Les consultes sobre la independència: d'Arenys de Munt a tot Catalunya
Seguint l'estela d'Arenys de Munt, 532 municipis han fet consultes independentistes a Catalunya. Aquest 10-A és el colofó a un procés que s'ha allargat més d'un any i mig.
L'Ernest, amb 62 anys, va ser el primer català que votava a la consulta. Ho va fer el 13 de setembre del 2009 a Arenys de Munt. Aquesta població del Maresme va ser l'embrió de les consultes. Una moció de les CUP proposava fer-ne una al poble i va tirar endavant amb el suport de l'Ajuntament.
Aquí començava la polèmica: la Falange ho va denunciar i una sentència judicial va prohibir que l'Ajuntament col·laborés amb els locals. La consulta d'Arenys va trencar fronteres amb un ressò arreu del món.
Molts catalans van anar fins a Arenys a fer costat als veïns. L'emoció de la jornada esclatava al vespre amb la proclamació dels resultats: el "sí" a la independència guanyava amb un 96% i una participació del 41%. La mateixa nit, altres pobles de Catalunya anunciaven que també farien una consulta. L'exemple d'Arenys començava a estendre's com una taca d'oli.
Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de Catalunya i on es va celebrar l'aplicació del nou Estatut, estrenava la primera onada de consultes, que es va fer el 13 de desembre. Tres mesos després d'Arenys, la consulta arribava a 167 municipis, entre ells els primers de grans dimensions com Sant Cugat del Vallès i Vic.
El fenomen continua endavant i mobilitza molts catalans agrupats en comissions locals i amb el suport d'una coordinadora nacional que ofereix el programa informàtic per fer la votació amb garanties. Al febrer del 2010 se celebra a 80 municipis més, entre ells el Vendrell, Molins de Rei, Agramunt o Caldes de Montbui.
A l'abril del 2010 es fa la consulta més àmplia tant per municipis participants, 211, com per població, amb 1.200.000 ciutadans cridats a votar. En destaquen grans municipis com Girona, Lleida, Reus o Manresa. El "sí" guanya, però la participació baixa, sobretot a les grans poblacions.
La consulta s'apropa cada cop més a Barcelona. Al juny arriba a Mataró, Cornellà de Llobregat o Sant Feliu de Llobregat; en total, a 48 municipis més. Finalment, a l'octubre es registra la xifra més baixa de participació, en la cinquena onada.
En poc més d'un any i mig, la consulta s'ha fet a 532 municipis amb una mitjana de participació del 18,2% entre els majors de 16 anys, un 20% si es compten els majors de 18. Hi han votat més de 600.000 catalans i el "sí" s'hi ha imposat amb un 92,6% enfront del 4,9% del "no".
Barcelona tanca aquest llarg procés que ha provocat moviments al món independentista i al mapa polític català i ha portat a la primera pàgina el debat sobre la independència de Catalunya.
Aquí començava la polèmica: la Falange ho va denunciar i una sentència judicial va prohibir que l'Ajuntament col·laborés amb els locals. La consulta d'Arenys va trencar fronteres amb un ressò arreu del món.
Molts catalans van anar fins a Arenys a fer costat als veïns. L'emoció de la jornada esclatava al vespre amb la proclamació dels resultats: el "sí" a la independència guanyava amb un 96% i una participació del 41%. La mateixa nit, altres pobles de Catalunya anunciaven que també farien una consulta. L'exemple d'Arenys començava a estendre's com una taca d'oli.
Sant Jaume de Frontanyà, el poble més petit de Catalunya i on es va celebrar l'aplicació del nou Estatut, estrenava la primera onada de consultes, que es va fer el 13 de desembre. Tres mesos després d'Arenys, la consulta arribava a 167 municipis, entre ells els primers de grans dimensions com Sant Cugat del Vallès i Vic.
El fenomen continua endavant i mobilitza molts catalans agrupats en comissions locals i amb el suport d'una coordinadora nacional que ofereix el programa informàtic per fer la votació amb garanties. Al febrer del 2010 se celebra a 80 municipis més, entre ells el Vendrell, Molins de Rei, Agramunt o Caldes de Montbui.
A l'abril del 2010 es fa la consulta més àmplia tant per municipis participants, 211, com per població, amb 1.200.000 ciutadans cridats a votar. En destaquen grans municipis com Girona, Lleida, Reus o Manresa. El "sí" guanya, però la participació baixa, sobretot a les grans poblacions.
La consulta s'apropa cada cop més a Barcelona. Al juny arriba a Mataró, Cornellà de Llobregat o Sant Feliu de Llobregat; en total, a 48 municipis més. Finalment, a l'octubre es registra la xifra més baixa de participació, en la cinquena onada.
En poc més d'un any i mig, la consulta s'ha fet a 532 municipis amb una mitjana de participació del 18,2% entre els majors de 16 anys, un 20% si es compten els majors de 18. Hi han votat més de 600.000 catalans i el "sí" s'hi ha imposat amb un 92,6% enfront del 4,9% del "no".
Barcelona tanca aquest llarg procés que ha provocat moviments al món independentista i al mapa polític català i ha portat a la primera pàgina el debat sobre la independència de Catalunya.
