La UE confia que dimecres arribarà l'acord que permetrà sortir de l'actual crisi del deute
Els 27 esperen tancar dimecres un acord anticrisi que permeti a la zona euro sortir de l'actual crisi del deute. De moment ja han avançat en punts com la recapitalització de la banca i el deute grec. Amb tot, Europa tem la reacció dels mercats borsaris després que la cimera dels caps d'estat i de govern de la UE d'aquest cap de setmana ha acabat sense aprovar cap mesura concreta contra la crisi del deute.
RedaccióActualitzat
Pel que fa a la cimera d'aquest cap de setmana, l'estat espanyol ja no està a la primera línia de la crisi. Ho ha dit Sarkozy, que ha afirmat que gràcies als "esforços" del president del govern, José Luis Rodríguez Zapatero, i a la "responsabilitat" del líder del PP, Mariano Rajoy, Espanya "ja no està a la primera línia" de la crisi de deute.
La cimera de Brussel·les s'ha desenvolupat amb tots els honors, però no s'ha endut la glòria de la solució a la crisi del deute. La trobada d'aquest diumenge ha servit només per arribar a consensos de cara a una nova cita, que s'ha convocat per dimecres que ve.
Així doncs, demà passat es veurà si els 27 són capaços de treure's de sobre la imatge desastrosa que estan donant, tal com ha assegurat el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker.
Acostant posicions, però posposant decisions
França i Alemanya han acostat posicions fins a última hora de cara a la cimera, però l'acord haurà d'esperar. El motiu esgrimit en públic és que el Parlament alemany ha de donar el vistiplau previ a les mesures.
La mateixa cancellera, Angela Merkel, ha refredat les expectatives d'un acord immediat. A l'entrada de la cimera de Brussel·les, ha assegurat que no es prendran decisions concretes. Argumenta que és per "no crear expectatives".
Després de la cimera, Merkel i el president francès, Nicolas Sarkozy, han comparegut davant la premsa per explicar que les decisions que s'han de prendre impliquen "processos tècnics molt complicats", de manera que no és fàcil trobar solucions.
La reunió s'ha de reprendre dimecres per arribar a un consens en tres àmbits concrets: primer caldrà confirmar el principi d'acord de recapitalització de la banca. Després, renegociar el segon rescat grec, tot i que ja hi ha un principi d'acord perquè els bancs que tenen deute grec assumeixin un 50% de les pèrdues.
Finalment, els caps d'estat han de resoldre com potenciar els fons de rescat europeus per evitar que la situació grega contagiï Espanya i Itàlia. En aquest sentit, Zapatero ha respost a Merkel explicant que Espanya ja ha fet els deures i que comptarà a partir del juliol amb un coixí de 7.600 milions d'euros per cobrir les possibles desviacions dels dèficits de les comunitats autònomes.
Recapitalitzar la banca
Després de veure les orelles del llop amb el rescat del banc francobelga Dexia, els ministres de Finances han arribat a un principi d'acord per injectar uns 100.000 milions d'euros a la banca europea i exigir-li un capital bàsic de solvència del 9%, quatre punts més que en les proves de resistència del juliol.
Això afectarà, com ha insinuat la vicepresidenta, Elena Salgado, en arribar a la reunió, els cinc principals bancs espanyols, que necessitaran més capital. Es tracta del BBVA, el Santander, Caixabank, el BFA Bankia i el Popular.
Si la cimera de caps d'estat confirma aquest acord, els bancs haurien de buscar finançament als mercats financers; si no se'n surten, als governs respectius, i, en última instància, a Europa.
Pèrdues dels bancs en el deute grec
Una altra de les conclusions d'aquestes reunions ministerials prèvies és que espanta l'agreujament de la situació de Grècia. Per això s'ha arribat a l'acord que els bancs exposats al deute grec, principalment francesos i alemanys, assumeixin més pèrdues en el segon programa d'ajuda financera per a Atenes. Una contribució que podria ser del 50% o del 60%, quan la pactada en la cimera del juliol era del 21%. A la pràctica, suposa renegociar el segon rescat grec, que s'havia fixat en 159.000 milions d'euros.
La cimera de Brussel·les s'ha desenvolupat amb tots els honors, però no s'ha endut la glòria de la solució a la crisi del deute. La trobada d'aquest diumenge ha servit només per arribar a consensos de cara a una nova cita, que s'ha convocat per dimecres que ve.
Així doncs, demà passat es veurà si els 27 són capaços de treure's de sobre la imatge desastrosa que estan donant, tal com ha assegurat el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker.
Acostant posicions, però posposant decisions
França i Alemanya han acostat posicions fins a última hora de cara a la cimera, però l'acord haurà d'esperar. El motiu esgrimit en públic és que el Parlament alemany ha de donar el vistiplau previ a les mesures.
La mateixa cancellera, Angela Merkel, ha refredat les expectatives d'un acord immediat. A l'entrada de la cimera de Brussel·les, ha assegurat que no es prendran decisions concretes. Argumenta que és per "no crear expectatives".
Després de la cimera, Merkel i el president francès, Nicolas Sarkozy, han comparegut davant la premsa per explicar que les decisions que s'han de prendre impliquen "processos tècnics molt complicats", de manera que no és fàcil trobar solucions.
La reunió s'ha de reprendre dimecres per arribar a un consens en tres àmbits concrets: primer caldrà confirmar el principi d'acord de recapitalització de la banca. Després, renegociar el segon rescat grec, tot i que ja hi ha un principi d'acord perquè els bancs que tenen deute grec assumeixin un 50% de les pèrdues.
Finalment, els caps d'estat han de resoldre com potenciar els fons de rescat europeus per evitar que la situació grega contagiï Espanya i Itàlia. En aquest sentit, Zapatero ha respost a Merkel explicant que Espanya ja ha fet els deures i que comptarà a partir del juliol amb un coixí de 7.600 milions d'euros per cobrir les possibles desviacions dels dèficits de les comunitats autònomes.
Recapitalitzar la banca
Després de veure les orelles del llop amb el rescat del banc francobelga Dexia, els ministres de Finances han arribat a un principi d'acord per injectar uns 100.000 milions d'euros a la banca europea i exigir-li un capital bàsic de solvència del 9%, quatre punts més que en les proves de resistència del juliol.
Això afectarà, com ha insinuat la vicepresidenta, Elena Salgado, en arribar a la reunió, els cinc principals bancs espanyols, que necessitaran més capital. Es tracta del BBVA, el Santander, Caixabank, el BFA Bankia i el Popular.
Si la cimera de caps d'estat confirma aquest acord, els bancs haurien de buscar finançament als mercats financers; si no se'n surten, als governs respectius, i, en última instància, a Europa.
Pèrdues dels bancs en el deute grec
Una altra de les conclusions d'aquestes reunions ministerials prèvies és que espanta l'agreujament de la situació de Grècia. Per això s'ha arribat a l'acord que els bancs exposats al deute grec, principalment francesos i alemanys, assumeixin més pèrdues en el segon programa d'ajuda financera per a Atenes. Una contribució que podria ser del 50% o del 60%, quan la pactada en la cimera del juliol era del 21%. A la pràctica, suposa renegociar el segon rescat grec, que s'havia fixat en 159.000 milions d'euros.
