El govern egipci desmenteix ara que Mohamed el-Baradei hagi estat nomenat primer ministre del país
El govern egipci assegura ara que hi ha diversos candidats a encapçalar el nou executiu de transició i que encara no han escollit ningú. Durant la tarda d'ahir s'havia afirmat que qui ocuparia aquest càrrec seria el polític liberal i premi Nobel de la Pau, Mohamed el-Baradei, però el seu marcat perfil polític pot haver frenat la decisió.
RedaccióActualitzat
Incertesa a Egipte després que un portaveu del president interí ha desmentit el nomenament de Mohamed el-Baradei com a primer ministre del país, contràriament al que s'havia anunciat durant la tarda de dissabte. El govern egipci assegura ara que hi ha diversos candidats i que encara no s'ha escollit ningú.
El premi Nobel de la Pau i excap de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica entre els anys 1997 i el 2009 ha mantingut aquest dissabte dues reunions amb el president interí, Adly Mansour, la primera amb altres dirigents polítics, i la segona en solitari. Ha estat arran d'aquesta segona reunió amb Mansour que el nom d'El-Baradei ha sonat amb força per ser el nou primer ministre del país.
Oposició dels islamistes
La principal oposició per al nomenament d'El-Baradei vindria del partit Nour, el segon grup islamista del país, que hauria donat suport al cop d'estat, però no a la seva nominació.
La suposada designació del premi Nobel de la Pau també ha provocat el rebuig dels Germans Musulmans i les altres formacions islamistes del país, que no accepten el cop d'estat que va deposar Mohamed Mursi. Aquests han reiterat la seva intenció de mantenir-se al carrer fins que no es restitueixi Mursi en el càrrec de president.
Un candidat polèmic
L'alt perfil polític d'aquest candidat -és el principal líder de l'oposició- en un govern que semblava que havia de tenir un caire més tecnòcrata podria ser l'escull que ha frenat una decisió que ja semblava dada i beneïda.
El-Baradei, amb més prestigi a fora que a dins d'Egipte, va guanyar-se el reconeixement internacional plantant cara a l'administració Bush i qüestionant la suposada existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq de Saddam Hussein. Quan va esclatar la revolta contra Hosni Mubarak, aquest egipci de 71 anys es va sumar ràpidament a les protestes i va aconseguir el suport de la minoria liberal i laica.
El seu nom va sonar repetidament com un dels candidats a dirigir la transició, però no va arribar a materialitzar-se. Posteriorment va fer el gest de presentar-se als comicis presidencials de l'any passat, però finalment va retirar la candidatura. Des de llavors no s'ha prodigat gaire públicament.
Tensió al carrer
Mentre el nou govern de transició busca candidat a encapçalar-lo, s'intensifiquen els contactes diplomàtics per intentar posar fi a l'espiral de violència entre partidaris i detractors dels islamistes, que només divendres va fer una trentena llarga de morts i un miler de ferits arreu del país.
Els Germans Musulmans, però, renuncien a l'oferta de diàleg llançada pel president interí, amb l'argument que són víctimes d'un cop d'estat il·legal per part de l'exèrcit.
Les dues parts han convocat noves jornades de mobilitzacions per aquest diumenge.
El premi Nobel de la Pau i excap de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica entre els anys 1997 i el 2009 ha mantingut aquest dissabte dues reunions amb el president interí, Adly Mansour, la primera amb altres dirigents polítics, i la segona en solitari. Ha estat arran d'aquesta segona reunió amb Mansour que el nom d'El-Baradei ha sonat amb força per ser el nou primer ministre del país.
Oposició dels islamistes
La principal oposició per al nomenament d'El-Baradei vindria del partit Nour, el segon grup islamista del país, que hauria donat suport al cop d'estat, però no a la seva nominació.
La suposada designació del premi Nobel de la Pau també ha provocat el rebuig dels Germans Musulmans i les altres formacions islamistes del país, que no accepten el cop d'estat que va deposar Mohamed Mursi. Aquests han reiterat la seva intenció de mantenir-se al carrer fins que no es restitueixi Mursi en el càrrec de president.
Un candidat polèmic
L'alt perfil polític d'aquest candidat -és el principal líder de l'oposició- en un govern que semblava que havia de tenir un caire més tecnòcrata podria ser l'escull que ha frenat una decisió que ja semblava dada i beneïda.
El-Baradei, amb més prestigi a fora que a dins d'Egipte, va guanyar-se el reconeixement internacional plantant cara a l'administració Bush i qüestionant la suposada existència d'armes de destrucció massiva a l'Iraq de Saddam Hussein. Quan va esclatar la revolta contra Hosni Mubarak, aquest egipci de 71 anys es va sumar ràpidament a les protestes i va aconseguir el suport de la minoria liberal i laica.
El seu nom va sonar repetidament com un dels candidats a dirigir la transició, però no va arribar a materialitzar-se. Posteriorment va fer el gest de presentar-se als comicis presidencials de l'any passat, però finalment va retirar la candidatura. Des de llavors no s'ha prodigat gaire públicament.
Tensió al carrer
Mentre el nou govern de transició busca candidat a encapçalar-lo, s'intensifiquen els contactes diplomàtics per intentar posar fi a l'espiral de violència entre partidaris i detractors dels islamistes, que només divendres va fer una trentena llarga de morts i un miler de ferits arreu del país.
Els Germans Musulmans, però, renuncien a l'oferta de diàleg llançada pel president interí, amb l'argument que són víctimes d'un cop d'estat il·legal per part de l'exèrcit.
Les dues parts han convocat noves jornades de mobilitzacions per aquest diumenge.
