Mor als 73 anys l'actor Jordi Dauder, molt conegut pel seu paper a la sèrie "Nissaga de poder"
Jordi Dauder ha mort a la Clínica Ruber de Madrid. L'actor, de 73 anys, estava ingressat des de l'11 de setembre per una recaiguda relacionada amb el càncer que l'afectava. Dauder va tenir una llarga trajectòria en el món del teatre, el cinema i la televisió. En aquesta última faceta, va destacar el seu paper a la sèrie "Nissaga de poder", que li va donar una gran popularitat. Va guanyar diversos premis. L'últim, aquest gener, quan l'Acadèmia del Cinema Català li va concedir el Gaudí d'Honor. Amb motiu de la seva mort, TV3 ha canviat la programació i aquesta nit, a les 22.15 hores, emetrà "Camino", on Dauder interpreta un mossèn de l'Opus Dei que li va valer un Goya.
El Mateu Montsolís de "Nissaga de poder" va servir perquè Jordi Dauder arribés al gran públic i es convertís en un actor popular, de masses. La sèrie de TV3, entre els anys 1996 i 98, el va fer conegut per la seva faceta d'intèrpret, però la seva carrera escènica va començar tard, a finals dels anys 80.
La relació de Dauder amb el món escènic venia de lluny. El seu pare era dramaturg i casa seva, de nen, sempre era plena d'actors que el visitaven, però tot i això mai no va pensar que acabaria dedicant-s'hi professionalment. Abans de pujar als escenaris havia centrat la seva trajectòria en el món de la literatura i l'activisme polític.
Home de cultura i política
Llicenciat en Belles Arts i en Història Contemporània per les universitats de Barcelona i París, parlava, escrivia i traduïa sis llengües, i va fundar, dirigir o col·laborar en revistes tan prestigioses com "Quimera" i "El Viejo Topo", a més d'escriure novel·les i llibres de poemes pels quals havia obtingut diversos premis.
Durant els seus quinze anys d'exili a París, conseqüència dels fets del Paranimf de 1956, Dauder va participar en els moviments socials que van propiciar la revolució del maig francès de 1968 i va ser un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària, d'inspiració trotskista, tant de França com d'Espanya. També va fer sentir la seva veu reivindicativa, per exemple contra la guerra de l'Iraq l'any 2003.
30 anys de teatre, cinema i televisió
El teatre, el cinema i el doblatge van arribar després d'una etapa dedicada a les novel·les i llibres de poesia, especialment durant l'estada a París.
A començaments dels anys 80, Jordi Dauder va iniciar la seva carrera professional com a actor teatral en català, castellà i francès indistintament i uns anys més tard va començar a participar també en sèries de televisió i en pel·lícules de cinema.
Dauder havia treballat en teatre amb directors com Calixto Bieito, Xavier Albertí o Núria Espert. També s'ha dedicat al món del doblatge, com a actor i director. I en el terreny del cinema ha estat un etern secundari, on ha destacat especialment en les col·laboracions amb el director Ventura Pons.
Home d'esquerres, lluitador incansable i personatge reivindicatiu, a la ficció sovint li tocava encarnar personatges totalment oposats a ell mateix. Amb Manuel Azaña va guanyar el Premi Sant Jordi i un Gaudí, i amb "Camino", on interpretava un mossèn de l'Opus Dei, un Goya.
L'any 2008 la Generalitat va lliurar-li la Creu de Sant Jordi.
Un dels moments més emocionants de la seva carrera va ser quan va rebre un premi Gaudí honorífic pel conjunt de la seva trajectòria. Un moment en què, fidel al seu ideari, va fer un discurs combatiu.
La relació de Dauder amb el món escènic venia de lluny. El seu pare era dramaturg i casa seva, de nen, sempre era plena d'actors que el visitaven, però tot i això mai no va pensar que acabaria dedicant-s'hi professionalment. Abans de pujar als escenaris havia centrat la seva trajectòria en el món de la literatura i l'activisme polític.
Home de cultura i política
Llicenciat en Belles Arts i en Història Contemporània per les universitats de Barcelona i París, parlava, escrivia i traduïa sis llengües, i va fundar, dirigir o col·laborar en revistes tan prestigioses com "Quimera" i "El Viejo Topo", a més d'escriure novel·les i llibres de poemes pels quals havia obtingut diversos premis.
Durant els seus quinze anys d'exili a París, conseqüència dels fets del Paranimf de 1956, Dauder va participar en els moviments socials que van propiciar la revolució del maig francès de 1968 i va ser un dels fundadors de la Lliga Comunista Revolucionària, d'inspiració trotskista, tant de França com d'Espanya. També va fer sentir la seva veu reivindicativa, per exemple contra la guerra de l'Iraq l'any 2003.
30 anys de teatre, cinema i televisió
El teatre, el cinema i el doblatge van arribar després d'una etapa dedicada a les novel·les i llibres de poesia, especialment durant l'estada a París.
A començaments dels anys 80, Jordi Dauder va iniciar la seva carrera professional com a actor teatral en català, castellà i francès indistintament i uns anys més tard va començar a participar també en sèries de televisió i en pel·lícules de cinema.
Dauder havia treballat en teatre amb directors com Calixto Bieito, Xavier Albertí o Núria Espert. També s'ha dedicat al món del doblatge, com a actor i director. I en el terreny del cinema ha estat un etern secundari, on ha destacat especialment en les col·laboracions amb el director Ventura Pons.
Home d'esquerres, lluitador incansable i personatge reivindicatiu, a la ficció sovint li tocava encarnar personatges totalment oposats a ell mateix. Amb Manuel Azaña va guanyar el Premi Sant Jordi i un Gaudí, i amb "Camino", on interpretava un mossèn de l'Opus Dei, un Goya.
L'any 2008 la Generalitat va lliurar-li la Creu de Sant Jordi.
Un dels moments més emocionants de la seva carrera va ser quan va rebre un premi Gaudí honorífic pel conjunt de la seva trajectòria. Un moment en què, fidel al seu ideari, va fer un discurs combatiu.
