la debilites i li treus el salari, estarà molt mal posicionada d'aquí a 20 anys i el que farà el negoci serà el fabricant. Ara estem discutint el salari de l'autor.
Continua Ramon Muntaner: Sí, ara tornem a fa 110 anys. És la vella lluita entre l'autor i el productor, una batalla entre David i Goliat en què l'autor està intentant cobrar per la seva obra i fer que es respecti. Però a grans trets, penso que hi ha un gran talent. Si alguna cosa té aquest país és cultura i creativitat, i l'hem de potenciar. Debilitar els autors i desprotegir-los no porta enlloc. I no ens enganyem: deu ser molt divertit baixar-te una cançó, però també la pots trobar legalment per 90 o 60 cèntims. Són un obstacle, 60 cèntims?
Però aquesta mena de batalla que m'expliques no enganxa pel mig els consumidors?
Els consumidors haurien de defensar encesament els seus creadors que tan feliços els fan. I aquí tornem als valors: de què estem parlant? De consumidors compulsius o de consumidors de cultura? Perquè si del que es tracta és de consumir compulsivament tot el que ens puguem baixar de manera gratuïta, doncs potser estem creant una societat malalta.
I, per acabar, com veus el futur?
Interessant i optimista. Finalment s'imposarà una regularització de l'ús de la xarxa en tot els sentits, tal com ja està passant en altres països. Quan això es produeixi, crec que arribaran moltes més i millors oportunitats a molts talents que fins ara estan ignorats i no es coneixen. Això sí, en la mesura que es respecti la decisió de l'autor de com s'ha de distribuir, vendre o regalar la seva obra.
[ Al principi de l'entrevista ] - [ Torna a la pàgina anterior ]
