Espanya formalitza la petició d'ajuda a la banca, en una setmana clau per a Europa
La Comissió Europea ha rebut la petició de rescat per a la banca espanyola, segons fonts comunitàries. Així, doncs, ara comença el procés per elaborar el memoràndum, que se sabrà el 9 de juliol. Tot plegat, pocs dies abans d'una important cita europea.
RedaccióActualitzat
La Comissió Europea ha rebut la petició de rescat per a la banca espanyola, segons fonts comunitàries. Així, doncs, Espanya ja ha formalitzat la sol·licitud d'ajuda i ara comença el procés per elaborar el memoràndum, que se sabrà el 9 de juliol.
En la carta que Luis de Guindos ha fet arribar al president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, es demana l'assistència financera per als bancs espanyols amb necessitats de capital, que segons les auditories pujarien fins a 62.000 milions d'euros en un escenari extremadament advers. La carta, però, només recull formalment la petició i no detalla les condicions del crèdit -que s'hauran de negociar amb l'Eurogrup- ni la xifra que es demanarà, i que dependrà dels estudis que s'han encarregat a firmes independents que es completaran al setembre.
Per tant, no serà fins al 9 de juliol quan se sabrà a quant pujarà el rescat, les condicions del préstec i, sobretot, si l'ajuda va directament als bancs, com vol Madrid i com també defensa l'FMI, o a l'Estat, i és, per tant, qui l'ha de tornar. El ministre d'Economia espanyol espera poder arrencar un acord de préstec a llarg termini, més de 15 anys, amb un període de gràcia d'entre 5 i 10 anys i un tipus d'interès entre el 3 i el 4%.
Espanya ofereix el seu suport en l'elecció de criteris
En qualsevol cas, en la missiva, de quatre paràgrafs, De Guindos afirma que les autoritats espanyoles "oferiran tot el seu suport en la valoració dels criteris d'elegibilitat, definició de la condicionalitat financera, el seguiment de les mesures a implantar i la definició dels contractes d'ajuda financera". En aquest sentit, assenyala que "els dos exercicis de valoració del sistema financer espanyol així com l'anàlisi del Fons Monetari Internacional s'hauran de tenir en compte com a punt de partida".
A més, De Guindos, assegura: "El govern d'Espanya valora molt favorablement la declaració dels ministres de l'Eurogrup del 9 de juny, en què donen suport a la determinació de les autoritats espanyoles de reestructurar el sistema financer i la seva intenció de sol·licitar assistència financera per a la recapitalització de les entitats financeres per un import suficient per cobrir les necessitats de capital més un marge de seguretat addicional fins a un màxim de 100.000 milions". El ministre recorda, en la mateixa línia, que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) "actuarà en representació del govern d'Espanya" i "serà la institució receptora dels fons que canalitzarà a les entitats financeres".
La CE viatjarà "molt aviat" a Madrid per negociar l'ajuda de la banca
En la roda de premsa diària de la CE, el portaveu econòmic de l'executiu comunitari, Amadeu Altafaj, ha dit que un equip integrat per diferents direccions generals de la Comissió Europea viatjarà "molt aviat a Madrid" per començar les negociacions sobre el memoràndum que inclou el rescat a la banca espanyola.
Cimera europea important
Hi haurà 15 dies per negociar, i un dels llocs serà a Brussel·les, aquest dijous i divendres, en la cimera de caps d'Estat i de govern. La petició dóna el tret de sortida a una setmana potencialment decisiva de cara al creixement de la zona euro i la construcció europea.
Tímida obertura al creixement
Rajoy ja va assistir divendres a la trobada preparatòria de Roma, on els quatre líders de les principals economies de l'euro van acordar dedicar 130.000 milions d'euros al creixement. Una política més a prop de les inversions que de l'austeritat, que per primera vegada va acceptar Angela Merkel. Ara, però, falta concretar-la.
Serà la primera vegada que s'acordi un pla de creixement en la vintena de cimeres i reunions informals que han fet els estats membres en els últims dos anys.
Les mesures excepcionals preses en aquest temps no han evitat l'agreujament de la crisi i, a més, hi ha nous actors en joc. El que té més capacitat d'influència, i així ho ha demostrat forçant a obrir la porta dels estímuls a l'economia, és François Hollande.
La cimera de Brussel·les arriba també després que aquest cap de setmana Grècia ha fet públic que demanarà als socis europeus allargar fins al 2016 el termini pactat per complir el pla d'ajustos. El nou cap de govern, Andonis Samaràs, però, no podrà assistir-hi. Ha hagut de delegar en el seu ministre d'exteriors, perquè va tenir un despreniment de retina i els metges li han aconsellat no viatjar. Aquesta circumstància també ha obligat la troica europea a ajornar la visita que aquest dilluns l'havia de portar a Atenes.
En la carta que Luis de Guindos ha fet arribar al president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, es demana l'assistència financera per als bancs espanyols amb necessitats de capital, que segons les auditories pujarien fins a 62.000 milions d'euros en un escenari extremadament advers. La carta, però, només recull formalment la petició i no detalla les condicions del crèdit -que s'hauran de negociar amb l'Eurogrup- ni la xifra que es demanarà, i que dependrà dels estudis que s'han encarregat a firmes independents que es completaran al setembre.
Per tant, no serà fins al 9 de juliol quan se sabrà a quant pujarà el rescat, les condicions del préstec i, sobretot, si l'ajuda va directament als bancs, com vol Madrid i com també defensa l'FMI, o a l'Estat, i és, per tant, qui l'ha de tornar. El ministre d'Economia espanyol espera poder arrencar un acord de préstec a llarg termini, més de 15 anys, amb un període de gràcia d'entre 5 i 10 anys i un tipus d'interès entre el 3 i el 4%.
Espanya ofereix el seu suport en l'elecció de criteris
En qualsevol cas, en la missiva, de quatre paràgrafs, De Guindos afirma que les autoritats espanyoles "oferiran tot el seu suport en la valoració dels criteris d'elegibilitat, definició de la condicionalitat financera, el seguiment de les mesures a implantar i la definició dels contractes d'ajuda financera". En aquest sentit, assenyala que "els dos exercicis de valoració del sistema financer espanyol així com l'anàlisi del Fons Monetari Internacional s'hauran de tenir en compte com a punt de partida".
A més, De Guindos, assegura: "El govern d'Espanya valora molt favorablement la declaració dels ministres de l'Eurogrup del 9 de juny, en què donen suport a la determinació de les autoritats espanyoles de reestructurar el sistema financer i la seva intenció de sol·licitar assistència financera per a la recapitalització de les entitats financeres per un import suficient per cobrir les necessitats de capital més un marge de seguretat addicional fins a un màxim de 100.000 milions". El ministre recorda, en la mateixa línia, que el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) "actuarà en representació del govern d'Espanya" i "serà la institució receptora dels fons que canalitzarà a les entitats financeres".
La CE viatjarà "molt aviat" a Madrid per negociar l'ajuda de la banca
En la roda de premsa diària de la CE, el portaveu econòmic de l'executiu comunitari, Amadeu Altafaj, ha dit que un equip integrat per diferents direccions generals de la Comissió Europea viatjarà "molt aviat a Madrid" per començar les negociacions sobre el memoràndum que inclou el rescat a la banca espanyola.
Cimera europea important
Hi haurà 15 dies per negociar, i un dels llocs serà a Brussel·les, aquest dijous i divendres, en la cimera de caps d'Estat i de govern. La petició dóna el tret de sortida a una setmana potencialment decisiva de cara al creixement de la zona euro i la construcció europea.
Tímida obertura al creixement
Rajoy ja va assistir divendres a la trobada preparatòria de Roma, on els quatre líders de les principals economies de l'euro van acordar dedicar 130.000 milions d'euros al creixement. Una política més a prop de les inversions que de l'austeritat, que per primera vegada va acceptar Angela Merkel. Ara, però, falta concretar-la.
Serà la primera vegada que s'acordi un pla de creixement en la vintena de cimeres i reunions informals que han fet els estats membres en els últims dos anys.
Les mesures excepcionals preses en aquest temps no han evitat l'agreujament de la crisi i, a més, hi ha nous actors en joc. El que té més capacitat d'influència, i així ho ha demostrat forçant a obrir la porta dels estímuls a l'economia, és François Hollande.
La cimera de Brussel·les arriba també després que aquest cap de setmana Grècia ha fet públic que demanarà als socis europeus allargar fins al 2016 el termini pactat per complir el pla d'ajustos. El nou cap de govern, Andonis Samaràs, però, no podrà assistir-hi. Ha hagut de delegar en el seu ministre d'exteriors, perquè va tenir un despreniment de retina i els metges li han aconsellat no viatjar. Aquesta circumstància també ha obligat la troica europea a ajornar la visita que aquest dilluns l'havia de portar a Atenes.
