Sant Joan Despí

Iniciatives Legislatives Populars (ILP): democràcia al carrer, democràcia al Congrés?

Des del 1977, s'han presentat un total de 66 ILP al Congrés dels Diputats. Només una ha esdevingut llei. Dimarts, dues noves oportunitats: la ILP per la dació en pagament i la que demana protegir les corrides com a festa nacional.

Iolanda GarciaActualitzat
Des del 1977, s'han presentat un total de 66 Iniciatives Legislatives Populars -les conegudes ILP- al Congrés dels Diputats. De totes aquestes iniciatives populars, també conegudes com la democràcia participativa, només una ha aconseguit esdevenir llei: una proposició sobre la reclamació de deutes comuntaris que finalment va suposar la modificació de la Llei de la Propietat Horitzontal. Tota la resta, o bé no han estat admeses, o bé han caducat, o bé s'han retirat, o bé continuen en tramitació esperant sentència.

Precisament la setmana que ve, la cambra baixa acollirà el debat de dues d'aquestes iniciatives en tramitació: la presentada per les associacions protaurines que demanen una legislació per forçar el retorn dels toros a Catalunya, i la impulsada per diverses entitats que demanen fer possible la dació en pagament amb caràcter retroactiu.

185 versus 1.402.854

Una i altra han assolit amb escreix les 500.000 firmes mínimes necessàries per ser tingudes en compte. De fet, els partidaris de la reforma de la llei hipotecària les han triplicat, en tenir el suport de 1.402.854 persones. Previsiblement, però, la veu d'aquest gairebé milió i mig de ciutadans serà desatesa pel vot en contra dels 185 diputats del PP, que ja han avançat que no hi donaran suport. Tampoc es preveu que siguin els únics, tot i que sí els necessaris i suficients.

El text que es "debat" estableix que, en cas d'execució hipotecària d'un habitatge habitual, els deutors puguin sol·licitar el lliurament de l'immoble com a pagament de la totalitat del deute i la hipoteca quedaria extingida juntament amb els interessos i costos del procés. A més, prohibeix explícitament desnonar persones del seu habitatge habitual quan l'impagament sigui "per motius aliens a la seva voluntat" i deixa clar que els deutors podrien seguir residint al pis durant un període de cinc anys. Durant aquest termini pagarien un lloguer social que no podrà ser superior al 30% dels seus ingressos mensuals.

Una altra sort tindran, també presumiblement, les 550.000 veus que clamen perquè els toros tornin a Catalunya. En aquest cas, la majoria del PP ha decidit escoltar els crits protaurins i, com ja s'han afanyat a celebrar alguns dirigents populars, les corrides tornaran a Catalunya al setembre.

El text de la ILP estableix que la festa dels toros "forma part de la cultura espanyola global, del patrimoni històric i cultural comú de tots els espanyols" i "és signe d'identitat col·lectiva", fet que "justifica que la seva preservació correspongui a l'Estat". I per assegurar que la Llei tingui aplicació a Catalunya, la normativa inclou una disposició derogatòria que estipula que queden anul·lades "totes les disposicions de rang igual o inferior que s'oposin al que estableix aquesta Llei". A més, dóna un termini de tres mesos a l'executiu espanyol per posar-la en marxa.

Aritmètica del carrer versus aritmètica parlamentària

Així doncs, i segons les previsions, dimarts l'aritmètica del carrer tornarà a perdre el pols que manté amb l'aritmètica parlamentària. El milió i mig de firmes en pro de la dació en pagament quedarà en paper mullat, mentre que la "fiesta nacional" i la seva protecció tindrà l'honor de convertir-se en la segona ILP en esdevenir llei amb el suport de 550.000 firmes. On queda la democràcia participativa?
Anar al contingut