Desacord entre el govern grec i l'eix Berlín-París sobre la pregunta del referèndum anunciat per Papandreu
La pregunta que s'ha de fer en el referèndum anunciat dilluns pel primer ministre grec, Iorgos Papandreu, s'ha convertit en una nova divergència entre l'executiu hel·lènic i la resta de la Unió Europea. En la cimera del G-20, Angela Merkel i Nicolas Sarkozy exigiran a Papandreu que si convoca el referèndum pregunti sobre la continuïtat de Grècia a l'euro, tot i que el ministre d'Interior grec ja ha descartat aquesta opció. Els sondejos d'opinió indiquen que, mentre que en una pregunta sobre mantenir-se a la zona euro guanyaria el "sí", si la consulta fos sobre el pla de rescat europeu s'imposaria el "no".
RedaccióActualitzat
El ministre de l'Interior grec, Haris Kastanidis, ha donat per fet aquest dimecres que la pregunta de la consulta serà "Accepta o no l'acord" sobre el pla de rescat i ha descartat que es pregunti sobre la permanència a la zona euro. "El govern no pot posar en dubte el camí del país a Europa", ha dit Kastanidis. La sortida d'Atenes de l'euro tindria conseqüències molt greus per a Grècia. Posteriorment, el portaveu del govern grec, Angelos Tolkas, en resposta a la pregunta sobre si la consulta plantejaria la continuïtat a l'eurozona, ha respost: "No, aquesta no serà la qüestió. Serà el pla de rescat."
En canvi, segons el diari "Le Monde", en la reunió prèvia de la cimera del G-20 entre Merkel, Sarkozy i Papandreu, el primer ministre francès deixarà clar al seu homòleg grec que, si vol tirar endavant el referèndum, la pregunta ha de ser si Grècia vol continuar o no a la zona euro i, en cas que el resultat fos negatiu, se suspendria tot el pla de rescat. D'aquesta manera, la Unió Europea pretén evitar el pitjor dels escenaris, que seria la fallida de l'estat hel·lènic.
Es dóna per fet que un referèndum sobre la continuïtat de Grècia a l'eurozona tindria com a resultat el "sí", mentre que, si es plantegés l'acceptació de les condicions del pla de rescat els grecs es decantarien pel "no". De fet, una enquesta publicada aquest cap de setmana pel diari "To Vima" indica que el 60% de la ciutadania grega considera que l'acord per a rescat serà "negatiu" o "probablement negatiu".
Crítiques internes i a l'estranger
El cap de l'oposició grec, el conservador Antonis Samaras, ha qualificat la decisió de fer una consulta com "un acte de màxima irresponsabilitat". Pel líder del partit Nova Democràcia, "un referèndum pot transformar-se en un bumerang, encara que sigui correcte, i és un xantatge, ja que el poble no respon a la pregunta, sinó a la persona que pregunta".
El primer ministre francès, François Fillon, ha verbalitzat el parer dels governs francès i alemany i ha demanat a Grècia que digui "ràpidament i sense ambigüitat si vol conservar el seu lloc a la zona euro". Fillon ha indicat "a la població europea i a la grega que no es pot estar a Europa per beneficiar-se de la seva solidaritat i a fora" per saltar-se les obligacions.
Per la seva banda, el portaveu del govern federal alemany, Steffen Seibert, ha dit aquest dimecres que Berlín ha pres nota de la iniciativa de l'executiu grec, però que encara no sap quina pregunta concreta se sotmetrà a referèndum ni quan se celebrarà la consulta. Seibert, a més, ha considerat que a l'executiu hel·lènic li ha faltat responsabilitat i previsió en anunciar la consulta: "Grècia també té una responsabilitat" amb la resta de països de la UE, segons el portaveu alemany, que ha destacat que els socis comunitaris han estat "solidaris i responsables" amb Atenes en els darrers mesos.
En canvi, segons el diari "Le Monde", en la reunió prèvia de la cimera del G-20 entre Merkel, Sarkozy i Papandreu, el primer ministre francès deixarà clar al seu homòleg grec que, si vol tirar endavant el referèndum, la pregunta ha de ser si Grècia vol continuar o no a la zona euro i, en cas que el resultat fos negatiu, se suspendria tot el pla de rescat. D'aquesta manera, la Unió Europea pretén evitar el pitjor dels escenaris, que seria la fallida de l'estat hel·lènic.
Es dóna per fet que un referèndum sobre la continuïtat de Grècia a l'eurozona tindria com a resultat el "sí", mentre que, si es plantegés l'acceptació de les condicions del pla de rescat els grecs es decantarien pel "no". De fet, una enquesta publicada aquest cap de setmana pel diari "To Vima" indica que el 60% de la ciutadania grega considera que l'acord per a rescat serà "negatiu" o "probablement negatiu".
Crítiques internes i a l'estranger
El cap de l'oposició grec, el conservador Antonis Samaras, ha qualificat la decisió de fer una consulta com "un acte de màxima irresponsabilitat". Pel líder del partit Nova Democràcia, "un referèndum pot transformar-se en un bumerang, encara que sigui correcte, i és un xantatge, ja que el poble no respon a la pregunta, sinó a la persona que pregunta".
El primer ministre francès, François Fillon, ha verbalitzat el parer dels governs francès i alemany i ha demanat a Grècia que digui "ràpidament i sense ambigüitat si vol conservar el seu lloc a la zona euro". Fillon ha indicat "a la població europea i a la grega que no es pot estar a Europa per beneficiar-se de la seva solidaritat i a fora" per saltar-se les obligacions.
Per la seva banda, el portaveu del govern federal alemany, Steffen Seibert, ha dit aquest dimecres que Berlín ha pres nota de la iniciativa de l'executiu grec, però que encara no sap quina pregunta concreta se sotmetrà a referèndum ni quan se celebrarà la consulta. Seibert, a més, ha considerat que a l'executiu hel·lènic li ha faltat responsabilitat i previsió en anunciar la consulta: "Grècia també té una responsabilitat" amb la resta de països de la UE, segons el portaveu alemany, que ha destacat que els socis comunitaris han estat "solidaris i responsables" amb Atenes en els darrers mesos.
