Les borses tanquen amb importants caigudes per l'anunci del referèndum grec
Onada de malfiança i nerviosisme als mercats. L'anunci de Iorgos Papandreu de convocar un referèndum perquè siguin els grecs els que ratifiquin el pla de rescat de la UE ha caigut com una gerra d'aigua freda. La sessió d'aquest dimarts ha conclòs amb importants pèrdues, en un nou dimarts negre que ha tenyit els parquets europeus de vermell i de pessimisme. L'Ibex-35 ha tancat amb una caiguda del 4,19%. Les altres gran perjudicades de la jornada han estat les primes de risc espanyola i italiana.
RedaccióActualitzat
La Borsa d'Atenes ha estat la que ha obtingut el pitjor resultat del Vell Continent amb una caiguda del 6,92%. Molt a prop d'aquesta xifra s'ha situat la Borsa de Milà amb un retrocés del 6,8%.
La resta de parquets europeus també han registrat caigudes destacades. La Borsa de París ha tancat amb un retrocés del 5,38%. El selectiu alemany ha acabat la sessió amb una caiguda del 5%. Londres és qui millor ha resistit i ha finalitzat la jornada amb un 2,21% negatiu.
Pel que fa a l'Ibex-35, reculava fins als 8.579 punts i ha acumulat unes pèrdues del 4,19% després de caure en certs moments de la sessió fins a un 5%. Els bancs han estat els més afectats. Caixabank s'hi ha deixat prop d'un 6%; el Popular, un 5,4%; el Santander, un 4,76%; Bankinter, un 4,72%, i el Sabadell, un 3,75%.
La prima de risc, es dispara
Els dubtes sobre Grècia han fet que els inversors es refugiïn en valors segurs i defugin els productes més arriscats. Paral·lelament a la caiguda de les borses, s'han disparat les primers de risc de països considerats febles. És el cas d'Itàlia, que tot i ser la tercera economia europea, té un deute equivalent al 120% del seu PIB. El diferencial amb el bo alemany a 10 anys, considerat el valor més segur, s'ha enfilat fins als 444 punts bàsics.
La prima de risc espanyola també n'ha patit les conseqüències i s'ha situat en els 387 punts bàsics.
Incomoditat a Europa arran de la proposta grega
L'anunci de Grècia que consultarà als ciutadans el pla de rescat europeu ha provocat incomoditat als dos principals impulsors de l'acord, França i Alemanya. El president francès, Nicolas Sarkozy, ha parlat per telèfon amb la cancellera alemanya, Angela Merkel. Els dos mandataris han coincidit que l'aplicació del pla de rescat "és més necessària que mai".
De la seva banda, la Comissió Europea i la presidència de la UE han instat Atenes a respectar els seus compromisos que va adquirir amb l'eurozona perquè és el "millor per al país".
La resta de parquets europeus també han registrat caigudes destacades. La Borsa de París ha tancat amb un retrocés del 5,38%. El selectiu alemany ha acabat la sessió amb una caiguda del 5%. Londres és qui millor ha resistit i ha finalitzat la jornada amb un 2,21% negatiu.
Pel que fa a l'Ibex-35, reculava fins als 8.579 punts i ha acumulat unes pèrdues del 4,19% després de caure en certs moments de la sessió fins a un 5%. Els bancs han estat els més afectats. Caixabank s'hi ha deixat prop d'un 6%; el Popular, un 5,4%; el Santander, un 4,76%; Bankinter, un 4,72%, i el Sabadell, un 3,75%.
La prima de risc, es dispara
Els dubtes sobre Grècia han fet que els inversors es refugiïn en valors segurs i defugin els productes més arriscats. Paral·lelament a la caiguda de les borses, s'han disparat les primers de risc de països considerats febles. És el cas d'Itàlia, que tot i ser la tercera economia europea, té un deute equivalent al 120% del seu PIB. El diferencial amb el bo alemany a 10 anys, considerat el valor més segur, s'ha enfilat fins als 444 punts bàsics.
La prima de risc espanyola també n'ha patit les conseqüències i s'ha situat en els 387 punts bàsics.
Incomoditat a Europa arran de la proposta grega
L'anunci de Grècia que consultarà als ciutadans el pla de rescat europeu ha provocat incomoditat als dos principals impulsors de l'acord, França i Alemanya. El president francès, Nicolas Sarkozy, ha parlat per telèfon amb la cancellera alemanya, Angela Merkel. Els dos mandataris han coincidit que l'aplicació del pla de rescat "és més necessària que mai".
De la seva banda, la Comissió Europea i la presidència de la UE han instat Atenes a respectar els seus compromisos que va adquirir amb l'eurozona perquè és el "millor per al país".
